31.8.04  

Que cadascú vagi com vulgui!

Durant molt de temps he intentat fer veure a molta gent que anar despullat pel carrer és un dret que té tota persona i que ningú et pot prohibir de dur-lo a terme si és el que vols. El fet que jo no ho fagi no vol dir que no sapigui del que parlo. És ben clar que anar vestit no pot ser una obligació, que ningu et pot dir que mostrar totes les parts del cos és immoral i que és pitjor que tapar-les amb roba. És que no hi ha cap tipus d'explicació per la que anar nu no sigui considerat del tot normal. D'acord, que s'han de complir certes mesures higièniques pel que fa a zones amb una alta vida microbiana del nostre cos, però no pas més que les que tenim en compte quan parlem de la boca o les pròpies mans. Jo entenc que per exemple en un bus, al seure, s'hagi de fer servir quelcom per no embrutar el seient, i si m'estires, en restaurants i altres llocs així. Però pel que fa a la resta, que cadascu vagi com li sembli millor. Ja no discuteixo llocs com el carrer, platges, parcs o espais naturals on de fet la posició més lògica, és sens dubte la nuditista.
És ben cert, que molta gent encara es creu que anar nu es considera "escàndol públic" però m'esgarrifo quan sento aquesta definició d'època franquista per a un fet tan simple com anar sense roba. Però és que a algú de debó li molesta el cos nu d'un altre ser humà com ell? que no ho som tots de nuus, doncs m'encén la sang que gent de la meva edat amb la que m'he discutit molts cops, tingui encara aquest tipus de mentalitat que veu la nuesa com una cosa bruta i que s'ha de prohibir. Estic d'acord que per exemple, fer una exhibició obscena o obligar a un menor d'edat a contemplar-te nu per la força sí que ha d'estar prohibit, però crec que entra en la raó de tothom que no és el mateix que algú pugui passejar tranquilament pel carrer sense dur pantalons i camisa que per exemple, algú masturbant-se davant d'un infant. Si no som capaços de diferenciar aquestes dues coses, tanquem la parada ara mateix.
I per què tota aquesta exposició del que penso respecte al dret individual a la indumentària lliure? doncs perquè avui els mitjans de comunicació es feien ressó del tríptic que l'Ajuntament de Barcelona està preparant per tal de treure per fi del cap de la gent aquesta idea que anar nu pel carrer està prohibit. De debó espero que aquest sigui un dels primers tabús que es trenquin en favor de les llibertat civils i que per fi la gent deixi de pensar que coses que són totalment lògiques, segur que deuen estar prohibides.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Una birra!

L'altre nit vaig fer una cosa que no havia fet mai i que la veritat em sento una mica estúpid per dir això. Divendres vam sortir de festa els amics i em vaig proposar passar tota la nit sense prendre res d'alcohol. La veritat és que jo tampoc no prenc grans quantitats i de fet és l'únic producte que podríem dir que consumeixo, però si que m'agrada molt pendre algunes begudes alcohòliques, sobretot la cervesa.
La veritat és que el millor hagués estat que no sortís perquè el que volia era estudiar dissabte, i vaig pensar que sense prendre alcohol em llevaria millor, i va ser així, però estava cansat com per posar-me a estudiar. Però cal dir que va ser una experiència força interesant i que crec que repetiré més d'un cop. A veure, potser no caldria arribar als extrems de divendres, i sí que em prendre alguna cervesa, però em controlaré molt més, sobretot perquè m'ho vaig passar força bé veient els meus amics perdent una mica "el control" i a la vegada observant més atentament totes aquells petits detalls que et perds quan la beguda t'emboira una mica la vista. Clar que per beure alguna cosa durant la nit, i com encara segueixo amb el boicot a la beguda de cola, durant la nit em vaig anar bebent diverses begudes energètiques, carregadíssimes de cafeïna, cosa que va fer que a les 8 del matí estigués més despert que si hagués dormit deu hores i pogués esmorzar sense problema tot xerrant i que a més, prop de les deu del matí m'hagués de posar a llegir el diari al llit perquè no podia clucar els ulls. Bé, s'haura de mesurar una miqueta més la propera vegada.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


