28.2.04  

Always look on the bright side of life

Cheer up, Brian. You know what they say.
Some things in life are bad,
They can really make you mad.
Other things just make you swear and curse.
When you're chewing on life's grissle,
Don't grumble, give a whistle.
And this'll help things turn out for the best,
And...

Always look on the bright side of life
Always look on the light side of life

If life seems jolly rotten,
There's something you've forgotten,
And that's to laugh, and smile, and dance, and sing.
When you're feeling in the dumps,
Don't be silly chumps,
Just purse your lips and whistle, that's the thing.
And...

Always look on the bright side of life
(Come on!)
Always look on the right side of life

For life is quite absurd,
And death's the final word.
You must always face the curtain wih a bow.
Forget about your sin,
Give the audience a grin.
Enjoy it, it's your last chance anyhow,
So...

Always look on the bright side of death
Just before you draw your termnal breath.

Life's a piece of shit,
When you look at it.
Life's a laugh, and death's a joke, it's true.
You'll see it's all a show,
Keep 'em laughing as you go,
Just remember that the last laugh is on you.
And...

Always look on the bright side of life
Always look on the right side of life


Ja hem decidit amb uns amics que la cantarem ( i la xiularem) al cinema mentre estiguem veient "La Pasión" amb el bon home aquell a la creu. Tants anys mirant pelis evangèliques a classe de Religió cagant-me en tot de lo aburrides i sectàries que eren i ara em ve de gust veure aquesta... Serà per què totes les esglèsies catòliques hi estan en contra.
Que per cert, ahir llegia al diari que l'esglèsia cristiana però evangèlica i protestant està reclamant a l'estat que no es just el tracte de favoritisme que té per a l'esglèsia catòlica pel que fa a ajudes guvernamentals i d'altre caràcter , sobretot econòmic i social, i que ells volen els mateixos beneficis. Hi estic d'acord. Però en tot cas, que sigui l'esglèsia catòlica la que no rebi cap ajut de cap tipus i així estaran totes ben iguals, que per això ens legisla un estat que es fa dir laïc on es suposa que ningú està obligat a mantenir cap estament eclesiàstic. I molt menys per a que després surtin dient les bajanades que diuen sobre la necesitat indispensable de tota persona d'una figura paterna i materna per oposar-se a l'adopció de nadons per part de qualsevol persona que compleixi els mínims requisits socials i d'estabilitat òptima pel nen només basant-se en les seves tendències sexuals o així mateix en milers de casos semblants que em semblaria tremendament reiteratiu tornar a escriure aquí. Si volen creure en el que creguin i meditar i resar, que ho fagin, però que no es fiquin en la vida de la resta de persones.
I jo que només volia parlar del Brian...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


24.2.04  

Pasava por ahí...

Quin tros de cabrona la Valdecasas...

Ui, perdò, ha estat un lapsus!
Mira, millor encara, dono aquestes paraules per no dites i ja està, tu! Tal dia farà un any.

I aguantar a sobre que jo vull acabar sent del mateix gremi que aquesta... que és farmacèutica!!

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Pares

Dissabte van venir a casa uns amics de mons pares. Mentre jo era a la meva habitació, sentia com mon pare xerrava amb el seu amic. No hi estava gaire atent al que deien però entre la música de la meva ràdio hi vaig poder entendre de boca del meu pare: "si no haguèssim tingut l'Ivan en aquella època, ara no crec que estiguéssim vivint aquí". Evidentment jo sabia a quan es referia. Fa uns anys les coses no rutllaven gaire a casa i les feines no sempre són ideals. Tots recordem la crisi del 93. Doncs bé, evidentment que jo amb 13 anys no era del tot conscient de fins a quin punt podia haver arribat tot allò i amb el temps, si ho penso, no era tan descartable marxar allà on el futur es pugui veure més clar; però escoltat ara amb 23, en una situació molt més tranquila, saber que els teus pares es van sacrificar fins allà on vaig veure i molt més que no debia observar, tenint al cap que no volien que jo notés ni patís res, com així va acabar sent, em fa sentir molt afortunat. Mai no els he agraït massa que no deixessin que la meva vida es veiés alterada per tot allò però en sóc totalment conscient ara. Estic segur que si ara no visquéssim aquí, tampoc no tindria res a recriminar-los.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


