30.5.03  

Calaix de sastre

Tot un recull de coses que porto dies volent escriure o que he recordat ara o que em ve de gust escriure.

1. Gràcies a l'Albert, he trobat una web que correspon al grup que es presentava a les eleccions municipals i dels que vaig veure una butlleta al col·legi electoral. S'anomena Escons Insubmissos. Tenen la idea de portar a terme justament el que jo havia imaginat en el post del vot en negre, i que podria ser una bona alternativa al sistema electoral actual, o si més no, una opció a tenir en compte. I a veure si la cosa funciona i la gent s'ho mira.

2. Últimament estic escoltant una cançó de Fleedwood mac (crec que s'escriu així) per la radio que m'està agradant força. A veure si algú la coneix i me'n pot dir alguna cosa. I si ja me la pogués pasar, de conya.

3. Que li canviïn el nom del darrer pla de pau per a Palestina perquè cada cop que escolto allò de "el full de ruta" no sé perquè però penso sempre en el Sharon... si es que a vegades la oïda ens traeix i canvia tan fàcilment una u per una i o una r per una p ...

4. Una petita reflexió sobre les famílies
Les famíles cada cop són més rares, a mi m'agraden molt aquelles reunions familiars on pots veure tota la teva herència genètica reunida, encara que estigui una miqueta tacada per errors com l'hemofilia, per exemple. Error genètics els tenen fins i tot a les millors famílies.
I veure el cap de familia, intentant dir alguna cosa que ningú no entén mentre fa repassades al pit i cuixa de la camarera. Junt a ell, la seva adorable dona que sembla que l'hagin treta d'un armari tot just fa dos minuts, movent el braç tal com si saludés, i tu preguntant-te si et mira o està resolent un d'aquells llibres de 3D.
Tots tenim també en ment aquelles parelles acabades de formar, que amb el seu sou de currant i el seu piset a Pedralbes no han fet més que tenir un fill cada any; al menys ells milloren una mica el material genètic familiar perquè sempre es interesant i problable casar a la filla més llesta amb un esportista, algo bo en treurem. Perquè el que no voldríem seria juntar una filla borderline amb un hemiplègic per consum excessiu de sustàncies extranyes, oi... ? Valga'm deu, com podrien arribar a ser els fills...
I que me'n dieu del fill que mai no s'acaba d'anar de casa i quan ho fa es per montar-se una casa flipant a compte dels papas? o pitjor encara, dels que paguen el sou als papas. Que sempre diu que un dia es va tirar una noruega, però ningú no se'l creu. Quin element, diu que tindrà feina segura però mai no es decideix a treballar, tot el que fa es esquiar i anar fent com si fos essencial en tota la familia.
I el pitojr de tot és quan te n'adones que tenies un familiar perdut perquè el teu avi li va fotre un clau a ves a saber qui i de cop i volta tens un tiet que s'asembla més a tu que ton pare. Quines coses més curioses tenen les famílies, eh...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Estudi

