29.4.03  

Las manos, las uñas, los ojos !

Ahir per la tarda, la Carme ens havia convidat a assistir a l'assaig general del que deu haver estat un gran concert avui (o audició, no sé pas com es diu...) del Cor de noies de l'Orfeó Català amb les Gema4, al Palau de la Música . Va estar molt bé. Tenia moltes ganes d'anar al Palau perquè no hi havia entrat mai i veien-t'hi cantar una amiga encara millor.
L'actuació va estar molt bé, a mi que no hi entenc em va agradar molt. Sobretot la barreja de sons i ritmes, juntant veus cubanes cantant en catala amb ritmes més moguts i envoltades per un cor. A veure que tal els ha anat avui.
El millor de tot, pels que us ho vau perdre, el poema que recitava la Carme tota sola amb les 4 cubanes de fons i encara millor la cançó on la Carme i un parell de companyes més deien algo així com: las manos... las uñas... los ojos...! Una mica surrealista no, Carme?

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


25.4.03  

Esquerrans units

Jo sóc esquerrà, de tota la vida que ho he estat. Per sort, mai no he estat forçat a canviar la mà per escriure o menjar i per això no ha estat mai un trauma per mi. Bé, de fet només sóc esquerrà de mà, és a dir, utilitzo la cama dreta per xutar i l'ull dret per apuntar. A part de carregar a la dreta, però crec que això no hi té a veure... Algun cop m'havien dit que aquesta disparitat em podria dur problemes de lateralitat. Per ara no tinc símptomes massa marcats.
Últimament estic descobrint que som força gent els que utilitzem la mà esquerra. A la universitat molts cops em sorprenc quan miro la meva fila i ho trobo més d'un esquerrà. I ja conec més d'un blogger que ho és. No se pas si es tracta d'un caràcter genètic on sigui predominant la mà dreta. És molt possible pel gran nombre de gent que l'usa però a diferencia del cabell ros, que està en clar retrocés per la dificultat que comporta genèticament, l'ús de la mà esquerra no crec que sigui cada cop més petit sino al contrari. Això implicaria alguns canvis força clars. Els esquerrans tenim alguns problemes derivats de viure en un món de dretans. A part de les eines que utilitzem cada dia i que només son fetes per dretans (els que trepitgeu sovint un laboratori químic entendreu el meu cas), la pròpia mentalitat del món és dretana i tendeix a fer sempre les coses més facils per a ells. A part, tenim casos més casuals on hem tingut mala sort de ser a la cultura que som, com per exemple l'escritura, on ho tindríem més facil en un món islàmic que escriuen de dreta a esquerra.
És per tot això que demano a les societats futures que tinguin ben en compte que un gran porcentatge de la població pot haver d'utilitzar una altra mà preferentment. Visca les diferències, però siguem tots equivalents. Esquerrans del món, unim-nos !!

PD: osti, m'acabo de rellegir el post donant-li un sentit polític i deu-n'hi-do el sentit que adquireix.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


24.4.03  

Carbonell i Iglesias

Últimament m'estic prenent la tele una mica en conya. L'acostumo a mirar poc, si de cas alguna pel·lícula i alguna sèrie. Els informatius són tan clarament partidistes que segons quins vegi m'entren ganes de vomitar.
L'altre dia es va fer malbé la televisió del menjador i per primer cop en molt de temps vaig poder ser jo qui escollís per davant dels meus pares i hem pogut sopar amb la ràdio posada. És una cosa que jo acostumo a fer molt. És més senzill concentrar-se en el mateix menjar, en la conversa o en els teus propis pensaments. La televisió té algun extrany poder que la fa mereixedora de tota la teva atenció i és dificil aixecar-hi els ulls.
Avui perpo, a l'altra televisió de la sala, he pogut ser testimoni de dos grans moments televisius. En primer lloc, una entrevista a l'arqueòleg català Eudald Carbonell, participant de les excavacions a Atapuerca de qui m'agradaria parlar algun dia amb més deteniment pel gran respecte i admiració que li tinc. Ha estat una entrevista força interessant on amb l'excusa de l'evolució humana s'han pogut plantejar temes molt més introspectius. Un cop ha acabat, en canviar de canal he topat amb un programa d'aquests de cap-i-pota i refregits d'altres cadenes on una televisio mexicana ens mostrava un "picadero" de Saddam descobert a l'Iraq i on s'han trobat els gran secrets que utilitzava el dictador per encisar les femelles que hi duia: uns cassetes de George Benson i .... Julio Iglesias !! (siusplau, que no entri ningú buscant Julio Iglesias al meu blog... no hi trobarà més que això.)
Quan encara pensava que era possible creure en una tele educant i informativa després d'haver vist l'entrevista, he perdut tota esperança que no hauria d'haver conservat.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