19.2.04  

A cagar

Que se'n vagin a cagar els encaputxats que sembren odis i desgràcia allà on trepitgen; que se'n vagin a cagar els mitjans de comunicació barroers i assadegats de sang; que se'n vagin a cagar Rajoys, Aznars i aquells que es creuen amb dret de decidir sobre la resta perquè les seves idees són les úniques i aprofitar-se d'allò que ells no han sabut solucionar; que se'n vagin a cagar els que tenen la vergonya a la boca i sempre s'estan excusant pels altres, estic fart de catalans avergonyits per tot; que se'n vagin a cagar els que no s'aturen i diuen que ja n'hi ha prou de ser sempre els més beneits i els darrers a dir-hi la seva. A cagar tots.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


18.2.04  

La història sense fi

la historia interminable Fa dos dies que em trobo perdut en un món fantàstic, submergit entre pàgines escrites en tinta verda i vermella. Dos dies que acompanyo l'Atreyu, aquest petit caçador de búfals, montat sobre el llom de Fúyur i alhora sentat a les golfes d'una vella escola amb en Bastian. Dos dies en que he tornat a ser un nen de 6 anys que porta l'Áuryn penjat del coll i que ha emprés una Gran Recerca, però que no necessita trobar el nom de la seva Emperadriu Infantil perquè ja fa deu mesos que el sap.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


16.2.04  

Flors i fulles

De petit li agradava menjar flors. No podia evitar portar-se-les a la boca tant ràpid com les veia. Sempre que passejaven per la ciutat, sa mare havia d'anar en compte que no es mengés els geranis dels finestrals d'aquells pisos baixos ni les flors morades que sempre adornaven les taules i servien per separar un portal d'un altre. A la primavera s'escapava de casa per córrer amb la boca ben oberta per aquell parc solitari on grans arbres grocs deixaven caure com neu petites flors, que d'altra manera arribarien al terra sense que ningú els donés importància. Però per a ell en tenia molta. A mida que anava creixent els seus gustos també canviaren i era capaç de gastar-se grans sumes de diners per comprar aquells enormes rams de flors tropicals de fantasia que l'extasiaven i el portaven a somniar en paradisos perduts mentre es menjava, ben a poc a poc, petites delícies roses, vermelles, taronges i de tants colors com pogueu imaginar.
Però fa un temps que ja no menja flors. Ara tan sols menja fulles. Al principi, tot just quan els que l'envoltaven creien que havia abandonat aquella bogeria d'infant, es dedicava a assaborir les fulles més tendres, d'aquell color verd suau que indica que són fulles acabades de néixer. Amb el temps, va passar a menjar-se sense gana, grans fulles verdes de qualsevol arbre que trobés al seu camí. Tant li feia que ja no notés el gust de cadascun d'ells, tant sols volia menjar i oblidar que un dia havia tastat aquelles flors de somni.
Avui l'he vist pel carrer. Me l'he trobat recollint fulles de plataner del terra, marrons i pansides, que després menjava lentament amb la mirada perduda, com qui pren aire per respirar o mou els braços mentres camina. I al mirar-lo als ulls he vist que ja no recordava que un dia va ser aquell nen que menjava geranis i violetes.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


9.2.04  

n'hi ha una...

És Lucía

;p

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


7.2.04  

6è semestre

Aquest dimecres vaig anar a matricular-me del segon semestre a la facultat. Com que al septembre vaig reconèixer moltes assignatures de lliure elecció, aquest semestre estava força ben situat en nombre de crèdits per a poder escollir horari dintre del grup de tercer. Els dies de matriculació eren tres i duraven fins divendres. La majoria de tercer es matriculava dijous i jo era de la última hora de dimecres, així que gairebé tenia assegurada una plaça als grups de matí i amb una mica de sort podria escollir el que millor m'anava. Realment necessitava poder escollir bé perquè en tinc pendent dues de segon i necessitava tenir un espai per a poder ficar-les.
Però aquest any era una mica especial ja que vam fer canvi de pla d'estudis l'any passat i això va tenir algunes conseqüències no gaire bones. La nostra cap d'estudis es bastant incompetent i l'organització de les assignatures que va fer era desastrosa. Entre canvis d'assignatures, de semestre i de curs, els alumnes de tercer de l'any passat es trobaven amb un semestre amb 10 assignatures, cosa força extranya a la nostra facultat perquè les assignatures són força denses. Evidentment, s'ho van muntar per agafar algunes assignatures l'any passat i deixar-ne d'altres per aquest. El que ha passat ara és que tots els alumnes de quart i evidentment els de tercer hem de matricular-nos de les assignatures que corresponen al tercer curs, però per decret, ja que les assignatures de tercer i quart són les mateixes. I quan el normal fora que haguessin augmentat el nombre de grups, professsors i aules, ho han deixat absolutament igual. Bé, no, hi ha més places però mal distribuïdes. Per tant, com ens matriculem depenent del nombre de crèdits superats, els de quart escullen abans que nosaltres. Per això, tots els alumnes de quart s'han pogut matricular de matí i als de tercer no ens ha quedat més remei que anar a la tarda.
La proposta de la cap d'estudi és que d'aquí a una setmana, quan ja tingui totes les matrícules organitzades, convocarà als de tercer que vulguin anar al matí i obrirà nous grups de matí on encabir-nos. Però estic més que convençut que no ho farà, que s'inventarà qualsevol excusa per deixar-ho tal com està. Principalment perque ja portarem una setmana de classe i les matricules ja estaran fetes. Així doncs, molt em temo que aquest semestre estaré matriculat en els grups de tarda. El que és evident és que si els exàmens són comuns, tots els de la tarda acabarem anant a les classes del matí. Si no fos perquè les pràctiques al laboratori també són al matí i aquestes no es poden canviar. Bé, en resum, un merder de consideració. Em sembla que serà un semestre mogut.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