Ahir vaig tenir un dia molt atrafegat. Dilluns faré un examen força dens i he d'allargar el temps d'estudi tant com pugui. Em spa greu no poder fer mes coses a part d'estudiar i no veure'm mes amb la gent.
Pel matí vaig anar a clase a acabar les últimes hores que em quedaven i a recollir apunts i fotocòpies. Vaig marxar molt d'hora d'allà i a la una ja estava dinant a casa. Així que vaig agafar la bicicleta i a les tres vaig anar cap a la Central a estudiar de nou. Si no vas a aquella hora ja comença a ser difícil trobar lloc. Clar que a les 5 vaig haver de prendre un cafe directe perquè la nyonya que m'estava agafant era considerable. Tot i així vaig poder aguantar fins a quarts de vuit, hora en la que em vaig dirigir cap el Casal del Metge per assistir a una conferència sobre la migranya i recollir uns certificats d'altres conferències assistides. Que de tot em de treure crèdits de lliure el·lecció...
La conferència va estar molt bé, força interesant i amb un dels grans especialistes de la matèria a Barcelona. El que em va sorpendre va ser la gran afluència que registrava el lloc i sobretot l'edat, que englobariem en el terme "iaios". Mai no havia vist tanta gent allà.
Quant faltaven uns minuts per acabar la conferència, entrant en el temps de dubtes i qüestions, la majoria de iaios van començar a marxar, però amb molta pressa i com si els perseguissin. No entenia gaire, però com ja tenia l'experiència del cicle de Salut Mental ja estava curat d'espants.
Un cop donada per acabada la conferència, vam baixar cap el carrer i al vestíbul vam entendre perquè havien marxat tots tan ràpid. Hi havia montat un càtering amb tot de menjar i beure per acomiadar el cicle de conferències, i els avis que devien tenir algun tipus d'invitació que ho digués, no van perdre el temps. Quan vaig baixar ja no quedava res. Però van començar a portar més safates, clar que si et descuidaves, se t'enduïen la mà junt amb el canapé. Era una mica atabalant tot plegat. Semblava que fes mesos que no menjaven. Jo, sort d'unes amigues amb bastanta cara que s'anaven fotent i m'anaven passant algo de tant en tant. I de beure, només volien cava, vèies tot de gots de vi i taronjada i era impossible trobar-ne cap de cava.
Però em vaig quedar una mica amb gana i vaig anar a comprar-me un entrepà a un petit establiment que hi ha a la Plaça Sant Jaume. Us el recomano, els entrepans són molt bons i és rapid. D'allà, de nou cap el barri amb la bici que es començava a fer tard, vaig anar a l'aula d'estudi i m'hi vaig dedicar un parell d'hores més. Realment vaig acabar una mica baldat i encara no se ni com em vaig poder connectar sense caure mort al llit. Tenia ganes de xerrar pel messenger suposo....
Clar que el resultat d'ahir l'he tingut avui, que no m'he llevat per anar a la facultat prou d'hora i he anat directe a anglés. Per sort, ja no tinc més classes fins l'octubre que ve. Ara ja només exàmens. Desitgeu-me sort.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


26.5.03  

Un vot per a Flop!

Ahir a la tarda vaig anar a votar. Tenia el temps una mica just perquè volia anar a la biblioteca tot seguit, i se'm començava a fer tard. M'apropo a l'escola on havia estudiat, agafo la butlleta escollida, la fico dins el sobre i em dirigeixo cap a la taula que em pertoca. Cal dir, en referència al post anterior, que vaig veure un grup que es presentava sota el nom de "escons insubmissos" o algo semblant, el que em fa pensar que la meva idea ja ha estat posada en marxa. Bé, bé, s'haurà d'investigar.
Com deia, vaig cap a la sala on hi ha la meva taula i després d'una petita cua em toca a mi. Amb una mica de presa, dono el carnet i em comproven al cens. Em tornen el carnet i em disposo a introduir el sobre dins l'urna, però en un descuit... el carnet d'identitat va a parar dins l'urna. Primera reacció mental: Ivan, ets gilipolles. La presidenta de la taula em mira i no es fot a riure perquè està pensant si això li tocarà encara més els collons per estar allà. Segona reacció: em dóna el riure tonto i em començo a donar cops de cap contra la paret. Un avi que estava en qualitat d'observador del CIU em mira amb parsimònia i em diu: nen, l'has cagat. Evidentement, ja ho havia vist que l'havia cagat i que fins que no obrissin l'urna no podria recuperar el carnet. Així que em conviden a passar per allà a les 8 del vespre per recollir-lo.
Vosaltres creieu que ho hauran comptat com un vot per a mi? Doncs la veritat és que fèia gràcia veure la meva carsa allà entre tants sobres, em sentia com una mica pres per la democràcia. Sort que l'han tapat una mica i tot el barri no ha vist que un pardo ha volgut votar amb algo més que la butlleta.
A dos quarts de deu he passat per allà a recollir-lo. Quant he entrat he notat tot de mirades que es clavaven en mi i un petit somriure en cada una de les persones que hi havia. Mira, hauran rigut una mica a la meva salut, encara els he fet un favor perquè allò semblava ser realment avorrit.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


