25.9.03  

Error al disc

Estic escrivint des de la facultat. Ara mateix és l'únic lloc on em puc connectar sense haver de pagar res, a part de gorronejar a casa d'un amic però encara no estic tant desesperat. Fa un parell de dies vaig encendre l'ordinador i em va sortir una pantalla negra amb un frase que em deia que s'havia produït un error al disc i que calia reiniciar o no tenir en compte o algo així. Tornava a carregar i em sortia la pantalla aquella on et deixa iniciar el Finestres "a prova d'errors". Però era mentida, l'error seguia allà i no podia iniciar res. Podria dir literalment que l'ordinador és mort. En part, no em dol en absolut, puc viure sense l'ordinador i només connectar-me per aquí de tant en tant. Fins i tot podria seguir amb el blog i ningú no notaria que no ho faig des de casa. Pero hi ha dues coses que sí que em putegen una mica. Per una banda que puc haver perdut tot el que tenia guardat als discs durs i no en vaig fer còpia de seguretat, sobretot algunes fotografies (si algu en té de meves que no les borri siusplau que potser les hi demano) i per altra banda, que no puc connectar-me al messenger i poder saber de gent amb la que no en tinc cap altre contacte. Si llegiu el blog, sapigueu que és per això que possiblementque tardi força temps en tornar. Ara mateix no tinc massa calers per comprar-me un ordinador nou i voldria poder arreglar el mal que hi tinc i sobretot conservar el guardat.
Això em va fer pensar en el valor real que tenen els objectes per a nosaltres, vull dir, en el fons no m'ha fet tant de mal perdre tot allò. Sempre he pensat que si un dia es cremés casa meva i tot el que hi tinc dins no serviria de res pensar en allò que no tornaràs a veure més: aquelles fotografies, aquella entrada al cinema, aquella camiseta, el teu llit, el teu coixí, la teva bicicleta... tantes coses que ara no hi donem importància. Però és que realment no la poden tenir quan et passa algo així. Ma mare sempre diu que si li passés això es deprimiria moltíssim, que li costaria superar-ho més que no pas pel valor real en diners. Jo sempre he pensat que no serveix de res trobar-ho a faltar, si es pot es comprarà algo semblant i si no, seguirem amb el que hi hagi. I és com em trobo ara, no puc més que seguir amb el que em queda i com no, buscant alguna alternativa per altres llocs.
Si algú amb qui parlava pel messenger vol dir-me res, siusplau que fagi servir el mail aquí i si vol deixar-me el mòbil ja li faré un truc o algo.
Bé, no us penseu però que us desempellegareu tant fàcilment de mi...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


22.9.03  

Marxen

Aquesta nit estaré fins més tard a internet. Des que vaig començar el curs m'he proposat anar a dormir més d'hora però aquesta nit em puc fer una petita concessió perquè demà no aniré a classe. A les 10 del matí vull ser a l'aeroport perquè una mica més tard se'n va cap a Lisboa el que podria dir, amb tota tranquilitat, que és un dels meus millors amics si no el millor. S'estarà tot un any a la ciutat portuguesa amb una beca d'Erasmus i en principi estudiant, però tots sabem com són aquests viatges. Estic molt content per ell perquè se que és una experiència increïble i que aprendrà molt més que no tot un any estudiant aquí però no puc evitar sentir una mica de pena perquè se que el perdo una mica i que el trobaré molt a faltar. Evidentment, les possibilitats de comunicació actuals son molt millors que fa pocs anys i a més, durant els dies de rutina potser no pensaré en que està a milers de kilòmetres, però a l'hora d'agafar el telèfon i trucar-lo a casa per si té unes hores i fer unes birres desconnectant de tot sí que se'm farà una mica més dur.
Entenc que tots passem i que ningú queda i que avui som aquí i demà allà però egoïstament no puc evitar pensar que on m'agrada saber que són els amics és ben aprop meu. Suposo que durant aquest any, altres amics ocuparan els moments que hauria compartit amb ell i per altra banda qui sap la gent que em queda per conèixer en aquest temps. Potser d'aquí a uns mesos si torno a llegir això sentiré vergonya per no haver pensat ni un sol dia en ell. Això nomes ho sap el temps.
Enric, et trobare a faltar, mamonàs.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


21.9.03  

Eh, esos aros fuera...

