28.2.05  

Per fi

Arriba un moment en que ho dones tot per perdut, que creus que ja no val la pena tornar-ho a provar perquè saps que el resultat seguirà sent el mateix. I acabes oblidant allò que tant t'havia encès per dins temps abans, prefereixes fer-te creure a tu mateix que en el fons no era el que volies i que al cap i a la fi tampoc n'haguessis obtingut res. I mentrestant, segueixes creuant els passadissos de la teva vida quotidiana donant els bons dies a ombres forçades. I hi ha somriures d'arxipèlag que no fan més que retronar dins teu. Però la esperança és un sentiment de molt volum i poca densitat que acaba per tornar a surar quan menys t'ho esperes. I decideixes que els coloms missatgers també treballin en dissabte que els diumenges més val dedicar-los a cerveses i jazz.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


27.2.05  

Alpinistes samurais



Divendres vaig anar amb uns amics al concert dels Antònia Font. Va ser a la sala L'Espai, un molt bon lloc de concerts on encara no hi havia estat. Petit però acollidor i al que la meva inexperta oïda li va semblar de bon so. I pel que fa als AF, sense dubte el millor concert seu als que he anat. El que va ser tot un descobriment per a mi, unit a la sonoritat del mallorquí, que cada dia m'encanta més, els ha fet un grup de capçalera dins les meves preferències. Es nota que el grup ha crescut, que Taxi esdevé un bon punt i seguit dins el treball que està fent i que les bones crítiques, fins i tot de fonts castellanes, no els han fet perdre el sentit del que són i com volen sonar. Al final va caure una camiseta i tot. I estarem atents a la programació de l'Espai per a futures propostes.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


21.2.05  

Fuuu...

Només ho diré un cop més. Serà la darrera ocasió en que et diré això que et vull dir, perquè a vegades, quan es dóna massa importància a una cosa, qui la fa s'acaba creient que és el millor que pot fer. Detesto que em segueixis a tot arreu, que vulguis saber encara coses de mi que no t'interessen el més mínim. Deixa de perseguir-me i anar pels mateixos carrers que jo. Ja se que en el fons t'acabes deixant veure perquè jo sapigui que ets darrera meu, però és que no ho puc suportar, fas molta pena. No t'amaguis darrera les cantonades, ni em fagis fotografies per ves a saber què. De debò, oblida't de mi, no em llegeixis més el blog ni m'enviïs més mails, perquè no penso tornar a mostrar-te cap signe d'interés. Ja no ets més que un record del record del que vas ser, així que no et vull tornar a veure més anant darrera el meu rastre. Desapareix, siusplau.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


20.2.05  

Botas blancas

Ho he de dir, mira que mai no em foto en el tema de roba perquè allà cadascú com vulgui anar a vestit però hi ha una moda dels darrers temps que no m'agrada gens, la detesto fins i tot. És aquella sensació que dius: no, siusplau, una altra no... que us l'han colat, que no és gens atractiu això que us esteu posant... M'estic referint a les botes blanques de tacó alt. No les suporto, ho sento... Amb el calçat acostumo a ser molt personal, però mai havia arribat a sentir aquesta poca simpatia cap a unes sabates. Bé, espero que la moda sgueixi molt poc temps o ja m'hi puc anar acostumant. I si en teniu algunes i us sentiu ofeses, de debó, no us ho prengueu malament, que és un tema molt personal.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Que no
Ya sé que no es exactamente
lo que debería de ser,
pero me río al pensar
que crees que voy a ceder.

Sé que es más fácil quedarme sentado
y esperar que pase el dolor
que oír en la radio mi voz
decirle a la gente que no.

No intentes hacerme cambiar,
no me pidas ese favor,
siento decirte
que no, que no, que no, que no ...
que no, que no, que no, que no ...
que no, que no, que no ...

Ya sé que quizás no es el momento
ni es el lugar ideal,
pero dejarlo pasar
sería un triste final.