24.5.03  

Vot en negre

Aquesta nit he estat xerrant amb una amiga sobre el sistema democràtic actual i la seva veritable representació de la gent que el sustenta. La discusió es basava en les diferents opcions que té un quan ha de votar i quin és el seu valor real.
Jo voto per un partit, fins ara el mateix sempre, perquè comparteixo la majoria de les seves propostes bàsiques i perquè és la meva opció personal. Dic això perquè en el cas que defenia la meva posició al a xerrada no seria pas per la que optaria però crec que hi hauria de ser present d'alguna manera.
En l'actualitat, quan es determina una jornada electoral, qualsevol persona amb dret de vot pot escollir entre diverses opcions. Pot votar el partit que li sembli més adequat, no anar a votar, que el seu vot sigui considerat nul i també el vot en blanc. Si bé l'abstenció no em sembla una bona mesura contra el sistema democràtic si hi estàs en contra i no actues per altres mètodes més democràtics paralelament, el vot nul no té cap valor, no es compta i ja està. Pel que fa al vot en blanc, la conversa que hem tingut ha girat en torn seu. Per a mi, el vot en blanc indica que participes del sistema democràtic pero tant se val qui et representi. Es considera doncs un vot vàlid però no computable. Això vol dir, si no vaig errat, que apareix en el recompte però no otorga cap tipus de representació. En un cas hipotètic on s'obtinguessin els següents resultats:
PP= 41% PSOE=30% Vots en blanc=20% Altres= 9%
El PP seria la força majoritària perquè ha obtingut més de la meitat dels vots computables, és a dir, del 80% quan hi treiem els vots en blanc. Això no seria cap impediment, si realment la gent que ha votat en blanc tingués com a opcio política una indiferència per qui sortís escollit.
En la meva opinió seria necessari un vot alternatiu als existents que representés a aquells que pensen: "vull participar del sistema democràtic però no vull que cap partit obtingui el meu vot". D'aquesta manera, en el cas anterior, el PP no obtindria majoria perquè al considerarse computables els vots en blanc, no arriba a superar el 50% necessari. La meva proposta seria nomenar a aquest vot "el vot en negre". Estaríem parlant d'un vot que podria evitar que els partits obrtinguessin majories, que tinguessin en compte l'opinió real dels el·lectors i per descomptat, ser just amb aquells que no es veuen representats per cap partit. Evidentment, aquests vots s'indicarien amb cadires buides al Congrés o Parlament, i les decisions s'haurien de prendre amb un 50% dels vots a favor, tot tenint en compte que ells no votarien.
Però com això és realment impossible que mai sigui pres en compte pels partits polítics, que viuen inmersos en una posició que ja els va bé, emparats en la clau "força majoritària-oposició", no lluitaran mai perquè aquesta opció es tingui en compte.
Això em va fer pensar que l'única possibilitat de la gent per rebel·lar-se seria que es presentés un grup de gent i que es comprometés a no participar mai de la vida política. En el moment que nosaltres els votèssim, sabríem que ells mai no pendrien decissions per nosaltres. Ja sé que és un tema complicat, però seria bo que la gent s'ho plantegés.

Per una democràcia mes justa, exigeix la validesa del VOT en NEGRE !!

