29.4.04  

Gràcies

neverending story Hi ha des de fa molts anys a casa, de sempre que jo recordi, una vella cinta de VHS que inevitablement un cop a l'any he de tornar a veure per no oblidar el que un dia va ser per mi. Ja no es veu bé, el soroll es pèssim i hi ha tot de ratlles i taques pel mig. Però tot i així, és la meva cinta preferida i m'agrada com el primer dia. Igual que quan amb molt pocs anys em sentava al terra de la sala de casa, engegava l'aparell de vídeo i em deixava transportar a un món d'indis, llibres, dracs, llops i llocs fantàstics. I és que era això, m'havia traslladat a Fantasia. Per mi més que mai aquella estava sent una història inacabable.
I ara que em trobo jo mateix en la lectura del mateix llibre que en Bastian, la cris se'm presenta amb el regal de l'únic DVD que he volgut tenir des de que em vaig assabentar del naixement del nou sistema. L'havia buscada molt i havia donat per impossible que la fessin mai de nou, però estava equivocat. Segur que quan he obert la bossa he fet la mateixa cara que quan vaig veure per primer cop aquelles imatges. Em sento com si tornés a tenir cinc anys i hagués trobat una vella joguina perduda.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


25.4.04  

Sant Jordi 2004

"Ojalá Diós pudiera ver esto"
Homer Simpsons


M'agrada molt aquesta festa, sortir a voltar pels carrers, la gent participant de la festa, veure la cara que posa la persona que rep la rosa, intentar encertarla amb els llibres... Ahir va ser fins la tarda que no vaig sortir de casa, i gairebé no ho faig per la pluja, però a la fi sí ens vam decidir. I quan ja em pensava que no tindria cap llibre, em cauen dos, el darrer del Saramago i un de genial de fotografies antigues en blanc i negre del Català Roca sobre Barcelona i Madrid. Millor impossible.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


23.4.04  

La sabata

D'acord, és un sabata. Vella, bruta i foradada. Res més que una sabata. Tothom ha sabut sempre de què es tractava i mai ningú no hi ha volgut veure més enllà. Se la posaven, caminaven i a la nit se la treien abans de ficar-se al llit. Va arribar el dia que tot i ser la més còmoda la van deixar abandonada i va restar inútil al fons de l'armari. I sí, no era més que una sabata. Mai ningú no va plorar per la seva absència, mai ningú no la va trobar a faltar. Algú s'enrecorda de les sabates velles, brutes i foradades? No, ningú. I realment, no els culpo per això. Ho entenc perfectament, jo hagués acabat fent el mateix. Perquè la sabata, vella, bruta i foradada, ja sabia que li acabaria passant això. I jo crec, que en el fons, fins i tot n'és feliç. De fet, és una sabata, no?

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


20.4.04  

Desitjos

He intentat molts cops fer créixer els arbres a l'inrevés, que les arrels sortissin de la terra i s'enlairessin mentre les fulles seguissin colgades. De tant en tant provo de fer congelar l'aigua del mar i quan m'hi capfico sóc capaç d'estar-me dies sencers intentant fer córrer el temps enrera, fer tornar nens el vells, nadons els infants, adolescents els adults. Mai me'n surto. Sempre he cregut que algun dia aconseguiria volar sense cap ajut, respirar sota l'aigua i memoritzar els llibres tal i com els llegia. No són pas somnis. Algun cop he provat de fer ploure roses del cel i acostar el sol a la terra. He volgut viatjar tan sols de pensar-hi, veure allà on hi ha foscor i escoltar a kilòmetres de distància. He triat invertir el meu temps en cercar el bon humor de la gent i la certesa de la inteligència. Sempre he fracassat. Si mai hi ha hagut algú que creia poder parar les bales i fer reviure els morts, aquest he estat jo. He volgut poder pintar l'aire, fer sonar les muntanyes i esprèmer les pedres per treure-hi tot el suc. He volgut aturar els objectes perquè deixessin de caure sempre cap a la terra. Ho he volgut amb totes les meves forces, i mai, mai he aconseguit ni la més mínima recompensa. I a la fí, cansat de tot aquests esforços, vaig veure que no podria fer mai res de tot això i l'únic que vaig intentar va ser que m'entenguessiu. I evidentment... tampoc no ho vaig aconseguir.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


