28.11.04  

Apòstata

Divendres vaig tenir una reunió a les 12 del matí a Drassanes. Em vaig haver de saltar unes classes però valia la pena anar a la reunió. Un cop finalitzada, no havien passat més de dos quarts i això és força extrany perquè jo sempre tinc el matí ocupat fins a les 3. Però de fet, hi havia una cosa que portava pendent de fer per aquesta raó i havia trobat el moment oportú per a fer-ho. Per sort, sempre porto els papers perfectament acabats i totes les fotocopies necessaries a la carpeta, i com em trobava molt aprop del lloc en qüestió, m'hi vaig encaminar. En pocs minuts ja em trobava a la porta del bisbat de Barcelona, que cal recordar-ho, només obre els matins. Des de divendres doncs, ja tinc presentada la meva petició d'apostasia i per tant la meva defecció de l'esglèsia catòlica. Ara ja només falta que m'enviin a casa la corresponent certificació per part de l'arquebisbe i ja podré dir que del tot n'estic fora. Era un tema que portava molt de temps pendent i mai, per una cosa o altra, aconseguia trobar el lloc aquell obert, em faltava alguna cosa o se'm pasava simplement. El dia que menys planejat ho tenia, va sortir bé.
Per a mi era una cosa força important el fet de no considerar-me part d'una religió com la catòlica i per altra banda haver d'acceptar que n'estic integrat gràcies als meus pares fa uns anys. El fet que ells em bategessin, evidentment va tenir mes de folckore i tradició que no pas religiositat ja que no els he vist mai ni el simple intent de participar en actes religiosos, em condicionava moralment a sentir-me part d'una organització que no m'agrada gens com actua ni molt menys com pensa i quins plantejaments manté en assumptes que jo considero molt importants. No puc seguir formant part d'un grup de gent que no té cap respecte per als que no pensen com ells, per als que volen viure lliurement, que discrimina a qui no comparteix els seus principis i que només vol imposar allò que ells pensen. L'atac al condó, als matrimonis que no són formats per home i dona, l'adopció, l'abort, la moral... tants i tans temes que m'enfronten directament que no ho podia suportar. Hi ha qui em deia que simplement passés d'ells i ja està. Però és que no em sembla bé, si no ho comparteixo i tinc la possiblitat de separar-m'en, ho havia de fer. Realment, avui em sento molt més fidel a les meves conviccions que no pas dijous. Hi havia qui em volia fer trontollar la idea, entre ells el capellà que em va rebre, que si em faig apòstata, ja no em podré casar per l'esglèsia ni ser enterrat sengons el seu ritus. Gràcies, això ja ho tenia ben clar. Encara sort que no em va dir que aniria a l'infern... Em fa molta gracia que qui m'ho plateja, molts cops és tant ateu com jo, i no se n'adona que l'únic que fa amb aquesta actitud és donar-los més empenta encara. I més diners, perquè no oblidem que cobren per les bodes i altres actes que realitzen. Hi ha qui em diu que és un acte d'egoïsme perquè si un dia la meva nòvia es vol casar per l'esglèsia, no ho podrem fer. Bé, aquest sí que em sembla l'apunt menys vàlid perquè si un té les seves creences, tant bones són les d'un com les de l'altre. Per què hauria de ser jo l'egoïsta? Bé, aquests són temes menors.
Però tot i això, no vull que es pensi que lo meu és un atac frontal contra les religions, ni tant sols contra la catòlica. Allà cadascú amb les seves creences. Les meves no eren les seves i volia que constés que jo no hi formo part, però si algú hi vol formar part, allà ell. Ara bé, una cosa és que un vulgui ser part d'una organització religiosa, i l'altra és pretendre que aquesta organització tingui un pes real en la societat. Per això sí que no hi passo i va més enlla del fet que ara sigui apòstata. La religió ha de ser part de l'interior d'una persona. Tan personal com l'equip de futbol que un és, quin és el menjar que més t'agrada o quin tipus de sabó fas servir. I res més, no han de tenir cap tipus de poder sobre les persones ni sobre les societats. I com que crec que això actualment no és així, el fet d'apostatar també entrava en una cert actitud de rebel·lia cap aquest poder de l'esglèsia. Tant de bo tots els que no volem formar part d'una organització com aquesta però hem estat introduïts pels nostre pares amb el baptisme fessin el mateix que jo i sobretot, tant de bo la gent no fes batejar els seus fills fins que aquests no fossin majors d'edats i poguessin decidir per ells mateixos.
Si algú vol més informació, estare encantat de respondre als seus mails per explicar-los com es fa per apostatar. En qualsevol cas, us deixo el formulari que vaig utilitzar per a fer-ho i que vaig presentar a vicaria del bisbat de Barcelona.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