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


23.5.03  

Xivarri de jove i atenció de gran

Aquesta tarda m'he posat dels nervis. Estava a una aula de la universitat que en principi és per estudiar pero on a diferència de la biblioteca, s'hi pot parlar i treballar en grups. Avui he preferit anar allà a estudiar, tot i estar sol, perquè no tenia ganes d'estar a la biblioteca.
Per desgràcia, a la taula de davant s'hi han sentat unes noies de primer, que sota el context: "uiii, tenim taaaants examens, o sea, que la nostra vida es una caca" han estés un seguit de fulls fotocopiats sobre la taula i han començat la tertúlia de les 5. Des de que s'han sentat fins que han marxat no han deixat de parlar. Bé, de les tres en parlava una, les altres dues es limitaven a escoltar. Es increible com una persona pot arribar a xerrar tant i tant seguit i sobre el mateix i que només jo del seu voltat es torni mig ximple. A més, amb un to tan agut i en un volum tant alt que els vidres han començat a vibrar.
Però el pitjor no ha estat haver d'aguantar un "o sea" cada quatre paraules i un "m'entens?" cada tres. No. Ni les converses sobre roba de moda. No. El pitjor ha estat haver d'escoltar com posaven a caldo una suposada amiga seva, o això dèia la veu principal ("però que em cau molt bé, eh..!!"). M'ha regirat l'estòmac que gent tant jove, tingui tant de fel a la boca i pugui ser tant falsa. Li han dit de tot, s'han fotut amb la seva forma de vestir, que si no surt, que si les deixa en ridícul, que si es creu que totes les flors dels paletes son per ella (sic.). A mi em sembla perfecte que ho pensin i ho diguin, allà la seva consciència, però que no diguin que és amiga seva i que la volen ajudar.
M'ha agafat molt mal de cap. He hagut de marxar abans del que voldria i per sort no els he dit res abans d'anar-me'n. Si en el fons em sembla que jo ho dec haver fet algun cop segur. Espero que no. Foteu-me un clatellot si em sentiu fer-ho.
Per sort, al vespre m'he pogut escapar de casa i treure'm el mal rotllo de sobre. Mentre esperava sentat en un banc d'una plaça, m'he posat la ràdio que porto sempre a sobre i m'he dedicat a observar la vida del carrer al ritme de la música. De sobte, he girat el cap i m'he fixat en el meu company de banc. Era un avi. Jo estava sentat al respatller i ell ben assegut al banc, així que podia veure bé què fèia. Estava escoltant també una ràdio. I com jo, mirava encuriosit la vida que l'envoltava. M'he emocionat una mica. Suposo que aquest avi portava molts anys observant el carrer com ho fèia avui. Segur que l' ha vist canviar tant que era normal que la seva mirada fós més viva i més desperta que la meva. Per un moment m'he preguntat a mi mateix si a la seva edat seguiré fent el mateix. Potser ja no assegut al respatller però amb la seva mateixa mirada. M'hagués agradat haver xerrat una estona amb ell. No m'hi he decidit i arribaven a buscar-me. Però al menys m'ha tret del cap les pesades de la universitat.
Tornant cap a casa, he trobat una aula d'estudi molt propera a casa i que obre per la nit. Ha estat tota una sort, segur que m'hi deixo caure sovint. A més, l'encarregada era molt simpàtica i només hi havia una noia estudiant.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


20.5.03  

Examinat

I tornem a la rutina. Em sembla que aquest ha estat l'últim cap de setmana en que he pogut despreocuparme dels exàmens, dormir fins que el cos ha dit prou i sortir a pendre algo. A partir d'avui, torno a tenir lliures les tardes perquè ja he acabat les pràctiques al laboratori i em podré dedicar a preparar els exàmens, que em comencen el dia 2.
I això què vol dir? doncs que es torna a iniciar la ruta diària per les diferents biblioteques de Barcelona. Em sembla que tots hem passat per aquesta època algun cop i segur que molt us trobareu ara mateix en la meva situació. A vegades em pregunto si val la pena dedicar tant de temps a una cosa que després no em dóna els resultats que jo espero, perquè les meves notes tampoc no són res de l'altre món. I fins i tot, si estudio només perquè hi ha exàmens o perquè tinc ganes de saber-ne més cada cop. La veritat és que no ho sé. És clar que m'agrada utilitzar el que estudio, que per sort és el que m'agrada, per saber-ne cada dia més, però algun cop si que ho canviaria per tenir un semestre amb notes brillants.
Aquest any serà el primer que aniré a exàmens sense apunts propis. Per una sèrie de desproposits, d'alguna assignatura no els tinc, i estudiar de fotocopies d'altres, cosa ben normal per a molts és extrany per a mi. Ja veurem com surt.
Bé, total, que fins el juliol hauré d'estar atent a les dates fatídiques però sé que tot i així no em menjaré massa el tarro. Mentres, Central, Bellvitge, Pompeu, Farmàcia, Econòmiques, Bellaterra.... sereu una mica part de la meva casa.

