30.8.05  

Blog Day



Bé, el títol aquest em recorda a la peli aquella del Bill Murray, que se li repetia el mateix dia tots els matins, el dia del castor o així. No, la idea és interesant, participarem i a veure que en surt de tot plegat. La veritat és que ja tenia ganes un dia de recomanar-vos els blogs que tinc enllaçats i explicar perquè són allà. Bé, no és el mateix, però s'hi acosta. I a més, fa gràcia participar d'alguna idea colectiva entorn dels blogs a tot el món. Ara que això ja va agafant color i els anys comencen a pesar, és bo veure que en queda i que hi ha de nou. Comencem:
Visiones És el blog d'un bon amic, així que no parlarem d'objectivitat i fredor, m'agrada perquè és seu i prou. Ara bé, sota aquesta primera idea d'amistat, s'hi amaga un blogger prolífic en potència que té moltíssim a explicar i sap com fer-ho. Així que només li cal una empenta i que segueixi escrivint més sovint.

Supervago Aquest és un blog molt interesant d'un madrileny amb una increïble facilitat per escriure diàriament i a sobre que si hi quedes enganxat, costa deslliurar-te'n de la seva lectura. Molt bon entés en música, ha estat per a mi un gran descobridor dels sons que més escolto darrerament, només per això, ja mereix tot el meu respecte i admiració.

Ma claque Des del ja llunyà 2002 la Xènia, la Li, la Stee o Ma claque, tan hi fa, ha anat deixant emprenta en aquest petit món que han estat els blogs de per aquí. Inspiració per a molts, segurament també amb els típics pesats a sobre que comporten les coses fetes amb personalitat, no he deixat mai de visitar-la i veure com ha anat evolucionant la seva forma d'escriure, però això sí, sempre amb ganes de tornar a per a més.

Chica con falda roja Aquest és un blog, que sempre m'ha semblat interesant per la seva senzillesa. No diu res extraordinari, no fa grans exclusives, no explica res que sobresalti, però no se perquè, cada post que escriu el trobo rodó, gairebé perfecte, amb molt poc a afegir. Un referent en castellà.

Erasmus en Islandia M'agrada resaltar aquest blog perquè és una d'aquelles coses que sempre m'hagués agradat fer amb el blog, marxar ben lluny i relatar aquelles petites coses que potser vistes en fred no són res però que des d'alla et semblen trascendentals. Tota una guia de consulta per als que vulguin marxar d'Erasmus.

I aixo és tot, gaudim tots del dia del blog i que segueixi la festa. Espero que us interessin les meves recomanacions.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


