30.9.04  

Bé, amb l'arribada del nou curs, dedico la meva ració d'expressió artística anual i he fet una petita decoració i personalització de la meva carpeta, amb el següent resultat:


escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


27.9.04  

Ivan, decideix

Jo només vull tenir-ho clar. Saber que ho tinc clar. I evidentment, que passés alguna cosa, però sobretot, veure-hi que el que jo sento és realment el que sento. I això està per sobre del que penso, perquè si no fos així, no m'hi veig fent res. I per altra banda, m'agradaria que ho sapigués, i ho compartís i m'ho fes saber. I no és que pateixi però em neguita. Em neguita veure que la cosa no va, que no m'hi atreveixo. I a sobre que no em deixa pensar que per altres bandes pugui nèixer alguna cosa millor que el tinc ara. I em trasbalsa. Em trenca els esquemes. Si de fet, crec que només amb un pas endavant que no fos meu, jo seguiria el camí sense pensar-m'ho, realment il·lusionat. Però el temps passa i si vull anar endavant, soc jo qui ha de fer-ho. I si puc, convidar a que vinguin a fer el viatge amb mi. La direcció? el vent és qui mou les veles i fa que el vaixell vagi cap a llevant o cap a l'interior. Mai se sap si preferirem una illa o bé la terra ferma. Seguiré esperant el moment. I qui sap si un senyal.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


25.9.04  

vos estim

Perquè sou irracionals, perquè sou elementals,
perquè sou de mar i cel i terrestres com es fang.
Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual.


Antònia Font

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


21.9.04  

So---------roll

M'agrada que no em cridis, que em parlis, com a una persona. M'agrada que no donis cops de porta quan surts de l'habitació sino que l'acompanyis fins que quedi ben tancada. M'agrada que em corregeixis els errors i em diguis quan alguna cosa la faig malament, però no m'esbronquis ni dipossitis en mi la teva frustació ni l'odi que vés a saber d'on t'ha nascut. M'agrada que caminis al meu costat, a poc a poc, com si flotessis en l'aire i no pas fent sonar els teus tacons com un martell que se'm fica fins al fons del cap. M'agrada que escoltis la música al seu volum adequat i que no substitueixis els incòmodes silencis per soroll i esglais. M'agrada que fagis servir la bicicleta i no aquella moto pudent i rebentatímpans. M'agrada que em parlis a l'oïda, xiuxiuejant-me, i no pas per telèfon, a centenars de metres de mi. Voldria que sempre tinguessis en compte els altres quan decideixis utilitzar la teva veu i altres sorolls per comunicar-te. Que aquesta merda de món està fet per no parar de sentir coses i el silenci sembla cada dia tant i tant car... Doncs al menys, fem coses perquè patim el mínim possible. I estic convençut, que no per dir les coses més altes s'escolten millor.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


16.9.04  

Classe i pa casa

Bé, tornem a la rutina. De nou avui classes. Com portava dos dies per allà fent matrícules i revisant notes, tampoc ha estat tant de cop. Però el que ha estat dur fou llevar-se a l'hora per estar a temps. Que després he arribat el primer a classe i evidentment no hi havia ningú. Xerro una estona amb alguns amics que corrien per allà però cap va al meu grup. Es va acostant a l'hora i mentres la resta d'aules es van omplint, a la meva nomes hi segueixo jo. Evidentment, ja em comença la paranoia que m'he confós de grup, que m'he matriculat fatal... però per sort ha arribat més gent que sí anava amb mi. Tenia moltes ganes d'anar a classe amb una persona, amb qui mai havia coincidit, i aquest semestre la veuré cada dia.
Jo estava sentat al final, però quan ha arribat el professor m'he adonat que només érem deu o dotze alumnes i tots estaven a primera i segona fila. I jo l'únic darrera. Com que tampoc és plan de fer-se notar des del primer dia, m'he apropat fins a la davantera. Feia molt que no anava a classe tant aprop. Bé, de fet des de que no anava a les aules noves que aquest any també farem servir, ja que els darrers anys hem estat a les aules antigues, aquelles típiques de facultat, inclinades i enormes, i en canvi les noves són més funcionals.
Tres hores de classe, intentant no dormir-me el primer dia i cap a casa. Bé, cap al bar. Hem de fer una revisió, no sigui pas que algú se l'hagi endut o hagi esclatat pels aires. No, segueix tot al seu lloc. Demà més. Cinc horetes i a més començo una optativa. La primera de la carrera: Aliments, composició i control. M'encanta. A veure si compleix les expectatives. La rutina, no la volem, però qué fàcil que és viure en ella...
Ah, i demà, després de les clases, volant cap a casa a buscar la motxila, el sac i demés estris i cap el càmping. Aquest any no ho hem pogut fer amb els amics al juliol ni agost, però és que un estiu sense càmping no és un estiu, així que al setembre havia de caure. Jo només espero tenir tenda on ficar-me. Bé, això i que no plogui...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