Ah, per cert, s'està muntant un sopar de bloggers a Barcelona pel dissabte 31. Encara no hi ha res decidit del tot i no hi ha lloc decidit però sí hi ha una web per decidir-ho. Trobada .

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


19.5.03  

Els mateixos fogons per diferents menjars

Alguns dissabtes al vespre m'he trobat davant la televisió veient un programa que encara em fa creure en la dignitat d'aquest medi. Es tracta de karakia, un programa del 33, que fan a les 21:30. Cada un d'ells ens acompanya en una passejada per algunes de les cultures que han arribat de la mà dels inmigrants que conviuen al nostre país, pero amb la peculiaritat que es basa en la gastronomia que ha cultivat cada una d'aquestes cultures. D'aquesta manera, a través d'un acte tant quotidià com és el menjar podem arribar a conèixer millor aquestes cultures, veure-hi els punts d'unió amb la nostra per compartir allò que tenen de bo les dues i sobretot perdre la por al desconegut, ja sigui tastant nous gustos i aromes com als qui les preparen.
Cada cop que el veig m'entren unes saliveres considerables i moltes ganes d'assaltar un restaurant japonès o un d'iranià. Us el recomano fervorosament i si algú decideix preparar alguns dels plats que hi mostren, que no s'oblidi de mi si vol convidats.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


14.5.03  

Mires i escoltes

Hi ha dues coses en les que m' hi fixo en una persona quan la conec i segurament són dues de les característiques que poden fer que em sembli agradable o no la suporti. Fins i tot poden fer que m'atreguin sense remei. Es tracta dels llavis i de la veu. En el tema dels llavis és tota una fixació, és la primera cosa que miro d'algú quan el conec. Normalment uns llavis macos solen anar acompanyats d'un bonic somriure, i si això no es compleix, tot i perdre cert encant no deixa de tenir molt magnetisme. I pel que fa a la veu, crec que està fora de tot dubte que és uns dels elements més característics d'una persona. Suposo que el fet que m'agradi tant la radio hi deu tenir certa relació, pero ja en persona és quan puc quedar del tot encisat. M'he quedat hores parlant amb algú, no tan sols pel que xerravem sino també per la veu del meu contertuli. Jo parlo a un volum molt baix, mai no en sóc conscient i si una cosa no suporto d'algu es que cridi o tingui un to tant agut que em fagi fins i tot mal. I els llavis, bé, ja els podeu veure alla dalt.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


13.5.03  

Entre estils

Existeixen certs llocs especials a Barcelona. Racons on el soroll dels cotxes desapareixen esmorteïts entre centenàries pedres, on s'hi arriba deixant que la casualitat t'hi porti com l'aigua que arriba al mar a través dels rius. Llocs on és possible seure en una simple escala de pedra a veure passar el temps, a sentir que els minuts es converteixen en hores i les hores en dies sencers. Llocs on compartir silencis i paraules amb algú a qui mirar els ulls.
Veure com es va fent de nit, com les llums es van apagant, com va marxant la gent i com viatgers erràtics arriben fins el mateix punt que tu. Si tens sort, algun d'aquests viatgers durà una guitarra que fagi més plens els silencis que envolten una abraçada i més viu el tacte d'una carícia.
Són llocs que per coneguts, mai no els has donat la importància que es mereixien, i cert dia te n'adones que potser quedin en la teva memòria i siguin imprescindibles per a tu. Segur que tots en coneixem d'aquests llocs.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


