28.7.03  

Dos dies fora

Aquest cap de setmana he estat fora. Si dos dies abans m'ho haguessin preguntat no se m'hagués ocorregut pas que acabaria on he acabat. Dimecres anava amb els amics de sempre al castell de Montjuïc per veure una pel·lícula i sopar. Un dels amics em va dir que si em vindria de gust anar el cap de setmana a casa d'uns dels col·legues amb els que vam anar al Delta fa uns mesos i repetint els mateixos que aquell cop. No ho tenia molt clar però realment m'ho vaig passar genial amb aquella gent que no havia conegut més que en un parell de festes, unes quedades i si m'apures unes manifestacions. Així que vam quedar dijous per dinar tot junts i acabar de decidir-ho. Després del cinema vam acabar a la platja de la Barceloneta, una cosa que s'està convertint en un costum estiuenc que m'encanta.
Dijous em tocava estudiar pel matí, vaig agafar la bicicleta i em vaig plantar a la biblioteca en un retorn als llibres que m'està costant més del que pensava. En acabat em plantava al lloc senyalat el dia abans per dinar amb els del Delta. Un dinar ràpid però suficient per decidir que les Terres de l'Ebre em tornarien a veure per allà. Aquest estiu em sembla que em depara pocs viatges i s'han d'aprofitar els que se't planten davant. Jo tenia una mica de pressa perquè m'havien dit uns amics que dijous faríem un partidet de bàsquet i esperava la seva confirmació. L'espera va donar prou per fer un gelat, xerrar una estona més i veure una pel·lícula de vídeo. En acabat, vaig pensar que potser seria millor anar cap el camp on suposava que jugàvem, i quan arribo allà després d'una suada amb la bicicleta, portaven més d'una hora jugant i dient que ja m'havien avisat. Jugo una hora més, els demostro que la meva classe encara continua intacta [ ;) ] i deixo el camp de nou corrents i amb la bici perquè m'havia arribat un missatge d'unes amigues per veure una obra de teatre de franc al barri. Una altra oportunitat que no es pot deixar escapar. En poc més d'una hora em plantava al centre cívic tot dutxat i amb les entrades ja recollides. Cada dia em convenç més la bicicleta. Després del teatre i per acabar un dia que havia estat més que ociós, quedava per inaugurar els comodíssims sofàs d'un bar tot fent unes cervesetes. No hi ha com un dia tremendament carregat per preparar-se per un endema de viatge i més que segura festa a la nit. Així que divendres agafava el tren de mitja tard amb l'amic i la novia del que posava la casa i ens encaminàvem cap a Camarles. Arribàvem cap allà les set de la tarda. Suficient temps per començar el pla de relax a una terrasseta davant del mar i amb un parell de "xampús". Desprès de deixar les coses a la casa i ocupar les habitacions assignades, marxàvem a sopar. Tornar a tastar el "xapadillo", unes anguiles en suc i altres menjars d'allà em va fer recordar aquells dies. Ja vaig començar a notar que la meva condició de nouvingut al poble, amb accent de Barcelona i a sobre amb el cabell llarg feia que tothom em mirés pel poble. Havent sopat, començàvem la gira pel poble, als diferents bars, coneixent els amics del d'allà i acabant a l'única discoteca de la zona. Allà em va sobtar força quan de cop i volta tota la discoteca es va buidar després d'un cert rebombori en no més d'uns segons. El meu col·lega i jo estàvem flipant i preguntant al d'allà ens va explicar que és normal que cada nit es fotin a òsties un parell de dos pobles diferents i que la baralla es traslladi a fora la discoteca, fent que tothom surti o bé a mirar com s'escalfen o bé a ficar-s'hi directament. Jo per sort no m'hi vaig haver de trobar.
Al dia següent, dinar consistent, platja molt maca i de nou cap el poble. S'hi feien "bous", que ve a ser un espectacle que no em va agradar massa on tot el poble es reuneix en una espècie de Fort de Playmobil on deixen anar uns toros i els que volen salten per ser perseguits per l'animal. La veritat és que era bastant desagradable però em fa la impressió que els agradava massa com perquè es plantegin eliminar-ho. Més tard recolliem uns amics més de Barcelona i ens afegíem al correfoc de les festes. Feia molt que no participava d'un i vaig acabar més xop de l'aigua que llençava la gent que no pas cremat pels dimonis. En acabat, sopar i descans ens diferents bars de la zona. I el diumenge, doncs paella, platja i cap a casa que ens hi esperen. M'hagués agradat haver arribat una mica més d'hora per poder haver vist algú que feia molts dies que no veia i en tenia moltes ganes però ho hauré de deixar per demà.
En definitiva, un viatge força intens pels pocs dies que hi hem estat però he menjat com fa molt i he "xalat" força, com diuen per allà baix.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