Acabo d'arribar a casa. Avui era l'aniversari de dos amics i hem anat a sopar. Normalment cada any érem molta gent perquè es tractava de la primera festa després d'exàmens i abans de començar de nou el curs, però aquest any no hem estat massa gent. Després de menjar, hem anat a prendre algo a un bar i ja hem reduït el nombre de gent. Una mica més tard, al voltant de les dues, la noia que fèia anys ens ha dit que volia anar a Toonnel Casanoves, una discoteca que realment no m'agrada massa però essent ella qui fèia anys m'ha semblat bé. Quan arribem allà, després de menjar-nos la cua i sospitant que encara em dirien algo pel cabell llarg o pel calçat, típiques tocacollonades dels porters de discoteca, em ve el que havia allà i em diu que amb les dues arrecades no puc entrar perquè són aros i es veuen molt. No m'he posat a riure perque no em semblava massa recomanable en aquella situació però es que ho trobava extremadament ridícul. Un dia normal me n'hagués anat i fins i tot content de no entrar en un lloc on m'hi volen per això, però tampoc no volia putejar la festa de la meva amiga i me'ls he hagut de treure. No sé si m'ha fotut més mal això o els 12? de l'entrada... A més, m'ha fet molta gràcia perquè em diu: "Te los tienes que quitar para pasar la puerta. Dentro te los vuelves a poner si quieres, pero por aquí no pasas con ellos". Evidentment he intentat posar-me'ls dins però en tota la meva vida només me'ls he posat tres o quatre cops, així que no ho he aconseguit. Ara mateix escrivint només en porto un perquè amb l'altre no he sabut fer-ho.
Em sembla molt trist que arribats al moment en que vivim actualment, tonteries d'aquest tipus encara es permetin a gent que no té cap capacitat per prohibir l'entrada a un recinte per aquest motiu. És com dir, amb arrecades ets perillos i fotràs merder i sense ja no. O suposo que no estar acord amb la tendència que porta aquest local. Evidentment, si la teva fesomia és encara més allunyada de l'estàndard que es repetia un i un altre cop dins la discoteca ni es deuen rebaixar a parlar amb tu. Bé, no m'hi tornaran a veure gaire per allà, espero...
Bé, encara ha tingut algo bo la nit que he pogut veure una blogger per allà dins que feia temps que no veia.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


18.9.03  

Molt curiós

"Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren en el que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera esten ecsritas en la psiocion cocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmntee mal y aun pordas lerelo sin pobrleams. Etso es pquore no lemeos cada ltera por si msima snio la paalbra cmoo un tdoo."