14.4.04  

L'Ivan

Racional i sentimental. Difícil elecció, difícil conjunt, difícil de suportar-me. Aprenent cada dia. Sempre ho intento. No vull tristesa. Ni meva ni teva. Somriure. Aprendre. Demà més fàcil que avui. Demà sí. Fins demà.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


11.4.04  

Gràcia i centre

Aquest matí he anat a donar un tomb pels carrers de Gràcia. Feia molt de temps que no em deixava caure per allà. Els darrers cops sempre ha estat de nit i ja no és el mateix. Avui quan m'he llevat feia bon dia i una mica de calor. Com amb aquest temps imprevisible mai se sap quan pot durar, he volgut aprofitar-ho i anar a llegir a alguna placeta amb un cafè amb llet en un mà i el llibre en l'altra.
He agafat un autobús que m'ha deixat força adalt. M'agrada anar baixant pels carrers estrets però lluminosos de Gràcia sense cap direcció prevista, tan sols esperant que les places apareguin davant meu com oasis en el desert. He estat força estona caminant i escoltant la tranquilitat dels carrers. Després de llegir una estona i menjar-me dues crestes criolles (boníssimes per cert...) he anat baixant en direcció al Passeig de Gràcia. Abans d'arribar-hi, m'he ficat en un jardí d'un interior d'illa que feia temps que tenia clixat i que ha estat ideal per acabar de ficar-me de nou en la meva lectura. Quan la panxa ja em demanava que era l'hora de dinar, m'he dirigit cap a casa pel passeig. I realment ha estat el pitjor del dia. Si a 10 d'abril ja està ple de guiris fins a dalt, fent fotos a totes les cases possibles, saltant-se el semàfor en vermell del carrer Aragó i fent del centre de Barcelona una mena de Port Aventura, no vull ni pensar com serà aquest estiu si hi afegim tota la història del Fòrum. M'agrada la diversitat de Barcelona, tenir tants ambients diferents tant aprop però definitivament, em quedo amb els carrers i places de Gràcia un matí de dissabte als grans carrers cèntrics. Tot i que sóc conscient que les nit són una altra cosa...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


10.4.04  

Amén!

