28.2.03  

Black or white

Acabo de veure un documental sobre Michael Jackson. Encara que m'ha semblat un programa poc treballat i amb bastantes llacunes ha mostrat una mica d'aquesta passada estrella del pop que tots recordarem sempre pel seu canvi de color i de rostre, a la mateixa alçada que la seva música i balls. Avui he vist a una persona transformada en alguna cosa que m'ha transmès certa pena i desassossec. No sóc ningú per a jutjar-lo, però en certes actituds sembla haver perdut el nord i estar en un món a part. Evidentment, estar sotmès a un pressió com la qual ell va haver suportar des de petit, que no et permet donar un pas sense que una multitud s'abalanci sobre teu i fixi els ulls en la teva cara i en tot el que fas pot arribar a desquiciarte.

Avui ja no he vist a aquell nen cantant negre que posaven de vegades en vells videoclips per a recordar-nos d'on venia aquest cantant de Bad o altres cançons, perquè ens fixèssim en còm havia canviat. Ni s'imaginarien aleshores al límit al que ha arribat ara.

Michael, espero que algun dia tu mateix et comprenguis.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


26.2.03  

S'han acabat les vacances

Ja he tornat del meu viatge. M'ho he passat en gran. Molt bon rotllo amb els companys de la facultat i he conegut a molta gent. A vegades està bé veure's en un altre ambient per millorar la relació amb algú.
He pogut anar a la platja, banyar-me a la piscina, anar en vaixell, pujar muntanyes i molta festa. Tot i que en alguns moments hem patit bastant. Només dir que la primera nit jo no tenia habitació on dormir i havia d'anar per l'hotel buscant que sobrés un llit a una altra habitació i m'hi volguessin. Sort que ho vam mig poder arreglar i conseguir-ne una.
El pitjor de tot ha estat l'horari de tornada. Sortiem de l'hotel a les 4 del matí i amb l'avió a les 7. Això va fer que dilluns no dormís gens, sumat al cansanci que ja portava i la pluja que ens va deixar xops tot just embarcar ha fet que estigui al llit amb 39 de febre. Ara és el primer moment que sembla que milloro. A veure si demà puc anar a clase, perquè entre els dies del viatje i ara això vaig molt enrera.
Bé, només saludar de nou a tothom i dir que ja sóc aquí per donar guerra. No sabeu com he trobat a faltar això.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


17.2.03  

El Flop! pira

Aquest és el meu últim post d'aquesta setmana que comença. Demà piro fora i no em veureu el pèl un temps. Ja em tocaven unes vacances, que fa tant que no viatjo llargues distàncies que ni ho recordo. És viatge de la facultat. Suposo que estarem més de festa que visitant museus i altres, però espero poder descansar i desconnectar una mica.
Porteu-vos i cuideu-me el blog !

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


14.2.03  

Pedals mullats

Avui quan he sortit de casa a les 8 del matí, la pluja que queia a Barcelona m'ha resultat molt refrescant, l'últim ajut que necessitava per despertar-me. Però després, a mida que avançava pels carrers en direcció a la boca del metro, se m'ha començat a fer pesada. Potser veure un noi en bicicleta, moll de cap a peus, m'ha fet pensar que per un dia no està tant malament utilitzar el transport públic i sentir-se apretat entre la gent a canvi d'evitar una remullada. Però en el fons, sentia enveja pel noi. Fa molt temps que no agafo la bicicleta. Em va coincidir que se'm van fotre els frens amb l'arribada del fred i ja no vaig tenir ganes d'arreglar-los. Estic segur que fins que no arribin les calors de la primavera, no em sentiré tentat a agafar-la, ni tant sols en tardes de sol. Potser no m'arriscaré en dies com el d'avui tal com ha fet aquell noi, però m'agradaria donar-hi un tomb de tant en tant. Però bé, el metro continua sent l'únic que tinc. I sort d'ell...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