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


16.9.03  

Blau profund

Fa uns quants anys vaig veure per casualitat una més d'aquelles pel·lícules en l'antic VHS que de tant en tant llogaba el meu pare; es tractava d' Azul Profundo. Aquella pel·lícula em va marcar una mica perquè passats ja 15 anys encara la recordo amb molta admiració i sobretot captivat pel món de les profunditats marines que els protagonistes eren capaços d'assolir amb l'únic aire dels seus pulmons. La pel·lícula es basava en les vides de Enzo Majorca i Jacques Mayol, que es van disputar durant llarg temps el récord de profunditat en apnea.
De sempre m'ho he passat millor bucejant amb les ulleres i les aletes que no pas nedant per sobre la superfície del mar i de la piscina sempre en sortia amb els ulls ben vermells. Amb el temps algun cop m'he interesat per la pràctica esportiva de l'apnea però mai m'he decidit a buscar-ho de veritat i fins i tot a provar-ho. Evidentment es tracta d'un esport que en les seves màximes representacions no està lliure de perill però em fa la sensació que dóna a aquelles persones que ho practiquen una major armonia amb el medi marí que no pas el buceig amb bombones i evita molestar la fauna amb les bombolles que aquestes produeixen.
Fa un parell de dies, canviant de canal sense sentit per la televisió digital vaig veure la figura d'un apneista fent un descens. Es tractava d'un documental sobre Umberto Pelizzari , que junt amb l'apneista cubà Francisco Pipin Ferreras representen les màximes figures d'aquest esport límit, establint records totalment fora del que la ment humana considera normal. Capaços de descendre més de 70 metres amb la única força de les seves aletes, amb un pes constant que els tranporta fins el fons marí s'estableixen marques de més de 160 metres, podent estar en repòs fins a més de set minuts sense respirar. Evidentment aquests homes són extraordinaris, però si un els veu no diria que es troba davant d'un superhome, ni per les seves mides ni per les seves capacitats físiques generals. Sens dubte, l'element indispensable per a poder superar les increíbles pressions i sobretot l'ansietat de saber que la salvació està a decenes de metres per sobre del teu cap només el podem descriure com una ment privilegiada, capaç d'anular tot pensament superflu i fondre's amb el propi medi.
Tots els apneistes que han assolit distàncies extremes relaten que en lloc més són capaços de sentir-se tant plens. Tothom ho descriu com una experiència única. Jo no voldria arribar ni molt menys a aquestes distàncies però sí m'han agafat unes ganes enormes de marxar-me cap el mar i enfonsar-me fins allà on les oïdes comencen a dir prou i els pulmons senyalen que necessiten aire.

Més informació aquí i aquí

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


12.9.03  

Assaig

Alguns noms propis han estat canviats voluntàriament per a evitar búsquedes innecesàries.

Aquest matí, quan he anat a dutxar-me, per la finestra del lavabo m'arribava una música que he suposat seria d'algun veí. Mentres em dutxava anava sentint tota la cançó però m'he adonat que era una versió diferent de l'original perquè s'allargaven molt les frases i sobretot perquè el volum era molt canviant. Aleshores m'he adonat que no es tractava d'un reproductor de música sino que era el propi veí qui cantava. I clar, suposo que no estaria cantant al lavabo, el que vol dir que si el sentia desde la seva sala era perque estava cantant a un volum exagerat, tal com si estigués interpretant la cançó. Això m'ha portat a reflexionar (mentres m'ensabonava i seguia dutxant-me...) que tinc un veí que s'està preparant per a presentar-se a les properes proves d' "Acción Victoria" tot cantant com Alexandre Sánchez o bé s'ha comprat un karaoke i l'està estrenant amb la màxima euforia. Clar, això podria desencadenar diverses situacions no gaire agradables. Podria ser que el meu veí arribes a l'AV, es fes famés i tingués tot el dia la meva escala plena de fans i de tant en tant gravant aquelles presentacions supercutres on surten familiars i veïns dient allò de: "ui, Ramirito es un chaval muy majo!! Ya de antes le oíamos cantar todo el dia. Suerte, nuestro campeón!! " També podria ser que si es tracta d'un karaoke s'hi aficioni de tal manera que es pasi el dia cantant a ple pulmó.
La veritat és que no cantava del tot malament però no tan bé com dues veus femenines, que jo afirmaria eren les de la mare i germana, li deixaven anar a crits a la vegada que remataven una pujada de tot del nano cantor amb l'inequívoc "ole!". La veritat és que frases com " no baixis d'aquest to!" "aguanta, aguanta!!" em fa optar per la opció de l'AV. Ja m'hi puc anar posant fulles que em fa que això va per llarg.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