Y ya sé que piensas que es algo extraño,
que no puede durar más,
pero al final tú caerás
y puede que yo ya no esté.

No intentes hacerme cambiar,
no me pidas ese favor,
siento decirte
que no, que no, que no, que no ...
que no, que no, que no, que no ...
que no, que no, que no ...
siento decir que no ...

No intentes hacerme cambiar,
no me pidas ese favor,
siento decirte
que no, que no, que no, que no ...
que no, que no, que no, que no ...
que no, que no, que no ...

No intentes hacerme cambiar,
no me pidas ese favor,
siento decirte
que no, que no, que no, que no ...
que no, que no, que no, que no ...
que no, que no, que no, que no ...
que no, que no, que no, que no ...
que no, que no, que no ...
siento decir que no ...

Lletra del grup Deluxe, molt adient pel dia d'avui...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


16.2.05  

Velocitat de creuer

No se perquè pero em fa la sensació que el temps corre cada cop més depressa. I ja no és cosa meva, que els semestres em volen i em foto sempre als exàmens sense ni adonar-me'n, és com a tot el món. Vull dir, avui hi pensava, gairebé fot un any de tot allò de l'11-M o de coses molt puntuals se'm fa molt extrany que hagin passat ja varios anys. No em passa el mateix amb les coses llunyanes, vull dir, tenen el temps que tenen. És una sensació extranya, no és tant una sensació amb la distància temporal sinó amb la veloctiat temporal. Un any de fa temps anava molt més lent que un any actual i em fa por pensar que ara va més lent que en els anys que han de venir. Avui em fixava en un detall, per exemple, a la tele, la gent es fot més gran a molta major velocitat. Algú se n'enrecorda del marrec de Farmacia de guardia? joder, es va fer gran a velocitat normal, que notavas que era progressiu. Ara en canvi, qualsevol crio de qualsevol serie creix a una velocitat increïble. I el mateix em passa amb la gent del meu voltant, es foten grans a velocitats de vertigen. No se, aixo em fot pensar molt... Serà que em foto vell?

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


13.2.05  

Endanvant, sempre endavant!

L'Ivan només havia aprés el que li havien ensenyat. Mai no va tenir inquietud per anar més enllà i buscar respostes a les qüestions que el turmentaven o que tan sols li despertaven una certa curiositat. Ell coneixia perfectament el camí vermell que estava traçat al terra i que tots seguien amb disciplina marcial. Ell era un més. Mai no havia pensat en la possibilitat d'abandonar la gran cua on tots es trobaven, de deixar-se anar de les mans dels dos individus que anaven davant i darrera seu respectivament. Mai no va reunir les suficients forces per apartar-se de la llum que embolcallava la línia vermella i endinsar-se en els marges foscos del camí. Mai.
Però un dia, ho desitjà. Ho va anhelar amb totes les seves forces. Es va adonar que la seves opcions no eren anar sempre endavant. Que hi havia moltes direccions més, molts camins per explorar. I es va asseure. Es va quedar amb les cames creuades, sentat sobre la llarga línia vermella. Amb un somriure ample als llavis i una extranya claror als ulls. Pobre ilús, es creia que havia canviat i que per fi havia pensat i actuat per ell mateix... Quan va deixar anar el darrer alè mentre la filera el seguia trepitjant i passant per sobre seu es va adonar que potser l'havia cagat.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


9.2.05  

Colors

Fa un temps vaig demanar a més de 50 amics que m'omplissin un formulari on apareixien diferents combinacions de colors, posant-hi la primera imatge que els vingués al cap. Bé, aquest és el resultat de les 6 persones que em van contestar... Merci Daniela, Nuria, Jordi, Lluís, Sergi i Caus.
Primer de tot, ho he fet una mica com a curiositat però crec que es poden treure algunes conclusions malgrat el nombre de subjectes no sigui prou ampli. Per una banda, veure que hi ha certes combinacions que tal i com esperava, provoquen imatges molt semblants a persones molt diferents. Tot i així, n'hi ha que donen com a resultat idees totalment diferents. Cal dir també que països i equips esportius es remeten instantàniament si ens donen els colors de les seves banderes. I una curiositat, el concepte "jersei" es repeteix més d'un cop però sosprenentment, en diferents combinacions de colors, el que fa pensar que el vestit és una idea que associem ràpidament als colors però que evidentment cadascú ho fa a la seva pròpia vestimenta.
Així doncs, aquestes són unes petites idees al respecte. Si algú mes vol aportar les seves idees a aquests colors, estaré encantat de rebre-les per mail i afegir-les a la llista o be feu-ho en un comentari. I si trobeu alguna conclusió més al petit test, endavant. Aquí us deixo la llista:

  • groc - vermell : Griffindor, bandera de Catalunya, bandera, Catalunya, senyera, joguina
  • blau - verd :mar(2), wallpaper de windows xp, aigua, rugbi, camp
  • blanc - rosa : caramel(2), chupa-chups de maduixa, una rosa, gelat, somni
  • groc - negre : abella(2), llapis del número 2, aràcnid pelut, kill bill, vespa
  • verd - taronja : una taronja, tulipà, mango, rugbi, taronger, taekwondo
  • blau - blanc : Argentina(2), mariner, RCD Espanyol, cel i nuvols, bolígraf
  • taronja - negre : els negatius de les fotos, xocolata negre amb trocets de taronja amarga, hivern, Mozilla, cotxe, ns/nc
  • gris - vermell : cap d'any, distància, Picasso, indústria, contradictori, modern
  • blanc - negre : cinema musical, molt de contrast, escacs, Anys 60, extrems, pingüí
  • blau - vermell : Barça(4), Numància, França
  • blanc - verd : Betis(2), netedat, Andalusia, Werder Bremen, enciam
  • vermell - negre : infern(2), AC Milan(2), elegància, dràcula
  • taronja - vermell : àcid(2), macedònia, mandarina,posta de sol, jersei
  • gris - negre : trist(2), reunió d'executius, lleig, brutícia, 1950
  • blanc - groc : estiu, gelat de vainilla i nata, Vaticano, vomitat, carpeta, vans
  • vermell - blanc : Atlètic(3), vi en estovalles, Polònia, paracaigudes
  • taronja - blau : treball del cole, posta de sol, raro, boig, Naranjito, complementaris
  • fúcsia - groc : la sorpresa de l'ou kinder, divertit, jersei, estrany, vaya combinació, bang bang tropical!
  • groc - blau : sol al cel(2), mal de panxa, cel, verd, Palamós
  • lila - negre : una entrega de premis per a dones a l'estil americà i una festa tota plena de dones rosses emperifollades i ben vestides; l'Antonella, una amiga italiana que sempre va vestida així, equip de bàsquet, Gaudí, ,misteri, hortera
  • blanc - taronja : estiu(2), ns/nc(2), croissant, pastís
  • verd - groc : l'anunci del guaraná, Brasil, calippo, Pare Manyanet, llima, ns/nc
  • blau - negre : Inter de Milà(2), Evanescence, clàssic, Bic, foscor
  • verd - negre : la Penya(2), ulls, Anys 80, Villacampa
  • groc - marró : el taronja, tardor, caca vomitat asquerós, merda, tigre
  • lila - blanc : suavitat

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


7.2.05  

Digues

A vegades no és important què dius. Al cap i a la fi, tot el que diguis pot ser posteriorment meditat i matisat. Crec també que el moment en que ho fagis tampoc no influeix massa. Sempre hi ha un moment ideal però coneixer-lo requereix d'una habilitat que no sempre és innata. Com ho diguis? Sí, és important, és clar, el to marca el sentiment del que expresses però és impossible pretendre modular com dir-ho sense sonar fals. A qui ho diguis ja depén totalment de la teva capacitat de decisió. Alguns diuen que el fonamental és el perquè ho dius. En el fons, això ho sabem sempre tots i si no ho sabem és perquè proveé d'una força interior que ens obliga a dir-ho, així que tampoc no cal preocupar-se perquè ho hauras fet tal com t'ha sortit del cor. Ara bé, el que sí resulta essencial, el que farà que anys despres et malidiguis o et sentis orgullós de tu mateix, el que no pots saltar-te de cap de les maneres és, sens dubte, que li ho hagis dit.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