23.4.03  

Canvis majors

Aquest matí ha passat per casa la meva àvia. A vegades cuina de més i ens porta dinar per a nosaltres ja que viu molt aprop de casa i així a part de fer-li un favor a mare, de tant en tant coincidim i ens veiem una estona. Avui estava una mica trista perquè possiblement serà dels últims dies que ho pugui fer. Ella, amb més de 70 anys i el meu avi amb més de 80, es canviaran de pis per primer cop a la seva vida. Deixaran el seu vell pis sense ascensor i se n'aniran a viure fora de Barcelona, on per molts menys diners del que necessitarien aquí, tindran un pis més gran, amb terrassa i ascensor. Fins ara no s'ho havien plantejat perquè no havien tingut mai prou diners per fer-ho, pero ara al vendre's un gran terreny que tenien, ja que el meu avi no s'hi pot estar gaire, i on passaven algunes èpoques de l'any ho podran fer.
Però és curios, el que per a mi seria sens dubte un punt d'il·lusió tremenda, per a ells té un significat enorme. He vist caure llàgrimes enormes a la meva àvia quan parla d'abandonar el barri que l'ha vist nèixer, de la por al que siginifiquen els canvis quan un ja és gran i tot i que sabem que el canvi és a millor, un es pregunta si massa tard és sempre millor a mai.
Fa uns dies, s'enduien el vell cotxe del meu avi perquè ja no el podia dur. L'àvia em reflexionava que és curiós, que fins i tot ara que estrenaran coses sempre n'hi haurà de velles que anirem retirant i que per desgràcia això s'assemblava massa a la vida; tenia por que la nova casa no es converteixi en un vell dipòsit on estiguin retirats fins l'últim dia. Evidentment, sap que no és així, fins i tot el fet d'anar a un poble li enriquirà la vida perquè les coses a fer es multipliquen, penso jo. Però s'ha obstinat que si més no, una de les habitacions estarà sempre a punt per si algun dia m'hi vull deixar caure. M'ha fet prometre-li que serà així i de ben segur que ho faré. Espero que puguin gaudir del futur que se'ls obre davant seu. Qui ho havia de dir als seus anys...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


20.4.03  

Segons i minuts

Porto uns dies totalment desfasat de temps. Em llevo a les 3 de la tarda i me'n vaig a dormir a les tantes si es que ho faig. Avui dinava que eren les 6 de la tarda i a les 7 quedava amb uns amics. Gairebé no veig la llum del dia tot i que la pluja hi té molt a veure.
En part no em fa res aquest canvi d'horaris perquè l'únic que he fet ha estat retrasar-ho tot i m'ho estic passant genial amb gent que no veig tant en altres èpoques on potser no tinc tant temps lliure. M'agrada poder passar el temps amb ells, encara que sigui només escoltant música plegats. També estic veient molt més cinema que durant els dies normals i això m'agrada molt i tot i que no sempre surto de festa, puc compartir el temps que normalment no tinc.
El problema és que hauria d'haver aprofitat aquests dies per estudiar tot el que pogués i això s'ha vist resumit a alguns temes, i em tornarà a passar el de sempre, que bàsicament és suspendre. Però tant me fa, altres vegades m'hagués ratllat, ara assumeixo perquè ha estat així i ja veurem si en endavant ho puc remeiar.

Collons, temps... Sabeu d'algun lloc on el venguin baratet...?