10.9.03  

No smoking, please

He vist fa poc per la televisió que s'està estudiant posar diverses fotografies de malalts terminals de càncer, danys pulmonars i missatges irònics a les caixes de tabac tal i com ara hi ha grans missatges en blanc i negre que avisen dels perills del tabac. No em sembla una mala idea, tot el que sigui per aconseguir que la gent deixi de fumar em sembla bé. Sobretot que la gent deixi de fer fumar tabac a qui l'envolta ii les mares embarassades als seus nadons. Però una cosa que no entenc d'aquestes campanyes és si realment el Govern creu en aquestes mesures i si de debò vol erradicar el tabaquisme. Vull dir, qui vulgui fumar, seguirà fumant igual, per moltes frases horribles que li posis al paquet. Si no està ben informat, se'n riurà i tot. I si de debò vols que la gent no fumi, prohibeix-la igual que fas amb altres drogues o bé legalitza la resta i posa-hi també cartellets que diguin: "l'èxtasis pot matar", "el cannabis provoca somnolència"... Aquesta doble moral no m'agrada gens. I a més, quan és del tot sabut que el tabac és un negoci rodó per a l'Estat que fa que la gent consumeixi durant llarg temps de la seva vida i a sobre es morin en unes edats on tocaria pagar pensions. Sé que és una visió molt tètrica de l'assumpte però sembla que sigui el que més els interesa.
De debò, em sembla que l'únic que pot fer que la gent no fumi és educació des de ben petits, que la gent no comenci i així sigui més difícil després. Jo no he fumat mai, ni una cigarreta, ni tampoc altres drogues. De fet la idea de posar fum dins el meu cos no m'agrada massa. Però suposo que de petit si que algun cop o altre vaig estar tentat. No sé per què no ho vaig arribar a provar mai, però no me n'arrepenteixo pas. Així no m'he de sentir coses com " Fumar puede producir impotencia" i "Fumar puede ser causar de una muerte lenta i dolorosa".

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


8.9.03  

Rain

I per fi ha tornat. Aquest matí en llevar-me ja he vist que el sol no s'atrevia a sortir i que el color gris feia seu tot el cel. S'estava preparant de nou la pluja. De fet, fa dos dies ja va ploure però com que em vaig passar tot el temps que plovia dins d'una cafeteria, gairebé ni em vaig adonar. Avui, després de dinar, he quedat a Canaletes amb uns amics. He decidit posar-me de nou els pantalons llargs i ha agafat una jaqueta. Amb una gran clarividència, he deixat la bici aparcada i he agafat el metro. Quan estava a la placeta que hi ha al metro de Catalunya, ja veia com un grup considerable de gent m'oferia paraigües per uns euros pel que he deduït que ja havia començat l'espectacle. He sortit corrents i he vist els amics amagats sota un porxo. pluja Una bufada de vent m'ha glaçat la cara i la pluja em queia sobre el cabell. Tenia ganes de tornar a tenir aquesta sensació. Ens hem ficat en una cafeteria i xerrant hem esperat que la pluja parés. Així que ho ha fet hem sortit a fora a sentar-nos en uns bancs. De nou podies respirar l'aire de Barcelona i mirar cap el cel sense enlluernar-te.
Quan he tornat a casa no he pogut resistir la tentació d'anar a donar una volta en bici. Es l'únic que em puteja no poder fer quan plou. Volia anar més enllà dels límits del parc de la Ciutadella però una trucada a temps m'ho ha evitat. Ja a la Plaça del Pi, un capuccino i la millor companyia m'ha fet creure que el temps desitjat està ja arribant. Tindrem paciencia.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


3.9.03  

D'exàmens

Avui he tornat a la facultat, primer dia d'exàmens. Era a les 4. M'he despertat d'hora però m'he llevat una mica més tard. El despertador anava sonant i jo l'anava apagant repetidament. Suposo que no volia acceptar que se m'havien acabat realment les vacances. M'he dutxat, vestit, he esmorçat abundantment i he marxat cap a la Diagonal. Avui tenia recuperació de "Síntesis de Fàrmacs". Havia estat l'examen més fàcil de les de juny però jo l'havia suspès. Realment no l'havia treballat gaire. De fet, era el primer cop que es feia aquesta assignatura a la facultat i els va sortir un examen massa fàcil tal i com em van reconeixer els propis professors. Fins i tot em van advertir que millor que aprovés ara perquè l'any que ve serà força més difícil. Espero haver-lo aprovat, m'ha anat força bé. Però això de tornar a agafar el metro, la mateixa estació, el mateix recorregut, la mateixa facultat... m'ha superat una mica. Dijous hi tornem.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768