13.2.03  

Convidat a gelat

Avui he guanyat els euros més fàcils des que estan en circulació. Ahir em va trucar un amic per si volia anar a una reunió d'un estudi de mercat en el seu lloc perquè ell havia de treballar. No ho havia fet mai i em produïa curiositat. Em va donar un telèfon. Vaig parlar amb una dona i vam quedar per avui. Em va dir que podia dir-ho a dos amics més però amb la condició que quan anèssim allà fèssim com si no ens coneguèssim. Em va deixar sorprès pero els vaig avisar.
L'hora de quedada era a les 11. Arribo a l'oficina on es durà terme la reunió i em fan passar a una sala d'espera. Al minut arriba el primer amic. Ni ens mirem. Passat un altre minut, arriba l'altre amic. Nosaltres dissimulant. Poc després arriben tres persones més.
Quan ja hi som els sis, la noia que ens ha rebut ens avisa que només necessiten 5 persones. N'escull un a l'atzar i li dóna la compensació econòmica per no haver estat ni cinc minuts allà. No, no he estat jo si no un amic. A sobre, no ens hem pogut cagar en la seva sort perquè se suposava que no ens coneixíem.
A la resta, ens feren passar a una sala on hi havia una gran taula oval, un mirall enorme, una pissarra, una càmara i un objecte enorme tapat per un llençol. Les dues noies que hi havia a la sala ens expliquen què farem. Una d'elles es situa en un segon pla i es pasa les tres hores escrivint i prenent notes. L'altra noia es la que ens parla. De sota el llençol apareix una màquina de gelats. He acabat fart de tastar-ne tants: de nata, vainilla, xocolata fosa, xocolata blanca, atmelles, amb trossos de xocolata, sense, de cucurutxo, de tarrina... De totes formes i maneres. Es tractava d'estudiar com seria el disseny i presentació d'un nou gelat que volen treure al mercat. Al principi sí et curraves una mica les respostes però després, a les mateixes preguntes per diferents gelats que només canviaven en detalls, no sabíem ni què dir. La pitjor pregunta: "si aquest gelat fós un animal, quin seria?"
Però crec que ja ens ho feien volent, perquè l'últim model que ens han tret tot dient:"bé, i en tenim un que no sabem si incloure'l" era realment bo i sí s'associava al que pretenien. I crec que ha funcionat perquè després de menjar-ne 5 i estar farts, aquest també ens ha entrat.
Total, 40€ per estar tres hores tastant gelats i donant la nostra opinió. Sí, ha estat molt dur...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


11.2.03  

22 anys de solitud

"Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo."

Feia molt de temps que volia tenir entre les meves mans un llibre que contingués aquest inici. N'he sentit tant a parlar que el llegiré amb ganes. Ahir per la tarda un amic va anar a comprar llibres i el vaig acompanyar. La millor compra la vaig fer jo.
Fa temps vaig tenir un cop de sort i em vaig poder fer amb un gran nombre de llibres de qualitat a un preu ridícul. Només us dic que un de tapa dura de Skármeta o Rushdie em va costar 300 pessetes.Els de tapa tova, 100... Me'n vaig comprar tants que no he tingut temps material de llegir-me'ls tots. I em sap molt greu anar comprant-ne més si encara no he acabat amb aquells. Però de tant en tant, una alegria com aquesta me l'he de permetre. Espero gaudir de la lectura també.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


9.2.03  

Cinema

Fa uns dies vaig agafar el diari i vaig començar a mirar la cartellera de cinema. Realment hi ha un gran nombre de pel·lícules que voldria veure:

- Al sur de Granada
- Amén
- Deliciosa Martha
- El gran dictador
- Kamchatka
- Rompiendo las olas
- Smoking room
- Sweet sixteen


Algunes d'elles ja sé que estan en vídeo fa temps, però és que fins que no tingui el DVD, la forma de veure-les en versió original és al cinema. I a d'altres és que realment hi tinc ganes d'anar.
El problema principal és que el dilluns començo les classes i a més, que no m'arriba per anar a veure-les totes. Espero poder escapar-me a alguna si més no, abans que no les treguin. Alguna recomanació sobre aquestes?

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


7.2.03  

Sense un €

Porto un parell de dies que m'estic estalviant força diners. Normalment després d'exàmens, vulguis que no, gastes i surts més. Ahir per la tarda uns amics em van dir que tenien una entrada de més per anar a un concert que era de franc. El millor és que era d'un cantant que tenia ganes de veure, Coti. Va ser a La Boite, lloc petit i concert bastant acollidor perquè estavem a tocar del grup. Va estar força bé, complint les expectatives. Si us agrada el rock argentí, Calamaro, Rot i companyia va per l'estil. De tornada a casa, vaig trucar a un altre amic i em vaig passar per casa seva. Unes cerveses amb més gent i cap a casa a dormir que avui havia de tallar-me el cabell. (no, no ho he fet a la fi...) M'he llevat tant tard que només dutxar-me he hagut d'anar tirant per dinar. Els divendres acostumo a dinar amb la mateixa gent. Ens veiem menys del que voldriem però així no perdem el contacte com a mínim. Després hem anat a donar un tomb. M'havia de comprar unes bambes i a la primera tenda que entro me'n trobo unes per 10 €. Com tampoc no m'importen gens marques ni models ni osties a la bossa han anat. Potser m'hi torno a passar per comprar-me'n unes en un altre color. En total, uns quants euros que m'estalviat en dos dies.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