12.5.03  

Ja som campions

No fa gaire estona que acabo d'arribar a casa. Vinc de cel·lebrar la primera Copa d'Europa de bàsquet. Jo no se si la gent que és de fora de Barcelona i no li agrada el bàsquet pot entendre el que signfica haver guanyat aquest parell de partits i haver estat allà en directe. Ha estat genial, mai no havia gaudit tant veient un partit i per fi m'he tret un pes de sobre que arrossègavem de fèia molts anys. Per fi som campions de la Final Four. Aquestes nits ja no me les podrà treure ningú.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


9.5.03  

Al Sant Jordi

Demà a aquestes hores pot ser que ja estiguem classificats per la final de la Final Four de bàsquet. A mi m'agrada molt el basquet, i encara més anar al Palau Blaugrana a veure el Barça. Fa pocs anys que en sóc abonat, però pel que costa, en lloc més m'ho paso tan bé cridant, fotent-me amb algú i veient bàsquet. A més, hi vaig amb uns amics que d'altra manera veuria molt menys. I demà és la semifinal del torneig més important que es juga a Europa. I en tinc entrades. Ja sé que a molta gent li déu semblar estúpid pagar per veure en directe un esdeveniment esportiu. Però ho faig de gust. Suposo que el fet que des de petit hagi gaudit d'aquest esport i hagi vist perdre tantes finals, ha creat una espècie de desig molt més intens per veure'ns algun dia aixecant aquest trofeu. De debó que seria una sensació que em curaria velles ferides però per altra banda, em sento neguitós davant d'aquest fet. Seria com trencar una petita por infantil, com aquells que encara miren sota el llit quan dormen en un de diferent, o els que no poden entrar en un lloc sense obrir abans els llums. A vegades, l'esport té aquestes coses, que hi van molt junts les sensacions i sentiments.
Però bé, si perdem, sempre podré dir que hi vaig ser. A veure si aquest any hi ha més sort.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


7.5.03  

El papa de tots els espanyolets

Doncs ja ha arribat el papa. Ja ha fet la seva missa multitudinària i ja hem vist que els joves espanyols són ultracatòlics i que volen al papa com a un "jove de 83 anys" més . Prop d'un milió d'ells. Allà no es van descomptar a l'hora de passar llista, no. Quina sort, aquesta generació que consideràvem en perill de desviar-se pels perillosos passatges del vici i el llibertinatge, segueix el recte camí que marca la creu. Que content estaria l'oncle Cisco.
Realment em va donar moltíssima ràbia. Mirin, que hi hagi molta gent que es consideri catòlica en aquest país, doncs fins a cert punt em provoca gràcia, perquè les esglésies, seminaris i tot aquest ambient que els envolta està més aviat oblidat, però allà cadascun amb les seves creences i subjugaciones a una religió. El que no suporto és que sigui l'estat que em representa el que realitzi actes de tan clara devoció cap a aquesta religió, posant molt en dubte la condició de laic a la qual obliguen a complir els principis més bàsics de la humanitat. Perquè tota persona té dret a llibertat de creença, però ningú ha de tenir l'obligació a sentir-se representat per qualsevol religió. I els que tant es queixaven de l'islamisme exaltat que tenen alguns països, corren a besar la mà de l'avi i a sentir l'esperit dels nous sants espanyols a la vora d'ells. Perquè si àdhuc muntessin aquests pitotes per a totes i cadascuna de les religions, amb el borbò rebent i el del bigoti plantat al mig amb la família a veure al màxim representant musulmà o budista o jueu o el que sigui, doncs seria de gilipolles però si mes no tindria la seva justícia. Però no, tan sol es fa per a la religió catòlica. I la setmana Heston que no hi falti tampoc. Que tots sàpiguen que aquest país es passa pel forro als que no s'hi vegin representats, però el que hagi d'honrar al senyor aquests dies no ha de treballar.
I per a acabar de sentir-me en la glòria, la televisó pública d'aquest govern realitzant el major desplegament de mitjans que recordo des que la campeoníssima del concurs de músics i cantants va anar a Eurovisió. Que si a l'aeroport, que seguint al papa pels carrers, que si un escenari de collons, que si a el carrer amb els joves... Això és saber estar, saber donar les notícies rellevants. Que es vegi que quan surten un milió de persones al carrer, TVE està allà per a informar. Ostia, bé, amb tots els milions de persones al carrer no passa sempre això. Amb el que m'hagués agradat a mi sortir a la la manifestació contra la guerra per "la uno" després del Parada i abans del Moreno...
Perquè aquest és un altre tema a tractar de la visita de l'avi. Ell pot dir el que li surti dels ous, que si el condó és pecat per aquí, que si les famílies sempre unides per allà, que si la dona de ser representant de la seva religió una merda, que si avortem som el diable... I quan semblava que per fi s'havia obrat el miracle i la religió catòlica clamava contra els estats que atacaven a la gent indefensa de l'iraq amb l'excusa de carregar-se al que els fotia més, quan li podria haver cantat les quaranta al del bigoti a la seva cara i haver quedat com un senyor, doncs no, es puja la sotana i ale, "traeme a tu família i que passen de uno en uno. Quina ràbia, de debò.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