23.11.04  

Uf, uf

Avui, després de molt de temps, aquest vespre he decidit que el meu cos no podia quedar-se fent panxa a casa i que jo mateix no puc, amb 23 anys, estar com un iaio que no pot ni pujar escales. Doncs bé, avui me n'he anat a córrer amb un colega. M'ha anat de puta mare. Jo pensava que no aguantaria res, i tot i que evidentment m'he ressentit una mica del sedentarisme total d'aquesta darrers anys, anant a un ritme molt pausat, he aguantat gairebé una hora de carrera i bicicleta. De fet, al principi m'he sentit una mica ridícul sortint al carrer amb roba esportiva, que gairebé semblava que anés amb pijama però un cop t'hi poses ja està. I l'altra putada ha estat que per evitar-me molèsties, m'he tret les ulleres i per tant, no veia més enllà d'uns metres. Ara, això sí, estar en silenci, corrent per la platja, fotent una miqueta de fresca i notar que estàs encara viu perquè el dolor a les cames si alguna cosa bona té és que et fa veure que almenys encara tens sang,aixo no té preu. A veure si em poso en forma i puc fer algo més. Us convidaria a venir, però em sembla que encara no voldria que em deixessiu enrera. Més endavant potser. Ja us contare com em llevo demà...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


20.11.04  

Ella volia ser eternament jove. M'ho deia un cop i un altre. Ho parlàvem, com qui parla del que ha fet durant el dia i què té ganes de fer demà. Era el seu petit desig, però també la seva gran aventura. Desconeixia els mecanismes per mantenir el cos i l'ànima esbelts i tendres, com fruita jove acabada de sortir de la flor, però no per això renunciava a seguir provant-ho. M'ho deia, i les seves paraules eren com un bàlsam conservador que embolcallava el seu cos i el mantenia allunyat de les agressions externes. I passaren els anys, i ella no va perdre l'esperança de seguir jove. I en certa manera, veies que el seu color de pell, els seus ulls vius i desperts, el seu somriure alegre mai no van perdre el mateix aspecte que tenien el primer cop que ens vam veure. Potser, ella per fi sí, havia descobert la manera de seguir jove per sempre.

Dedicat a la meva amiga Do.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


15.11.04  

Ferides

De vegades em tallo, altres cops caic a terra i em pelo els genolls. Altres, m'esgarrapen i em sagnen els braços i cames. De voltes, són només petites ferides a les mans. En qualsevol cas, tinc la sort que cicatritzo molt bé. Totes les obertures de la meva pell es tanquen amb una velocitat sorprenent, molt més que no pas es podia imaginar quan la sang començava a sortir-hi. L'únic problema és que les cicatrius que em queden són molt vistoses i mai puc arribar a oblidar les ferides que me les van produir. No és que siguin lletges, tan sols que les cicatrius s'eixamplen un cop tancades i deixen un petit rastre, com si algu hagués pogut escriure sobre la pell "hi tens una ferida" amb lletra molt petita, un cop i un altre, fins a fer un senyal blanc i allargat que quedarà per sempre allà on la carn es va obrir.
Suposo que hauria d'estar content perquè la meva salut no corre perill, però qui sap si els ulls sí senten mal quan veuen com han quedat les restes d'aquell dolor i no poden evitar recordar-lo.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Més regalets...!