23.7.03  

Contacte recuperat

Hi ha gent que està allà. La coneixes. Els consideres fins i tot amics teus. Quan te'ls trobes, pel carrer o de festa, somrius amb ells, els abraces i tens ganes de xerrar una estona. Però difícilment us veieu més que en aquell àmbit on us vau conèixer.
Ahir em va donar per revisar totes les meves agendes telefòniques i els números del mòbil i vaig anotar en un paper tota aquella gent que o bé fa molt que no veig i tinc ganes de saber d'ells o bé fa massa temps que vam dir allò de "a veure quan quedem". Per la nit, mentre em ficava al llit vaig escriure un parell o tres de missatges de mòbil que vaig guardar per a hores més normals i al dia següent els he enviat. Tinc moltes ganes d'anar a fer fotos amb la companya del curs, veure els meus amics de l'acadèmia de COU i a algunes persones de la universitat amb les que mai no he quedat fora de l'àmbit d'estudi. Als altres, els aniré enviant mails o fent alguna trucada. Crec que si no aprofito aquests dies que tinc de festa difícilment ho faré més endavant.
Però hi ha dos coses que em fan una mica de por. Per una banda, com plantejar aquest tipus de contacte, variant els espais i situacions que han estat normals fins ara i per altra banda descobrir que per a algunes persones la relació que teníem ja era suficient i no en volen saber més de mi. Bé, això només ho sabrem provant. Els missatges ja han estat llençats, només calen respostes. I que els numeros de mòbil segueixin sent els mateixos...!

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


22.7.03  

Au...

Podria explicar que ha estat un tall fet en una baralla mentre defenia a tot un autobús d'un descerebrat. O potser explicar que per salvar-me d'una mort segura m'han hagut d'extreure un múscul del braç i implantar-me'l al cor. O bé assegurar que m'ho he fet per tal d'introduir-me un gran dispositiu que farà que en un futur, gràcies al seu estudi, milers de persones sobreviuran a múltiples malalties. Fins i tot inventar-me que m'ho he fet amb la bicicleta mentres baixava 70 km/h, en xocar amb un sortint inesperat.
Però no, la veritat és que m'ho ha fet el coi de gata al voler baixar dels meus braços al terra i mentre em clavava la ungla de la seva pota posterior fent força per empènyer-se endavant i jo sentia esquinçar-se la pell com un plàstic trencat al tibar-lo. I el pitjor de tot, que a casa d'un futur farmacèutic, el Topionic era caducat. Perfecte, m'encanta.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


16.7.03  

Reflex

A vegades m'agradaria tenir una mica de autoritarisme amb mi mateix. És fotut dir-te a tu mateix que vols que fagis certes coses i quan ja ha passat el temps que havies designat per fer-les, no tinguis cap tipus de força sobre tu mateix per fer-te veure que no, que no pots seguir així. No és que no estigui content amb la meva forma de ser, ni que vulgui sentir-me malament per no fer aquestes coses, però de fet sí que acabo sentint certa recremor per no haver estat capaç d'assumir allò que jo mateix em vaig proposar. Cal dir que la majoria d'aquests propòsits que no compleixo vénen molt lligats a l'hora de llevar-se. És a dir, sempre em proposo fer aquestes coses pel matí i com acabo llevant-me a quarts de quatre, el matí no existeix per mi. Clar, seria fàcil que l'únic propòsit que tingués fós llevar-me d'hora i de fet és el que més vegades he incomplert, però em costa molt complir-lo. De fet, ja en conec la causa, no sóc tant idiota. És evident que si vaig a dormir molt tard i no tinc una certa obligació per dormir menys de cinc hores com faig durant el curs, doncs mai m'acabaré llevant d'hora.
I això em planteja una certa inquietor. Podria anar a dormir més d'hora i llevar-me així a l'hora que em proposo més fàcilment i poder tenir si més no, la possibilitat de complir tot allò que la meva falta d'autoritarisme no em permet. Però que passaria quan se'm proposés de fer coses que alteressin l'hora d'anar a dormir? A mi m'encanta no tenir cap preocupació per aquesta qüestió i crec que mai no seré capaç de trencar-la. Així que veig certament difícil que això ho pugui arreglar d'aquí a poc. Es prou clar doncs, que la solució passa per aprofitar aquelles nits on no se'm proposa res per dormir més i així tenir alguns dies amb matí.
I és que la falta d'hores de son crec que m'està començant a afectar. I no de forma passatgera. No han estat ni un ni dos cops els que m'han hagut de repetir coses que ja m'havien explicat i que jo no recordava per més que ho intentés. Això fa que la gent cregui que passo d'ells i que no els paro atenció. I no és cert, sempre paro atenció al que m'expliquen però crec que el meu cervell no té la suficient capacitat per concentrar-se i assumir aquella explicació com a un record i crec que pot ser degut a aquesta falta de descans. Segurament, això també deu afectar als meus estudis. En més d'una ocasió he estat incapaç de reproduir, temps despres, temes que havia estudiat i que en el seu moment vaig saber. És com si la meva memòria tingués un petit forat per on s'anessin escolant els records. No pas aquells grans records, els que de debó es van agafar a la memòria i que per exemple marquen moments especials i importants amb algú o sobre alguna cosa però sí petits detalls o matèries poc solidificades que no són capaces de lligar-se en la memòria per culpa del greix que la falta de son hi ha posat perquè rellisquin i es perdin pel petit forat.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