4.5.03  

Bicis i matins

Hi ha dues coses que m'encanta fer a Barcelona. Una d'elles és anar en bicicleta de nit. Dijous vam anar a casa d'un amic a pendre algo i com estava a una distància massa gran com per anar-hi caminant vaig agafar la bici. Sortia de casa de l'amic a allò de les tres de la nit i com que no tenia pas son em vaig acomiadar de la resta de gent que anava caminant i vaig anar a fer un tomb. Vaig arribar fins el centre i vaig recòrrer alguns carrerons del barri antic. Vaig agafar els grans carrers de Barcelona i em vaig sentir molt bé tenint tots els carrils per mi, però el millor va ser el tros que vaig fer pels carrers de l'Eixample baixant cap a casa, deixant que la bici descendís sola, amb el vent fred de la nit a la cara despertant-me i la sensació que allò podria durar hores, pensant en les meves coses. Però es començava a fer tard i al final la son va ser d'un grau important.
L'altra cosa que m'encanta fer és caminar per la ciutat a aquelles hores en que comença a fer-se de dia, veus com va sortint el sol i com la gent comença a fer vida mentres d'altres es retiren cap els seus llits a dormir. Divendres a la nit vaig sortir i la festa va acabar fent un esmorçar a la Boqueria xerrant sobre tot i sobre res. M'encanten també aquestes converses, amb certa caraja a sobre però amb una lucidesa sorprenent; són moments que creen molta complicitat amb els amics que ho comparteixes i és una bona manera d'acabar el dia.
Sortint de la Boqueria, vaig anar fins a casa pels carrerons del Raval. caminant però alhora passejant i observant un barri que canvia tant de dia i de nit que no deixa mai de fascinar-me. En arribar al meu barri, vaig anar fins a la fleca on fan les millors ensaïmades de Barcelona i me'n vaig comprar una per reesmorçar al dia següent. En sortir del forn em vaig seure en un banc a prendre el sol que ja estava ben alt i poder recordar així altres matins en altres bancs. Sort que quan em vaig dormir al banc, no se'm van dur ningú l'ensaïmada perquè m'hagués sabut ben greu.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