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


15.4.03  

Activitat

Bé, havia deixat una mica de temps perquè el post dels termes tingués més comentaris i així poder conèixer l'opinió de més gent. Pel que he vist no hi ha massa uniformitat en les paraules que ja s'usen i fins i tot s'ha plantejat de crear-ne de noves. Estarem atents a l'evolució natural que pugui tenir i ja veurem com s'usaran finalment. Però la veritat és que ja tenia ganes d'escriure i si bé no ho he fet perquè tampoc no he tingut una genial idea o vivència, sí trobava a faltar poder explicar les meves coses.
Aquesta setmana ha estat una mica en la línia de les últimes, força actes en contra de la guerra i vida d'estudiant. El més destacat del primer, la tancada a la facultat amb una interessant xerrada amb un escut huma, un iraquia exiliat que havia lluitat contra l'Iran i un home d'una associació pacifista. Va ser dur dormir a una escala només dues hores per estar a clase el dia següent però va valer la pena per la conscienciació i informació dels que hi vam assistir. Dijous, el dia següent, va haver una nova manifestació i per la tarda una més però aquest cop en bicicleta. Gran bicicletada pels carrers de Barcelona, molta gent implicada i molts actes no-violents.
Arribat el cap de setmana, pensava que el fet que la majoria de gent marxés fora o tornés a casa em deixaria sense coses per fer. No tinc pensat fer res aquests dies i estic a veure-les venir. Si algú em proposa res, és molt probable que compti amb mi. Va ser així com divendres acabava de festa amb uns amics després d'haver quedat amb uns altres per fer una cervesa al costat de casa. Dissabte, uns amics em van dir si volia acompanyar-los a l'Ateneu de Nou Barris on feien una actuació de circ. Ja hi havia assistit algun altre cop, així que no m'ho vaig voler perdre. Molt guapo, us ho recomano a tots. M'hagués quedat a la festa que montaven després, però havia quedat per sortir amb uns altres. Feia molt que no els veia però unes cerveses i festa amb ells em sol ser molt beneficiós pel bon humor. Diumenge m'hagués pogut quedar dormint fins a les tantes però no podia ser, no tots els dies un cosí fa 13 anys. S'havia d'anar a dinar amb ell. I quan ja pensava que la nit havia acabat, un proposta des del Messenger per quedar amb dos propietaris de blogs més. Evidentment no vaig poder dir que no. Tenia moltes ganes de conèixer-los i encara em va alegrar més veure que n'hi havia dos més. La veritat es que com de senzill que ha estat montar-ho i el temps que ha passat sense haver-se fet. Va ser una estona molt agradable. Evidentment centrada en excés en el tema blog pero interessant per conèixer en carn i ossos el que fins abans només eren lletres. De segur que repetim.
I arribem a dilluns, primer dia amb gent currant i altres de vacances. Sona el mòbil i un missatge d'algú que em pregunta si vull anar al cinema. Evidentment li dic que sí. Sembla que la cosa no s'atura. A veure si dura tota la setmana. Clar que hauria d'estudiar...
I tot això per dir que és desesperant tenir èpoques on és impossible que hi hagi res a fer i d'altres on encadenes les propostes. Espero que aquesta dinàmica segueixi molt de temps. Tenia ganes de sentir-me actiu i ara s'està complint.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


9.4.03  

Institut d'Estudis Bloguerians

Abans, en una conversa al messenger ha sorgit el tema dels mots que usem per aqui, al món dels weblogs. El que ha fet saltar les diferències ha estat la paraula que equival al verb angles "to post". Jo defensava que el terme que més m'agradava era "postejar" però se m'hi oposaven amb el terme "postar" que segons se m'ha dit érs molt més correcte ja que "postejar" seria un castellanisme. M'ha arribat a convèncer però necessitaré temps per adaptar-m'hi.
En qualsevol cas partim de la idea que la majoria de paraules que utilitzem són plenament adaptacions de l'anglès i que difícilment trobarem mots en castellà i català que hi equivalguin. Jo sóc partidari de la opció d'adaptar els termes originals abans que no buscar-ne de propis. És per això que detesto el terme "bitácora" per referirse a "weblog". Una "bitácora" és el que és i no hem d'utilitzar-ho aquí per a res. Tot i així, crec que la derivació "blog" sí està prou extesa com per ser acceptada.
Xerrant han sortit tot un seguit de paraules que m'agradaria compartir i veure quina és la vostra opinió sobre elles. Així doncs s'usa el terme "linkar" amb la possible variable de "linkejar". Hi ha qui utilitza el terme "enllaçar" i per tant "enllaç" en comptes de "link". De la mateixa manera "botó" en comptes de "banner". Tot i que en aquest hi haurà una gran divisió d'opinions, pel meu entendre.
Bé, us deixo aquí el tema obert perquè hi doneu la vostra opinió i em fèu sortir de dubtes.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


7.4.03  

Marxar ben lluny i seguir tant propers

Ja torno a ser aquí. Aquest cap de setmana he estat a una casa rural al Delta de l'Ebre amb uns amics. Molt guapo, no em penso posar a fons amb aquest tema perquè no és el moment ni el lloc però penso que si això es perd per culpa d'un mal aprofitament de les aigües serà un altre crim que aquest govern haurà d'assumir.
Molta tranquilitat, bon rotllo amb gent que no coneixia gaire i que segur que tornaré a veure en endavant, molta bicicleta i molt bon menjar. Ara estic cansadíssim, però ha valgut molt la pena. Si podeu, aneu-hi cap a l'estiu quan l'arròs ja sigui verd i totes les aus ja sigui aquí. Pot ser més impressionant encara.
Però ja som a la normalitat de cada dia; m'hagués agradat quedar-m'hi uns dies més però no era possible. Tot i així, estar a casa té algunes coses bones com ara poder estar aquí escrivint. Quan he arribat m'he connectat i he posat el Messenger. He saludat als habituals i als que fa menys que hi son però també he vist el nom d'una persona a qui és difícil veure a aquestes hores. Es tracta d'una molt bona amiga, amb la que sortia fa un temps, la meva darrera parella. Hem estat xerrant una estona sobre el que he estat fent per allà i el que m'he perdut per aquí. S'estava fent tard i he volgut veure l'hora que era. En fer-ho, he vist que eren les dotze i poc del dia 7 d'abril. Si avui encara fòssim junts seria el nostre segon aniversari. I el més maco ha estat que a la música hi tenia posat per casualitat la cançó que sonava el primer dia que vam estar junts, "whit or whitout you". M'he fet molta il·lusió poder dir-li que tot i que ja no sortim junts me la segueixo estimant, no de la mateixa manera que abans però tant com sempre. I m'ha fet més feliç encara veure que passat el temps encara podem ser més amics del que erem abans. Li he d'agraïr molt els dies que vam passar junts però encara més aquests petits moments, que podien ser molt durs però que em fan veure que a vegades els sentiments són més senzills del que un es pensa si de veritat expressa el que sent. Un petó, encara que no em llegeixis.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


