Dormir fins tard, un bon dinar, un passeig agradable, un bon llibre a una plaça tranquila, una bona pel·lícula, regalar-me un bon disc... poques coses m'han faltat per fer-ne un gran dia. Bé, si més no, de les que puc fer sol...
No és això companys, no és això pel que varen morir tantes flors, pel que vàrem plorar tants anhels. Potser cal ser valents, altre cop i dir no, amics meus, no és això.
No és això companys, no és això, ni paraules de pau amb barrots ni el comerç que es fa amb els nostres drets, drets que són, que no fan ni desfan nous barrots sota forma de lleis.
No és això companys, no és això; ens diran que ara cal esperar. I esperem, ben segur que esperem. És l'espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir, no és això.
Ahir se'm va apropar un nen mentre caminava pel carrer. Quan el tenia just a la vora, em va tibar de la jaqueta perquè m'ajupís a escoltar-lo i molt fluixet em va xiuxiuejar a l'orella el seu secret. Em va dir que era molt ric. Li vaig dir que si era veritat el que em deia. Aleshores es va treure de la butxaca una bosseta i em va ensenyar la seva riquesa: era plena de bales. I no vaig poder fer més que donar-li la raó.
Bé, doncs ja estem al 6, no? No ho sembla i ja ens hem menjat dotze dies. La veritat és que aquests primers dies d'any sempre estic una mica dispers perquè m'enxampa l'època d'exàmens (normalment amb els pixats al ventre) i he de desaparéixer una mica per intentar rascar-ne alguna i treure'm d'un cop per totes aquesta carrera que sembla de mai acabar. Avui n'he fet un. Com deia ahir, espero que sigui el primer dels darrers. Si tenim una mica de sort, una menys. Demà, en toca un altre. Aquest ja no el veig tant clar. I després... després a descansar una mica, que el següent se m'en va a finals de mes. Aquests dies em tocarà córrer una mica per seguir el ritme de cinema, que em porten avantatge. Cada any estic més tranquil davant dels exàmens, i no és que sigui per experiència, que suposo que també, sino més per pragmatisme i objectivitat. Si la feina s'ha fet, sortirà, si no s'ha fet prou, no sortirà. I ja està. Estic veient que la meva posició davant les coses cada dia es sembla més a aquell principi que diu que no cal preocupar-se per res, si una cosa té solució no cal preocupar-se perque ja sortirà i si no en té, tampoc la trobarem així que tampoc no et preocupis. Això, evidentment, no vol dir que no m'agradi lluitar per les coses que vull i donar-ho tot (o bastant, que admeto que no sóc un exemple d'entrega...) però si no surten bé... ja ho tornarem a provar més endavant. Com sentia avui, jo vaig on el vent em porta, la vida és un riu i nosaltres no podem fer més que deixar-nos dur per la corrent. Es nota que m'han regalat un llibre de cites per les festes? Bé, anirem a dormir. Avui no hi hagut bona nit. Demà sí?