2.5.03  

Crònica de la trobada

Ahir va tenir lloc una petita trobada entre alguns dels que dediquem part del nostre temps a escriure un blog. Es va montar un sopar aquí a Barcelona. No hi vam ser tots els que ho som però la representació va ser força elevada. A veure si algun dia es monta una a gran escala perquè tot i el grau d'improvització que comportava aquesta, va sortir més que bé i jo particularment m'ho vaig passar genial.
A alguns ja els coneixia en persona i amb la majoria havia parlat pel messenger o llegit algun cop. La gent va estar molt oberta i crec que va ser molt divertit per tothom veure la cara d'aquell que et deixa una mica de si cada dia.
La trobada estava concertada a les 22:00 a Rambles amb Escudellers. Jo puntual estava allà a l'hora prevista. M'hi trobà en Marçal i l'Albert. A l'instant arribaven l'Alberto Bastos i el Mini-d. Animada conversa fins que anaren arribant la resta de gent: Dane, Vero, DavidTsH, Cris, Magda, Ingrid i com sempre l'última, la Carme. Caminant al restaurant, i poc després de ser allà, arribava en Marianitu, que ja marcant-se una distinció demanava una canya gegant de cervesa a diferència dels nostres ridículs tubos. Molta conversa sobre el món dels weblogs i també temes més personals per anar coneixent a la gent més enlla del que un pot veure en una pantalla. Gran ambient entre bloggers i molt riure. A mig sopar s'anaren afegint L'Aroa i el Marc per un banda, l'Eloi per una altra i finalment el Sergi amb el Paco i la Nina. Un cop acabat el sopar temps per seguir xerrant, fer unes fotos i veure com l'Albert decidia prendre un aspecte més "sinistre" deixant que l'Aroa li pintés les ungles de negre. Al restaurant ja vam tenir les primeres baixes, però encantats d'haver participat de la trobada.
Un cop fora, i després d'un farol de l'Albert sobre certs xupitos (didals, en català) que no van arribar mai a existir, alguns van decidir comprar unes birres per anar fent temps mentre els altres decidíem un lloc on poder anar. Certs comentaris sobre llaunes que fèien olor a merda intentaven desestabilitzar la presa de decisions però finalment vam optar per una opció segura i anar a l'Agüelo, un lloc on poder privar i seure amb facilitat el gran nombre de gent que s'havia reunit. De camí cap allà pensava sobre el fet que si fa un parell d'anys em diuen que estaria anant a pendre algo amb tot de gent que havia conegut després d'estar escrivint a diari a internet, no m'ho podria creure, i allà em trobava.
Arribats al bar, el grau etílic de la gent començava a pujar i les convereses es tornaven més obertes. De nou l'Albert marcava la diferència de la mà de l'Aroa i el seu pintallavis negre. Diuen que hi ha mostres gràfiques però l'Albert ho nega en rotund.
Primers comiats abans de sortir del bar. A alguns se'ls excusa que marxessin tot i dir que tornarien. Un cop la gent ja havia assolit un estat considerable de sangria i cervesa al cos vam decidir, entre grans indecisions, marxar a un local bastant proper ja que es començava a fer tard. Alguns nous comiats abans d'entrar a la discoteca i un amago de la Cris d'abandonar-nos i ja érem dins, on vam poder ballar algunes cançons que fèia molt que no escoltava de festa i gaudir dels esglais de l'Albert al ritme que marcava l'Aroa. Un cop ens feren fora, ens vam dirigir cap a l'Estudiantil a fer un esmorçar que ens pogués recuperar una mica. Finalment, ens vam acomiadar els últims bloggers que quedàvem, donant així per tancada la primera trobada weblogger a Barcelona, i cal dir que realment m'agraden els comiats llargs que et fan estar al mateix lloc força estona. Sobretot quan veus que es comença a fer de dia.
En resum, m'ho vaig passar genial, em vaig divertir tant amb els bloggers com ho faig llegint-los però que conèixer en persona és 1000 vegades millor que llegir-te tot el que puguis d'algú. Així que els que no us heu animat o no us vau assabentar, estigueu atents per a la següent i correu a apuntar-vos.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768