6.2.05  

Sorra

M'agradava passar les mans per sobre l'arena, sentir-hi el tacte suau i càlid... Milers de granets, cada un amb la seva història. tots ells, petits bocins de pedres enormes que baixaren des de les muntanyes fins al mar, reduïnt el seu tamany progressivament. Passar-hi els dits, allunyar i apropar-hi les mans. La mirava i després m'hi atansava fins a poder tocar amb el rostre el terra sorrenc. Hi va haver un temps que hi anava sovint a la platja; no pas a banyar-me, ni tans sols a prendre el sol. Només volia seure, treure'm les sabates i poder tocar la sorra calenta amb els peus. Hi anava quan el sol ja queia i la gent començava a marxar. Era una sensació extranya, anar-te quedant cada cop més sol al mateix temps que la temperatura anava disminuïnt. Aleshores, em distreia amb la sorra, fent dibuixos sense sentit mentre escoltava música. Són potser dues de les millors sensacions que els nostres sentits ens poden regalar. I quan ja era fosc, tornar cap a casa passejant. Fa massa temps que ja no ho faig. Fa massa temps de massa coses.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Repàs

Fa molt que no tocava una tecla per esciure un post aquí. Mai m'hi havia estat tant de temps sense escriure. Ha estat un mes molt extrany. He estudiat molt. Més que mai. I en el fons he de reconèixer que no donar-li tanta importància a internet ha ajudat a que estudiés millor. He intentat no marxar a dormir més tard de les 12 els dies que estat estudiant, perquè llevar-se a les 7 per anar a la biblioteca sense tenir-hi l'obligació és més dur del que sembla. La biblioteca és un lloc que em captiva, és com un santuari. Suposo que el fet d'estudiar-hi i cercar el silenci m'ha fet que no la vegi tant com un lloc de recerca i conserva de llibres. Em fa la impressió que a la biblioteca tots ens hem conjurat per crear-hi un dels béns més preuats que hi ha a la nostra societat. Pagaríem el que fós per poder tenir silenci quan nosaltres volguéssim i a una biblioteca en el fons el que trobem és silenci.
Però bé, arriba un moment on el silenci fa xiular les oïdes i realment necessitava uns dies de vacances, sense tocar un llibre o un apunt i no fer més que sortir de festa, anar a voltar i a fer tot allò que no he pogut fer en tot el gener. I com de fet només tinc festa fins el dijous, s'ha d'aprofitar al màxim. Ahir de carnaval amb els amics, que feia moltíssim que no els veia. Va ser força curiós perquè es van juntar com quatre grups d'amics diferents però la cosa va rutllar força bé. De fet fins i tot m'hi vaig trobar un parell de bloggers. Va ser divertit tot plegat. I avui diumenge, llàstima de la pluja perquè tenia ganes de sortir fora de Barcelona a voltar. Havia quedat amb uns amics a les 10 del matí per anar amb bicicleta per la muntanya. El probblema és que m'havia ficat al llit a les 8 del matí, cosa que només em donava una hora de son, pero m'he ficat vestit i tot, sense criteri. Però el despertador no ha funcionat gaire bé ja que m'he despertat que eren les 11 del matí. M'he llevat corrent, mig borratxo encara, m'he dutxat i m'he vestit en 15 minuts. Però quan els truco per saber per on eren, em trobo que estan dormint. Que es veu que no havien quedat perquè estava plovent. Qui em mana a mi no mirar per la finestra...? Bé, com ja estava arreglat, m'he quedat despert. Tampoc es qüestió d'abusar de la son. I demà matrícula a la universitat. Revisarem les darreres notes que queden i a veure si l'esforç ha valgut la pena.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768