Ha tornat a arribar un mail ben carregat a la meva bústia... L'Esteve ha estat investigant per diversos diaris i m'ha fer arribar uns mots encreuats on a algú se li ha anat una mica la mà i diu que s'hi ha colat el blog...
Està molt guapo, Esteve, merci! Ja sabeu que m'encanta rebre detalls com aquest, no se, resulta molt curiós veure com algú es pot haver expremut les neurones per trobar algo pel teu blog. Merci de nou!

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


10.11.04  

Per a mi?



Us enrecordeu que fa un temps un col·lega havia trobat el blog? doncs sembla que no li deu haver desagradat tant perquè m'acaba d'enviar un regal genial per al blog. Això va directe al calaix dels regals. M'encanten els dibuixos aquests que envieu i aquest en especial, sobretot perquè ve de part seva, el trobo boníssim. Merci, nen! ja saps que això és casa teva també. I jo ja vaig trobant un camí...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


9.11.04  

Mal

Aquesta tarda he anat a un enterrament. La veritat és que no he anat a massa enterraments al llarg de la meva vida. No m'agraden, no m'agrada gens com hem montat tota aquest ritual al voltant de la mort. Però avui notava que hi havia d'anar. Ha mort el pare d'un amic de la universitat i crec que potser no hem fet massa anant-hi amb ell però els amics havíem d'estar allà per acompanyar-lo. La veritat és que s'ho ha passat molt malament tot i que es volgués fer el fort. Des de l'agost sabia que son pare estava molt fotut. No ho havia volgut dir a ningú, de fet ni familiars molt propers ho sabien. Només una amiga de la universitat ho va saber veure en el seu rostre i preguntant-li ho va saber. Aquesta amiga s'ho ha passat molt malament també durant aquests mesos, perquè el noi li va demanar que no li ho expliqués a ningú, que no volia que la gent el tractés amb llàstima. Totalment entenedor. A la fi, l'amiga necessitava treure-s'ho de dins una mica i m'ho va explicar a mi. Jo, no se si per fred o perquè, no em sento tant afectat per aquestes coses i bé, només espero haver-los pogut ajudar a tots dos, tot i que només hagi estat escoltant-la i animant-lo. Ells saben que ho he intentat. Però bé, tot continua i només podem que seguir endavant. Estarem allà perquè es recolzi quan fagi falta.
Una de les coses en que més m'ha fet pensar tot això ha estat que per primer cop en la vida m'estic adonant que la meva generació estem enterrant els nostres pares, que ja no moren avis. Aquest home tenia 48 anys i el fill més gran en tenia 23. Jo no se si això és normal o no, però del grup d'estudiants que estàvem allà, en coneixia a dos que els seus pares eren morts per malaltia i una altra que està fotut. I sí, tots seguim endavant però hi ha alguna cosa que no rutlla. La majoria d'ells han tingut càncer. Suposo que un no es fa a la idea fins que no s'ho troba davant, i aquesta malaltia és una d'aquestes coses. Ha estat sempre allà però et pensaves que es podia curar. I ara, com li explico a ma mare que acabo d'anar a un enterrament d'un home que és més jove que ella tot just quan a una de les seves millors amigues li acaben per detectar per tercer cop un tumor? doncs bé, no hi ha altra cosa que acceptar-ho i buscar-hi solucions i forces mentre aquestes arriben.
Bé, em fa la impresió que tot es magnifica i es troben massa punts en comú quan les coses van mal dades, però la sensació de malestar dins el pit no me la podré treure en tota la nit.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


6.11.04  

Com?

Tu de cara i ella de cara. Tu sí i ella sí. Bé.
Tu de cara i ella de cara. Tu sí ella no. Bé.
Tu de cara i ella de cara. Tu no i ella sí. Bé.
Tu de cara i ella de cara. Tu no ella no. Malament.
Tu de cara i ella d'esquenes. Tu sí i ella no. Bé.
Tu de cara i ella d'esquenes. Tu sí i ella sí. Malament.
Tu de cara i ella d'esquenes. Tu no i ella no. Malament.
Tu de cara i ella d'esquenes. Tu no i ella sí. Malament.