27.8.05  

La llum que ens fa feliços

Jo mai he estat un gran aficionat al cinema. Evidentment, m'ha agradat sempre veure pel·lícules i anar al cinema, però mai he destacat per voler conèixer tots els actors, directors i haver vist totes les pel·lícules essencials. Recordo, que quan era petit, a casa el divendres sempre era el dia per a veure pel·lícules. Quan jo sortia de l'escola, mon pare em venia a buscar i plegats anàvem al videoclub a cercar una pel·lícula per veure a la nit. Per a mi era el gran moment que indicava que venia el cap de setmana. Més endavant, els meus gustos i els dels meus pares es van anar separant i ja gairebé mai coincidim en un film que ens agradi a tots dos. Després, quan ets adolescent, anar al cinema representa alguna de les primeres experiències que et fan sentir gran. Poder juntar-te amb els amics o amb alguna noia i anar al cinema implicava molt més que no pas anar a gaudir de la pel·lícula. I mentrestant, jo no em preocupava massa per quines pel·lícules veia i quines se'm passaven i no veuria mai més, a part de ni tant sols saber que hi havia clàssics de 10 o 20 anys enrera que em podien aportar molt més que allò que estava veient. El cinema era per a passar-s'ho bé.
I ha estat ara quan per primer cop li començo a donar al cinema un valor que no havia tingut mai per a mi. Comences a valorar molt més el treball de cadascú que participa en la producció de la pel·lícula, t'agrada que els guions expliquin una història que t'atragui o et commogui, que els actors formin part de la història com si fós de veritat i que el director sigui coherent i just amb el que té entre mans. Començo a valorar les pel·lícules com un fet artístic i cultural com no ho havia fet fins ara. Hi ha per tant, algunes coses que ja no començo a suportar quan vull veure una pel·lícula. En primer lloc i crec que essencial, és que els actors han de poder expressar-se parlant també, que no només la imatge és l'important. No puc entendre quina gràcia hi pot tenir que algú altre posi la veu quan el personatge obre la boca. Tingui o no tingui bona veu, és la seva veu, i és ell qui decideix quin to i volum hi dóna. No m'entra al cap com en aquest país això encara no s'entén i les pel·lícules es segueixen doblant. Si no hi hagués cap altre sistema, doncs jo accepto que no tothom parla totes les llengües, però és que els subtítols solucionen perfectament aquest problema. I si a més, veiem que la gran majoria de films que ens arriben estan fets en molt poc idiomes, alguna cosa aprendríem i no aniríem amb aquesta poca voluntat i capacitat de parlar anglés que per exemple, tenim la majoria de catalans. A més, que la gent impulsaria molt més el cinema en català. Pero no doblat al català, cosa que per a mi no té cap tipus de valor, si no cinema d'aquí i en llengua d'aquí. Però aquest ja trobo que és un altre tema per escriure'n tot un post específicament.
Una altra de les coses que no entenc és que una pel·lícula es pugui tallar en petits trossos i posar-hi anuncis pel mig. Què pinta allò allà? no ho entenc. Ja no entenc per què te'ls passen al cinema al principi si se suposa que ja he pagat l'entrada, doncs menys això. El mateix em passa quan es fan reduccions en el metratge i no és per decisió pròpia del director. Entenc que fer una pel·lícula és una producció com una altra i ha d'mantenir-se en uns límits de pressupost, però que vingui algu de fora i decideixi que certes imatges no es poden emetre? però què és això? I ja no parlem d'un detall que pot ser una bajanada però que sempre em pregunto qui deu ser el llest que s'ho proposa quan els agafa per canviar el títol d'una pel·lícula. Ja no es consolen amb traduir-lo sinó que a més, coberts per no se quins criteris mercantilistes creuen que un títol seu és millor que el que l'autor li va donar a la seva obra...
i ja personalment, una cosa que valoro molt abans de veure una pel·lícula, és no saber-ne res de res sobre ella, ni haver-ne vist cap fotograma. No soporto veure tràilers i molt menys que et donin detalls importants terceres persones que poden tirar pel terra allò que vols veure. M'encanta llegir i saber de pelis que ja he vist, veure'n nous detalls i comentar-les, però no pas de films per veure. El cas més destacat va ser quan em vaig assabentar que entre l'estrena de Kill Bill I i Kill Bill II pasarien uns mesos, així que vaig decidir que les veuria les dues seguides quan sortissin en DVD. I així ho vaig fer, canviava de canal quan sortia alguna cosa a la tele o pasava full a les revistes, i gairebé puc dir que les pel·lícules van arribar verges a mi. Això és una cosa que m'encanta de les pel·lícules de reestrena o els clàssics. Si vaig tenir la sort que no em vaig assabentar de res quan es va estrenar o millor encara, no havia nascut, per mi veure una pel·lícula així sempre és sempre una sorpresa interesant. És per aixo que descobrint la Filmoteca i alguns cinemes de reestrena com el Meliès m'estic acostant cada cop més a la visió del cinema que buscava. També cal dir, que aleshores em guio molt per les recomanacions de la gent a la hora de veure cinema i trobar gent que comparteixi aquests gustos amb mi, és tota una sort. Darrerament, estic anant al cinema amb una amiga que poc cops m'ha fallat quan m'ha recomanat alguna cosa i cal dir que ha vist moltíssim més cinema que jo però sempre té ganes de més, jo només faig que seguir-hi l'estela, ja que gràcies a ella he vist cinema que no m'ho esperava.
Finalment, hi ha els preus, que trobo abusius en el cinema d'estrena i sobretot en els DVDs de lloguer. És per això, que pagar 1,8? per una projecció a la Filmoteca, em fa certament feliç. Si algú coneix algun videoclub de qualitat a baix preu per l'Eixample esquerra, també em faria molt feliç. I bé, suposo que el millor de tot és que el cinema, malgrat to, seguirà sempre al seu lloc i sempre hi haurà algun racó, per petit que sigui, on trobar alguna obra d'art o alguna història senzilla i propera per a gaudir.

Per últim, molta atenció als festivals que es deixen fer per aquí la ciutat... recomanació i convit per a oïdes que sapiguin escoltar i compartir...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


23.8.05  

Perquè vull!


Plovia aquell dia. Perquè vull!

Perquè tinc ganes que plogués!

Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortís!

Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!

Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!

Va dir-me: "Encantada". Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!

Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'estimar!

Vam viure un món preciós. Perquè vull!
Perquè tinc ja ganes de viure'l!

Després vàrem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!

Vam volar pel món. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de volar!

Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!

I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè sé que és millor!

Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè sé que es pot menjar!

Van viure amb gent preciosa. Perquè vull!
Perquè estic tip de la contrària!

Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!

Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!

I acabo la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix!