4.4.03  

Instants

Aquí penjo algunes de les fotos que vaig fer el dimarts:

La manifestació a "Pla de la Pau"



L'orador



Els "protectors del castell"



La iniciativa dels bitllets




No se com haurà quedat ni si tardarà molt a carregar. Es una mena de prova. Ja veurem.
Aquest cap de setmana no podré escriure perquè sóc fora. No us ho passeu massa be sense mi.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


2.4.03  

Accions

Ha estat un dia mogut avui però molt tranquil. A les dotze ha hagut manifestació des de plaça Catalunya fins a la Delegació del Govern. La gent s'ha portat molt pacíficament i ha respòs en bon nombre. S'ha donat suport als que estan acampats allà i hem complert amb el dia de vaga d'estudiants. No crec que hagi arribat als gran medis d'informació perquè no hi podien treure mossegada d'accions violentes. Bé, espero que si més no, serveixi per a nosaltres.
Per aquí Barcelona corre un personatge, diria que anglès per l'accent, que es dedica a anar per les manifestacions i llocs com plaça Catalunya i Sant Jaume, amb uns cartells enormes tots escrits i els va passant i comentant. Cal dir que diu més d'una veritat i molts cops te la planta davant i et quedes tocat perquè són veritats que a vegades t'assenyalen a tú com a culpable de certes actituds i no s'equivoca massa. Ja posaré alguna foto d'ell.
Per la tarda, un grup d'estudiants ens hem reunit a l'Avinguda Maria Cristina per pujar al castell de Montjuïc. Seríem uns centenars. Hem pujat de forma molt tranquila, però la policia com sempre ens pren per terroristes i ens ha posat 4 furgons seguint-nos. Això ja ha fet que molta gent donés la volta per por. Estan utilitzant mètodes repressius per acollonir a la gent i que abandoni les mobilitzacions. Però molts hem seguit pujant i hem arribat fins a l'entrada del castell, on un munt de furgons i un cordó de policies ens impedia accedir a l'interior. És a dir, de nou reprimint una acció ciutadana i fent-nos sentir criminals quan no hi ha hagut ni un sol acte violent. A la fi s'ha fet una sentada a la porta davant seu i s'ha reclamat que els militars marxin del castell ja que des de l'època franquista són ells qui el controlen i no el cedeixen a la ciutadania. A més d'utilitzar-ho per tenir-hi el Museu Militar, on expliquen el que els sembla. I no es pas l'horror que causen les accions bèliques, no...
Però bé, un acte mes a sumar als que ja s'han fet. Pels que hi ha planejats m'agradaria destacar-ne uns quants que considero molt originals i útils:
En primer lloc la cacerolada de dema, a les 10 de la nit fins que les forces aguantin. Hem de fer sonar les cassoles fins que ens vulguin escoltar d'una vegada per totes. Sé que serà massa, la gent respondrà segur.
En segon lloc hi ha una proposta perque la gent exposi el que opina de la guerra i el PP. I en quin millor lloc que els bitllets d'euros. Perquè així el crit vagi passant per tothom i per tota Europa. Hi ha un petit espai en blanc on podem escriure el que volguem.
Finlament, hi ha la proposta més atrevida però tambe la més forta si es duu a terme. Es demana a la gent que durant dos dies, tregui el màxim de diners que pugui dels bancs, en efectiu. Aixi crearíem un problema pel que realment ha impulsat aquesta guerra: els diners. Seria important que la gent ho sapigués amb temps i se n'anés fent ressó perquè els bancs comencin a acollonir-se i a pressionar
Bé, ja veurem com va la cosa. Realment són propostes que m'agraden perquè essent del tot pacífiques, són molt originals i poden fer implicar-se a la gent. Seguiu informats. No ens faran callar.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768