Tu d'esquenes i ella de cara. Tu sí i ella sí. Bé.
Tu d'esquenes i ella de cara. Tu sí i ella no. Malament.
Tu d'esquenes i ella de cara. Tu no i ella sí. Bé.
Tu d'esquenes i ella de cara. Tu no i ella no. Malament.
Tu d'esquenes i ella d'esquenes. Tu sí i ella sí. Bé.
Tu d'esquenes i ella d'esquenes. Tu no i ella sí. Bé.
Tu d'esquenes i ella d'esquenes. Tu sí i ella no. Bé.
Tu d'esquenes i ella d'esquenes. Tu no i ella no. Malament.

Tu de cantó i ella de cantó. Tu sí i ella sí. Malament.
Tu de cantó i ella de cantó. Tu sí i ella no. Bé.
Tu de cantó i ella de cantó. Tu no i ella sí. Bé.
Tu de cantó i ella de cantó. Tu no i ella no. Malament.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


1.11.04  

només metall

Era una habitació petita i hi feia calor. En Marcel ho estava passant veritablement malament amb el vestit. S'havia tret ja la jaqueta però també es pujà les mànigues de la camisa fins els colzes. Petites gotes de suor es formaven al seu front i li rodolaven pel nas fins a desprendre's i caure sobre les peces del fusell que estava muntant sobre el llit. Els llençols del llit, decorats amb petits dibuixos infantils de cèrvols i conills, s'estaven embrutant amb el greix que cobria tot el metall negre de les peces. Quan ja les tingué totes exposades a sobre el llit per a la seva pròpia contemplació, començà a introduir-les una dins l'altra; les petites dins les grans, aquestes dins d'altres majors i alhora fent que tots i cada un dels mecanismes encaixessin amb precissió suïssa. Es passà l'avantbraç esquerre pel front per tal d'eixugar-se'l. Quan ja no quedava cap element sobre el llit agafà la màquina perfecta que acabava de muntar i l'acaricià amb suavitat i tendresa. Se l'estimava. Es podria dir que era el que més estimava en aquella obra de teatre on li havia tocat interpretar el més desagraït dels papers. S'aixecà de la cadira. Li cruixiren dos ossos de l'esquena. Els anys no perdonaven ni als cossos que temps enrera havien semblat atlètics i el·làstics. Però ara no es sentia còmode després d'aquells procediments que tants i tants cops havia repetit mecànicament. L'art se'l reservava pel darrer moment, per l'instant on decidia a quina part del cos fixaria l'objectiu. Marxà al bany i es rentà la cara amb aigua ben freda. Volia tornar a estar seré per a l'instant decisiu. Es baixà les mànigues, va tornar a posarse la jaqueta i es cordà els botons de la camisa. L'arma seguia reposant sobre el llit, a l'espera d'aparèixer en escena. En Marcel agafà la cadira i la portà fins al costat de la finestra. La deixà caure sorollosament però amb tanta exactitut com sempre. Tornà a poc a poc cap el llit. Eren els instant que aprofitava per fer els últims pensaments abans de deixar-se expressar per aquell metall aspre. L'agafà amb força. L'obrí i hi introduí una sola bala. Mai en necessitava més per a complir la seva missió. S'apropà de nou a la finestra i es va seure a la cadira. Ara ja només calia esperar el moment òptim. Pasaren pocs minuts. En Marcel agafà el fusell, va treure el sistema de seguretat i allà, a la vista i oïda de tots aquells que en aquell moment podien mirar cap la seva finestra, s'introduí el canó dins la boca i sense vacilar un segon va prèmer el gallet.

Dedicat a tots aquells que ens els últims temps han abandonat el seu blog i han optat per la decisió que el mateix Marcel considerà la mes digna després de tant de temps entre nosaltres. El meu respecte i agraïment per a tots ells. Sempre que volgueu, podreu seguir estudiant els cadàvers dels meus assassinats.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768