Ovidi Montllor/Yosu Belmonte

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Nit d'entretemps: de l'oci a l'obligació

Estirar-te. Tancar el llum. Posar bé el coixí. Aixecar-te a ajustar del tot la persiana. Tancar el llum. Mirar el mòbil. Posar l'alarma. Mirar el rellotge: les 3. Posar la mateixa hora que al mòbil com a despertador. Posar bé el coixi. Girar-te. Tornar-te a girar. Tapar-te. Girar. Fotre-li una coça al gat perquè baixi del llit. Girar. Destapar-te. Mocar-te. Recolzar el cap. Començar a pensar. A pensar massa. Mirar el rellotge: les 4. Pensar en demà. 4 més 7, les 11. Massa tard. Dormirem només 6. Ja recuperarem demà. Girar. Posar la ma sota el coixí. Pensar. Dormir una mica. Despertar-te. Girar. Posar-te panxa enlaire. Intentar relaxar-te respirant profundament. Girar-te. Mirar el rellotge: les 5. Mal fet, costarà més de dormir. Llevar-te a beure una mica d'aigua. tornar-te a estirar. Mirar el mòbil. I si li enviés un missatge ara? Girar-te. Tancar els ulls. Provar de pensar en coses banals. Jugarem amb doble pivot o rombe? Girar-te. Bufar. Obrir el llum. Seure al llit. Mirar-te al mirall. Aixecar-te. Una mica de tele. Dos de sis. Tornar al llit. Demà ja està perdut. Si més no el matí.Estirar-te bocaterrossa. Mirar el mòbil: les 6. Obrir el llum. Buscar un revista. Ja que no podem dormir, al menys llegirem. Sembla que se't tanquen una mica els ulls. Mirar el rellotge: les 7. Ja surt la llum per sota la persiana. Una nit perduda...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


22.8.05  

Jo vull...

L'altra dia vaig anar a sopar a casa d'una amiga d'una companya de facultat. Ja m'havien avisat que no em caigués de cul quan entrés a la casa, perquè allò nomes seria l'entrada, que a dins n'hi havia per a molt més. Jo, que dormo en una habitació on només m'hi cap el llit, una taula, quatre estanteries i poc més, entrar a un salé més gran que tot el pis doncs toca la moral i si surts a fora al jardí amb piscina i mires enlaire i veus tres pisos d'edifici de disseny i materials impecables doncs encara més. Però mira, al cap i a la fi, cadascú té allò que li ha tocat viure o que s'ha guanyat i ho acceptes amb cordialitat i saber estar. Ara bé, quan et porten a una sala i veus el que sempre has desitjat tenir a casa teva, que et pensaves que era un somni impossible de complir, llavors sí que se't cau l'ànima als peus. A la sala, hi tenia una futbolí. Però no una imitació d'aquelles de plàstic, sinó un dels originals, dels de bar, amb figures de metall i dos peus, no com els que fan servir per les Espanyes o les Europes. Així que per un moment, sí que he de confessar que vaig sentir enveja, enveja de veritat.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


12.8.05  

Algú

Estas dormint a un llit que no és el teu, No tens son i et poses alguna cosa de música, que només pots escoltar per un auricular. Entra una petita escletxa de llum per sota la porta que il·lumina tèbiament la cambra. Intentes imaginar-te cadascun dels cantants i aprendre't d'una vegades les cançons que has escoltat mil cops. I de cop i volta, t'adorms. Bé, no te n'adones però estàs dormint. I quan ja estàs a punt de perdre totalment la consciència i passar de l'estat de vigília al son més profunda, tens aquella sensació. Algú al costat del teu llit, que t'agafa l'auricular i te'l treu mentre et diu que no pots dormir així. Un formigueig dins teu i un petit salt que et fa redreçar la postura. Dos segons en silenci intentant saber on ets i qui hi ha allà. La llum de sota la porta. Recordes on ets. I aleshores prens la decisió, saps que no hi ha ningú i tornes a deixar-te caure sobre el llit. No hi ha ningú oi? millor no obrir el llum per comprovar-ho.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


5.8.05  

Voll-Damm

Avui no se perque m'ha vingut al cap un moment d'aquells que no veus que siguin res de l'altre món quan els fas però que un cop els recordes fa gràcia adonar-te'n que en guardes tants detalls. La primera cervesa que em vaig beure, ho vaig fer a l'Ovella Negra del carrer Sitges, aprop de Tallers. Jo tenia uns 16 anys i va ser una Voll-damm. La veritat és que jo no tenia ni idea de cerveses i ni recordo perquè vaig escollir aquella birra i no pas una Estrella normal. I els que heu tastat la Voll-Damm haureu comprovat que aquesta és una cervesa molt més forta i amb gust més marcat que la resta. Vaig estar molta estona per acabar-me-la i cada glop em sentava com un tast de vòmit a la boca. Jo crec que a ningú li agrada la cervesa el primer cop que la tasta. Però ho notava com un pas més de la joventut. Segurament és l'única droga que he pres mai de forma lúdica i he de reconeixer que els inicis tenien més de prova que no pas de desig. Però sense aquell moment, ara no tindria entre els meus plaers diaris, asseure'm en un lloc ben tranquil a l'ombra i poder beure'm una cervesa ben freda.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768