"Nos verán saludando desde esas grandes alturas, "venga, bajad" nos diran, pero todo parece perfecto desde lejos, "venga, bajad", pero nosotros permaneceremos?"
M'ha encantat la versió que fan els Iron and Wine de Such Great Heights dels The Postal Service, que surt a la pel·lícula.
M'agradaria omplir-te la panxa de somriures. Que tinguessis el cap ple de passejades i els ulls de cançons. Voldria que a la teva boca hi haguessin nous paisatges parlats. I el teu sexe, a vessar de nous gustos. Que sentissis noves maneres de posar les meves mans a la teva esquena en abraçades que mai no has notat. Que en seria de bo, veure nous aires dins les teves orelles i noves formes en els teus pits. Saber que les carícies que morien a les teves espatlles poden ressucitar al llarg de les teves cames. I finalment, quan tot sigui ben barrejat i arribem al mareig en intentar-ho encabir dins teu... deixarem que reposis i anirem veient com cada cosa acaba sedimentant al seu lloc corresponent, talment com sorra dins una ampolla d'aigua.
Tapar-se els ulls amb les mans i voler veure entre els dits les escenes de por és no arribar a ser conscient que la realitat pot no ser sempre com una pel·lícula.