6.2.03  

Ocupació

Ahir va ser un dia força mogut. Tinc pocs dies de vacances i tampoc els aprofito tant com vull, però be, obligacions i plaers s’han de combinar com millor es pugui.
Pel matí vaig haver d’anar a la facultat a fer la matrícula. Era el primer any que podia escollir bé. Tot i que això m’obligava a estar allà a les 9 del matí. Però bé, es va poder fer l’esforç i va compensar perquè tinc l’horari que volia i els professors que m’han recomenat.
El pitjor va ser que no vaig poder marxar cap a casa, ja que a la una tenia anglès, primer dia després dels exàmens i no era plan de faltar. Així que em vaig haver de passar prop de 4 hores al bar. Sort que hi havia força gent i xerrant el temps va passar ràpid. Ja a la classe em vaig adonar de com es perd una llengua si no la practiques. Vaig arribar cinc minuts abans i em vaig trobar la professora. És a dir, 5 minuts parlant amb ella i no precissament en català...
Ja a la tarda tenia una idea ben fixa que volia complir. Havia de treure ja les fotos d’aquells àlbums petits que et donen al revelar-les i posar-les en àlbums de veritat. Clar, al principi vaig pensar que seria feina fàcil, però quan em vaig adonar que les havia d’ordenar vaig entendre que seria més de la prevista. Mai hagués pensat que em costaria tant situar certs fets en el temps i adivinar si allà tenia 19 o 20 anys. Sort que anar veient com canviem i com a la vegada la majoria d’amics continuem sortint a les fotos em va posar de bon humor. Ara ja les tinc ordenades i realment queda millor. 250 en vaig posar.
Un cop vaig acabar amb els àlbums vaig haver de preparar el que necessitaria pel curs de foto. Evidentment era la càmara. Jo sempre havia utilitzat una càmara compacta i ara tinc la digital, però el millor per apendre es la réflex, que només havia fet servir mon pare fins el dia d’avui. No es que sigui una gran càmara i actualment està desfasada, però per mi té molt de valor, és com si mon pare m’hagués donat certa herència del que ell considera seu. Clar que em va canviar el seu objectiu pel de 50... Tampoc calia estirar-se tant. D'ella m’encanta el so del “click” que fa. Es algo que no sents amb les modernes i que trobo a faltar. A partir de dissabte començarem a treure-li suc.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


4.2.03  

Les meves primeres paraules

Amb aquest post inicio la etapa en català del meu blog. Espero que sigui enriquidor per a tots. Especialment per a mi.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Mis últimas palabras

Éste es mi último post en castellano. Al menos hasta que se me pase por la cabeza otro cambio, nunca se sabe. A partir del siguiente voy a escribirlos en catalan. Las razones son varias i no ha sido una idea muy meditada, ha sido bastante espontánea.
No creo que tenga la obligación de contar las razones que me llevan a este cambio pero sí voy a darle unas pinceladas. La causa principal es que el catalán es mi lengua, con la que mejor me expreso i la que más siento. Si no lo habia hecho antes es porque tampoco lo creí oportuno. Ayer se me ocurrió un método para poder compaginar la escritura del catalán con el hecho de que aquellos que solo conocen el castellano pueden leerlo también. He construido una versión en castellano del blog i allí iré colgando las traducciones de los posts. Está ahí a la derecha. Me da igual lo que piense la gente. Lo hago porque me apetece.
Otra de las razones que me llevan a hacerlo es que no me siento bien conmigo mismo defendiendo que el catalán debe conseguir meterse en todos los usos del lenguaje posibles i a la vez no utilizándolo en un medio de comunicación tan importante como éste. Ya se que mi blog no va a hacer que el catalán sea mucho mas leído, pero pienso que un pequeño granito, ínfimo, sí que va a ser. Yo lo único que pediría a los que leeis el blog es que lo intentárais en catalán. Sé que es un poco difícil si no lo conoces, pero todos hacemos esfuerzos para leer en inglés o francés i pasamos de otras lenguas más pequeñas pero más cercanas. Estoy seguro de que si lo intentais, os va a resultar muy fácil. De todos modos, he querido que hubiese una versión en la otra lengua que domino, que es el castellano. Estad seguros que si dominara el inglés tambien lo haría en esa lengua. I si teneis cualquier duda solo teneis que preguntarme.
Solo un par de cosas más. Quiero que quede muy claro que no es un blog bilingüe. Será un blog en catalán con una versión traducida al castellano. I lo otro es que los comentarios solo se van a poder poner desde la página principal. No se me ha ocurrido la forma de combinarlo en los dos. Tampoco voy a poder traducir los comentarios. Ahí si que cada uno utilice la lengua que quiera, como hasta ahora.
Finalmente, me gustaría que nadie utilizara este hecho para hacer demagogia o apología de ningún tipo. No me parece el sitio adequado. Creo que será muy fácil la convivencia de todos. Un poco de ayuda no irá mal. Bueno, pues a seguir con ello. A veces es divertido un cambio para no dormirnos.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


2.2.03  

Soledad


Algunas veces vivo y otras veces
la vida se me va con lo que escribo;
algunas veces busco un adjetivo
inspirado y posesivo
que te arañe el corazón;
luego arrojo mi mensaje
se lo lleva de equipaje
una botella al mar de tu incomprensión.
No quiero hacer chantaje
sólo quiero regalarte una canción.
~
Y algunas veces suelo recostar
mi cabeza en el hombro de la luna
y le hablo de esa amante inoportuna
que se llama soledad.
~
Algunas veces gano y otras veces
pongo un circo y me crecen los enanos;
algunas veces doy con un gusano
en la fruta del manzano
prohibido del padre Adán;
o duermo y dejo la puerta
de mi habitación abierta
por si acaso se te ocurre regresar;
más raro fue aquel verano
que no paro de nevar


Del libro de letras de Sabina que me han regalado. Tenía ganas de ponerla.
Un abrazo a todos los que os habeis acordado de mí. Bueno va, a los que no también... Si es que soy demasiado bueno.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768