9.7.03  

Amb l'aigua al coll

Avui una mica més i inundo el pis. A vegades graàcies a petits presentiments ens salvem d'algunes petites catàstrofes.
Abans d'encendre l'ordinador i entrar a internet, he anat al lavabo, hi fet les meves necessitats i he tirat de la cadena. He tornat a la meva habitació i he encés l'ordinador. Quan ja portava uns minuts, no sé per que he tingut la sensació que havia de tornar al lavabo perquè alguna cosa no rutllava bé. Quan hi he arribat, el terra començava a estar ple d'aigua però encara no havia arribat a la porta. Com he pogut, pujat sobre la barana de la banyera, he aconseguit arribar fins l'aixeta d'entrada d'aigua del water i tancar-la. He vist que al tirar de la cadena, aquesta havia quedat una mica aixecada, i tot i que això ja havia passat algun cop i mai no havia arribat a sortir aigua, aquest cop sí. M'ha tocat recollir-ho tot.
La veritat és que m'he salvat d'una bona, perquè si en comptes de seguir despert em foto al llit i em poso a clapar, demà em desperto nedant. I també, tot i que no hi crec gaire en això, gràcies a la premonició. És curiós quan et pasen aquestes coses...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Trobada 3.0

Suposo que esperàveu que fes la crònica de la trobada, però és que ja n'hi ha prou cròniques i com el màxim que faria seria escriure amb el meu típic estil narratiu, no tindria massa sentit. Així que explicaré només algunes sensacions meves.
M'ho vaig passar molt be, cada cop més a gust amb més gent i gaudint d'això.Amb els que van venir de nou, em sap greu no haver pogut parlar més que una estona, ja hi haurà temps. Em va fer molta il·lusió veure també al Cesc i Flaneuse, que no me'ls esperava per allà. Bé, no sé, merci a tots.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


3.7.03  

Anar-se'n

Avui m'ha arribat un mail d'uns amics que ha marxat fa tot just un dia. M'han dit que un vol sels ha retrassat i no han pogut enllaçar, pel que la companyia els ha hagut d'hostatjar en un hotel durant una nit. Ara es troben dormint a Roma, a mig cami de les antípodes, en un hotel d'alta categoria, quan ells no aspiraven més que a hostals i albergs diversos.
El seu destí és Sydney, demà tornaran a agafar un altre avió i després de 23 hores de vol i alguna altra escala ja hi seran. La veritat és que els admiro força. No van de vacances, no tenen res reservat i no saben amb que es trobaran. Jo no seria capaç de marxar així. Necessito saber tots els detalls fins i tot per marxar de càmping a la Costa Brava...
Em resulta molt curiós com es van plantejar anar-se'n fins allà. Volien buscar un lloc de parla anglesa per anar les mesos d'estiu i poder treballar a part d'avançar amb la llengua. Tenien uns estalvis i no sabrien si mai més tindrien aquesta possibilitat de marxar. La primera idea era anar a Anglaterra o Irlanda, pero no els va convèncer. EEUU els portava mal rotllo i un dels dos va dir: "I Austràlia?" i l''altre:"ah, pos sí". i dit i fet. 15 dies i ja són alla. Encara flipo quan m'ho expliquen. La seva idea doncs es trobar un treball o diversos bé..., anar subsistint i tenir un lloc semblant a una habitació d'un pis. Si poden, anar fent sortides però com allà les distàncies són kilomètriques, dubto que ho fagin gaire això.
Bé, espero que els vagi molt bé per allà i seguir tenint notícies seves. Algun dia jo també seré capaç de fer això. No puc acabar els meus dies sense haver-m'hi llençat.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Temps de vacances