Ho he de confesar: a mi les procesons de setmana santa em foten por. Mira, no hi puc fer més, tota aquella gent disfressada amb les túniques i màscares, tothom tant seriot i com emprenyats, aquelles figures tràgiques i fosques, les espelmes, els cops de bastó, la música tètrica, aquells cants trencats... Que no, que no, que m'agafa canguelo. Que no hi veig per enlloc el sentit religiós a tot això, que com a teatre per acollonir la gent és perfecte però no veig que la penitència que es fa allà tingui cap tipus de sentit.
Jo que ja sóc de mena atea, cada cop que veig aquest tipus de coses mes lluny de l'esglèsia i tot el que rodeja que em sento. Que no, tu, que a mi m'agrada la llum, la música agradable, que la gent rigui. I totes aquestes històries no veig que fagin la gent millor, ni més feliç ni res de res. I si l'excusa ha de ser la tradició, tampoc no em serveix perquè hi ha tradicions que més valdria que anessin desapareixent. El que menys m'agrada de tot això es que es fagi d'una forma tant pública. Vull dir, a vegades he vist rituals massònics i tenen certes semblances pel que fa a símbols i parafernàlia. Però no he sentit la mateixa esgarrifança com davant d'aquestes enormes carrosses que es passegen pels carrers. Els que comparteixen la massoneria, ho fan de forma privada i a casa de cadascú tots som lliures de fer el que volguem. No veig que aquests vinguin a restregar-me els seus rituals per davant. En canvi aquesta tarda, anava passejant pel gòtic quan he volgut anar a parar a la rambla. Però no hi he pogut arribar perquè tot un grup de capirots estaven plantats a l'encreument del meu carrer amb la rambla i tenien aparcada la carrossa al ben mig. Jo no he volgut ficar-me pel mig, prou canguelo em produia tot allò, així que he donat mitja volta i he girat per un altre carrer tot intentant rodejar-los. Però he arribat a un lloc on el carrer que he pres també acabava en un carrossa i per darrera meu començava a sentir el soroll dels timbals i els passos. Hi havia prou lloc per passar pel costat de la carrossa i adelantar tota la processó i poder així seguir passejant tranquil. Però no he pogut, quan he intentat caminar endavant un home malcarat i suposo que de la cofradia m'ha deixat anar: "Ande vas? por aquí no pasas. Te esperas a que pase toda la procesión" a la vegada que m'ensenyava un bastó, que no dubto que hagués usat si intentava dur-li la contrària. A veure... la meva primera reacció ha estat riure ( a l'home no li ha fet massa gracia) i li he preguntat perquè no podia passar si ells estaven parats. "Porque no" ha estat la resposta. Que més que una processó, semblava una manifestació tallant la Diagonal. Potser s'estaven queixant d'algo i jo no m'he assabentat. Així que ja em veia tragant-me tota la història aquesta perquè els carrers ara es veu que són només per les procesons.
Per sort, he pogut ficar-me dins d'una cafeteria que hi havia a la meva esquena. De fet, la pasta que m'he menjat mentre llegia i per la porta anava entrant aquella olor a encens de les processons, ha estat del millor de la tarda. Encara li ho haure d'agraïr al senyor i fer-li un ofrena...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


9.4.04  

Vull

Vull veure més pel·lícules, vull llegir més llibres, vull parlar més llengües, vull tastar nous sabors, vull mirar més rostres, vull anar més en bici, vull fer milers de fotos, vull explicar centenars de contes, vull saber fer música, vull escriure sense parar, vull omplir de notes la meva llibreta, vull trepitjar tots els racons de Barcelona, vull tastar tots els cafés del món, vull sentir-me més fort i lleuger, vull trepitjar més cops la sorra de la platja amb els peus nuus, vull veure els estels i la lluna més sovint, vull nedar, vull tallar-me el cabell i tornar a tenir-lo llarg, vull riure sense parar, a totes hores, vull fer abraçades, vull veure't ja i fer-te mil petons, vull llegir-te mil poemes del Mario, vull veure sortir i amagar-se el sol, vull estirar-me a la herba i escoltar el soroll dels arbres, vull assistir a més conferències, vull menjar més ensaïmades, vull rentar-me les dents tres cops cada dia, vull tenir la meva gata amb mi, vull escriure més cartes, vull descobrir més restaurants amagats amb tu, vull visitar els amics més sovint, vull aprovar-ho tot i ser un bon farmacèutic, vull saber més del que sé, vull anar a més museus, vull saber cuinar, vull menjar més fruita, vull saber dibuixar, vull mirar més obres d'art, vull anar més al teatre, vull ballar més, vull escoltar més musica, vull saber recordar, vull tenir millor memòria, vull fer-me més forats a les orelles, vull conèixer mes gent que valgui la pena, vull ser una mica més jo cada dia.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


8.4.04  

I volver, volver, volver...

Bé, doncs ja tornem a ser a Barna. Una setmaneta que m'ha passat volant però m'ho he passat teta. He estat a Lisboa, ja se que vaig marxar sense acomiadar-me però bé, ara ja retorno. Molt guapa la ciutat, cert aspecte d'estar tot a mig fer i molts conductors bojos. He anat a veure un amic que fa un Erasmus allà i realment, viuen molt bé aquests erasmus... Ara a descansar i estudiar fins dimecres.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


1.4.04  

153618121622231823471834163616363518

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768