3.2.04  

Històries que no són del tot certes

Des de fa molt temps he tingut la tentació de crear un rumor. No se pas si aquest és el terme adequat per a aquest petita veritat-mentida que un escolta de boca d'algú després de la frase: "saps que..." o bé "m'han dit que..." Històries que mai han estat confirmades, ni tant sols en sabem l'origen i l'explicació clara de perquè es va formar. Alguns cops apareixen als medis de comunicació, però la seva veritable difusió es realitza mitjançant la transmissió oral: als bars, a la feina, a la universitat, i com no, a través d'internet.
Ara quan escrivia el meu comentari en el post del Medem pensava que seria molt senzill escriure una carta en nom d'algú altre, evidentment algú popular, i fer-la còrrer. M'interesa molt saber com viatja aquest tipus d'informació i les variacions que es donarien. Quan algun altre cop he pensat en fer-ho d'una forma conscient, sense basar-me en altre rumorologia existent, trobes que no és tan fàcil com sembla. La història ha de tenir suficient força com perquè la gent decideixi explicar-la a algú altre sense sentir que està mentint i per altra banda, ha de suportar aquesta petita càrrega de surrealisme o comicitat que fagi que te n'enrecordis i ho vulguis posar en comú,a veure si l'altre comparteix la pròpia inestabilitat del que tu mateix expliques.
Però tot i així, no m'he decidit a fer-ho mai. Perquè els rumors, com tota informació, contenen un gran poder amagat, sobretot destructiu. Tots coneixem rumors que s'han estés sobre gent del nostre entorn que han acabat per tocar el fons d'aquella persona i que envoltat d'una mentida que tothom dóna per bona, ha estat incapaç de desmentir-ho. I evidentment, ja no parlem d'un rumor que hagi estat creat única i exclusivament per minar la moral del qui es considera involucrat en el rumor. Què sentiria si el que he creat i expandit acaba per afectar realment el protagonista del rumor? Potser els remordiments serien molt grans.
És com aquell rumor que tots hem sentit sobre diferents marques comercials. És impossible que cap d'aquestes marques pugui lluitar contra aquest tipus d'informació si aquesta ha arribat a aquella fase on tothom dóna per evident que el que s'explica és cert. Si la marca és prou llesta, i el mateix amb les persones, podrà únicament aprofitar l'ambigüetat i l'opacitat del que es diu sobre ella.
Crec que mai no m'enfrontaré a aquest compromís de deixar anar la informació. És com plantar una llavor. Et pot sortir un arbre de fruits extranys i milers de colors, però també es pot acabar convertint en una planta verinosa que si extén massa les arrels qui sap a quines altres plantes pot aferrar-se.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


2.2.04  

Què soc?

Últimament m'estan arribant algunes cerques al blog a través de google i altres cercadors que provenen de Mèxic i que en totes elles es pregunten: "que es el flop". La meva pregunta seria, per què els mexicans es pregunten "què és el flop"?
Algu és mexicà o coneix algun mexicà que em pugui resoldre el dubte? Sobretot perque els que ho busquen no crec que en surtin massa convençuts del blog.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


1.2.04  

De nou...

"i somrient, diré que sóc massa
jove per fer-me gran,
no hi puc fer res, massa jove
per fer-me gran, però això
ho cura el temps, suposo que
ho cura el temps..."

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768