12.9.04  

Trobat

Dos anys. Dos anys han passat fins que algun dels meus amics de sempre ha descobert que tenia un blog. No està mal. Realment era un fet que sabia que acabaria passant i no tenia cap dubte que seria ell qui ho descobriria. M'he fet gràcia quan a casa seva, mentre preparàvem el sopar, m'ha vingut i m'ha dit: "Ivan, t'he d'explicar una cosa. T'he descobert" Enseguida he vist a què es referia. Ha estat divertit veure com han pogut passar dos anys sense que ningú ho descobrís. Bé, jo em pensava que em sentiria extrany quan ho sabés algú dels que serien els amics "de fora", i tampoc ha estat així, ni tant sols aquella sensació de cohibició al saber que a partir d'aleshores em pot llegir algú que pot entendre més enlla de les paraules que puc escriure aquí. De totes formes, és molta la confiança que li tinc per entendre què és blog i que és Ivan de debò. Dani, Laura, en el fons em fa gracia que em llegiu. M'heu preguntat si em feia res que em llegissin, i que si jo els ho demanava, no em llegirien, però evidentment no seria capaç de demanar-los algo així, un blog està llençat al vent, perquè ho llegeixi tothom. Així que això també és casa vostra. No penso cohibir-me a l'escriure aquí pel fet que em llegeixin ells, potser fins i tot, serà una mica balsàmic. Tot i així, ja hem acordat que no li ho diran a ningú més i si algú ho troba és perquè toca que arribi fins aquí i ho descobreixi.
Bé, si voleu llegir, teniu arxius de sobres. Dos anys donen per escriure molt. Espero que trobeu la mateixa persona que coneixeu fins ara.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


8.9.04  

Obrir portes

Obres la porta, soroll. Obres la porta, fa vent. Obres la porta, paraules. Obres la porta, imatges. Obres la porta, el metro. Obres la porta, llàgrimes. Obres la porta, espai. Obres la porta, silenci. Obres la porta, claror. Obres la porta, vida. Obres la porta, somriure. Obres la porta, una mà. Obres la porta, silenci. Obres la porta, una pilota. Obres la porta, jerseis. Obres la porta, calendaris. Obres la porta, el mar. Obres la porta, silenci. Obres la porta, un cop de puny. Obres la porta, silenci. Obres la porta, aigua freda. Obres la porta, somriure. Obres la porta, silenci. Obres la porta, tovalloles al terra. Obres la porta, un riu. Obres la porta, silenci. Obres la porta, uns llavis pintats. Obres la porta, fum de tabac. Obres la porta, silenci. Obres la porta, gemecs. Obres la porta, un estòmag. Obres la porta, fotos borroses. Obres la porta, riures. Obres la porta, fulls escrits. Obres la porta, petons. Obres la porta, un cop de puny. Obres la porta, dos ulls tapats amb un vel transparent. Obres la porta, silenci. Obres la porta, silenci. Obres la porta, silenci...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

I no és buida

Necessito omplir-la. Cada dia que pasa ho noto més. I quan crec que més plena està, per com pesa, l'obro i veig que no hi ha més que engrunes. I on és tot el que hi he ficat? Necessito omplir-la. Anar-hi posant coses, anar-hi afegint papers amb coses escrites, amb aquells records, per tornar-los a llegir i creure en mi mateix quan els altres em perdin la confiança. Necessito omplir-la. Perquè estigui ben plena quan bufi el vent que se m'enduria si no la tingués de suport. Perquè fagi molt volum i em pugui amagar al seu darrera mentre la tempesta de sorra vol fer que no hi vegi res. Necessito omplir-la. sobretot perquè se que mai ho estarà del tot plena. És el seu principi bàsic. Cal omplir-la sempre però mai estarà plena del tot. És una sensació agobiant, perquè saps que l'objectiu, la missió que t'obsessiona és impossible. I tot i així, necessito omplir-la. Necessito que quan algú em vegi em digui què gran s'ha fet, com n'està d'orgullós per mi de com l'he aconseguida omplir. I jo la veig tant buida no obstant... em queda tant encara... Necessito omplir-la. Però és que a més, no s'hi pot ficar de tot. Bé, es pot ficar però no és recomanable. No vull que hi hagi núvols de tempesta dins seu, ni tampoc celles caigudes. No vull estar tant desesperat per omplir-la que fins i tot reculli bassals d'aigua pudent del terra, perquè a més, son bassals que no haurien de ser-hi i tant és així per tant, que no es mereixen que els utilitzi per omplir-la. Però és que necessito tant omplir-la... De debò, si ho sabéssiu, si ho arribéssiu a entendre, fins i tot qui creu que és del tot inútil, que no vol omplir-la, se n'acabaria adonant de com necessito omplir-la.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768