Arribar una mica cansat del passeig en bici, asseure's a l'herba i respirar tranquilament. Treure de la butxaca un llibre i obrir l'ampolla d'aigua glaçada que acabes de comprar per fer-ne quatre glops. Començar a llegir i anar veient com va canviant la llum que il·lumina el llibre perquè el dia ja va caient. Darrera teu el mar i el soroll dels ocells marins. De tant en tant, llengües extranjeres de turistes despistats. I anar llegint sense pressa, assaborint cada un dels poemes. El rellotge ja no té funció, ja no tens pressa per res. I cada cop la nit és més propera, el vent fresc et treu de sobre les últimes calors del dia. Quan ja creus que n'has tingut prou, et lleves, guardes el llibre i l'ampolla i et decideixes a tornar a montar a la bici. Tens temps fins i tot de conversar amb un nen que també en té una. Rius i marxes més content. Arribes a una llibreria i entres sense preocupar-te del temps. Buscaves quelcom però no ho recordes. Al primer prestatge et topes amb el que volies. Ja tens un llibre més per a estrenar. L'herba serà un bon lloc per fer-ho. Però això ja serà un altre dia.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


1.7.03  

Sacabó

Ja he acabat els exàmens. Avui he fet l'últim, una recuperació de la única que vaig suspendre al primer semestre i molt bé li hauré de caure al professor perquè me l'aprovi. Què collons em passa amb aquesta assignatura? bé, algun dia serà el meu dia analític. De la resta d'exàmens encara no en se gran cosa. Em falten dues notes més a part de la d'avui. Ara toca descansar, començar a fer més coses que fins ara i complir algunes propostes que no estarien gens malament.
A la tarda, he trucat el meu amic P per anar a fer una cafè. M'ha dit que estava estudiant per allà Les Rambles, que demà té l'últim examen. M'hi he apropat amb la bici i en aquell mateix moment arribaven la N i la J. El que havia de ser un simple cafè per passar la tarda s'ha convertit en unes birres a un bar al costat de la biblioteca per celebrar que ja havíem acabat els exàmens. Hem abandonat el P perquè seguís estudiant, que ell encara no havia acabat i ens mirava amb una cara de despreci considerable i s'ha afegit la C al grup. Ens hem apropat fins a la Ciutadella i ens hem quedat força estona estirats a l'herba, amb unes noves cerveses i altres substàncies que jo no consumeixo però hi ha qui sí. S'està tant bé estirat a l'herba quan saps que no estàs gastant el temps per estudiar...
S'ha començat a fer tard i hem decidit anar a casa la J a fer unes pizzes i unes noves birres. Jo continuava amb la bici però hem hagut d'agafar el metro per pujar fins a Les Corts. Cap, problema, la bici al metro i la gent que s'apreti. Arribem a casa la J. No hi havia estat mai, de fet no la coneixia fins avui. Una casa força especial. Hi viu sola però els seus antics companys de pis eren artistes així que té pocs mobles però molts quadres i escultures. El nostre nivell etílic era considerable. Sobretot la N i la J que portaven bebent des de les 11, que han acabat el seu examen. Bona selecció musical, bona conversa, hem rigut una estona i si no fos perquè avui només havia dormit dues hores i cada dos per tres em queia dormit sobre el matalàs on estava estirat, hauria enganxat més de les grans converses sobre psicologia i comportament humà.
Cap allà les tres de la nit, he vingut cap aquí casa. He gaudit com un verro baixant amb la bici a tota llenya des de la Diagonal fins a la Plaça Espanya sense cap cotxe al meu voltant. No m'he matat un parell de cops perquè em conec una mica el camí i he tingut sort, però no us recomano gaire agafar la bici amb massa cerveses a sobre, força son i sobretot un vent que s'ha girat del no-res i que a part d'empènyer-me com volia pel carrer, m'ha fet parar un cop a Sants-Estació perquè aixecava tanta polseguera que no veia res. Els toldals i finestres picaven contra els ampits i les tanques de les obres eren totes al terra. Les aceres eren plenes de branques d'arbre i papers. No obstant, he arribat a casa més ràpid que mai. M'encanta anar en bici de nit per la ciutat...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768