24.8.04  

Veus

L'he vista sentada en la terrassa d'un bar. Una senyora de mitjana edat, sola, arreglada i el que consideraríem com a eufemísticament "normal". De cop i volta, s'ha posat a parlar tota sola. La mirada perduda endavant i les mans girant i movent-se de forma violenta i anàrquica. No es dirigia a ningú, tan sols es referia a algú de forma violenta, dient-li que la deixés en pau, que ja en tenia prou i coses per l'estil. Sempre he sentit una sensació extranya cap aquests transtorns de la ment, cap aquests petites desconnexions que es produeixen al nostre cervell i que ens poden allunyar de la realitat i fer-nos veure i sentir coses que no existeixen. Pot sonar tentador, de fet és el que molts cops s'intenta fer de forma voluntària amb un seguit de substàncies, però jo no crec pas que l'estat d'aquella dona sigui desitjable o fins i tot envejable. M'agradaria conèixer tots els secrets que amaguem dins el nostre cap i creure que és possible rescartar d'aquest forat els qui ho pateixen per deixar de tèmer per ells i amb ells.
Hi ha un home a l'escala de casa que pateix algun transtorn força semblant a aquest. És un home que viu sol i que resulta força dubtós que tingui un estat de salut mental òptim. Molts són els dies que ens desperta baixant per l'escala, caminant tranquil però insultant a algú que no existeix i que ell creu que camina al seu costat i qui sap si dins seu. Altres cops, posa música clàssica al màxim volum i no fa més que recordar-me el jove Àlex a la seva habitació, a punt per una dosi d'ultraviolència. És difícil pensar quina és la solució adecuada. I encara més qui és que ha de buscar aquesta solució.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Fregar moments

Ja és de nit i estic a punt d'anarme'n cap el llit. Acabo de recollir tota la cuina, i he rentat els plats dels dos últims dies. M'encanta rentar plats de nit. No és que sigui la meva afició preferida, però sens dubte és la feina de casa que més m'agrada. Em relaxa molt posar la música, encendre l'aigua tèbia, escampar el sabó per l'esponja i seguir el ritme pausat però mecànic de rentar un per un tot els plats, gots i cassoles brutes. Tot té un ordre milimètricament calculat. Primer els gots. Després els plats. Tot seguit les cassoles i altres estris. Seguidament, un a un, tots els ganivets, forquilles i cullerots. No pot quedar cap rastre. Finalment, acabem amb les paelles i tot el que pugui haver quedat.
Es tracta de deixar passar el temps i dedicar-hi l'estona justa i necessària, la força exacta, a cada un del elements de la vaixella, al ritme de la música. I ara encara més, amb aquesta suor enganxosa, servir-se també de l'aigua per a refrescar-se.
Sens dubte, qui no troba plaers quotidians en cada una de les coses que fa, és perquè no vol... llàstima que no em passi el mateix amb la planxa i l'escombra.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


22.8.04  

Problems

Em sembla que ja he trobat el problema de desestructuració del blog. És alguna cosa amb el tag-board. Per ara, el treuré i intentaré trobar-hi solució. Mentre no hi sigui, si algú vol dir-me res, a la barra de la dreta, apartat "contacte" segueix havent-hi le formulari del mail, que miro sovint.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


21.8.04  

que arribi l'agost, feixuc i mandrós...

Aquest estiu no m'està agradant gens. L'únic bo que he fet ha estat anar veient-me amb amics que o bé feia molt de temps que no veia o bé tractava ens àmbits menys distesos. Hi hagut períodes que tenia tots els dies plens de coses per fer, fins i tot quedava amb més gent de la que podia verure. Però pel que fa a sentir-me ple, ni molt menys. He d'estudiar, perquè tinc exàmens al setembre, però no ho faig amb la suficient continuitat. Em sento fatigat, cansat... no tinc ganes d'aixecar-me al matí, em dutxo molt tard, si no vaig a la biblioteca, ja no tinc ganes de sortir de casa, se'm fa fosc sense voler i les nits son elàstiques. Si que de tant en tant surto a la nit, a prendre algo o a voltar per Barcelona, però no em sento del tot a gust. Em falta alguna cosa i no se que és. Ara mateix, estic escrivint tot això, són les dotze de la nit i no tinc més ganes que d'anar-me al llit perquè ja sigui demà. I no és que vulgui que s'acabi l'estiu i comenci de nou la rutina. No, tampoc és això. És evident que si no tingués els exàmens d'aquí a 15 dies m'ho prendria d'una altra manera, però és que tampoc és això, perquè altres anys n'he tingut, ho duia pitjor i no tenia aquesta sensació. no ho se, és un sentiment de solitut que contradiu molt amb el que racionalment veig que he anat fent aquests dies, amb els amics, és un altre tipus de soletat. En algun blog vaig llegir no fa gaire, no recordo en quin va ser, que no era el mateix estar sol que sentir-se sol. suposo que el meu cap encara no ha sabut relacionar bé aquests dos termes.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


16.8.04  

Jo

Hi ha dies que em sento baix, fluix, calb, impotent, sord, lleig, babau, trist, malparlat, gras, pelut, lent, desconsolat, sol, desmemoriat, irritant, avorrit, pudorenc, babós, tímid, geperut, inútil, inexpert, maldestre, capgrós, culestret, miop, impersonal, egoïsta, precoç i inconscient.
I hi ha dies que no. L'única diferència ets tu.
Només sé que t'estimo i et necessito.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Aquí i ara

Tu veus aquella persona patir. Veus que hi ha dolor i tristesa en les seves paraules. Però no la coneixes, no saps on viu, no saps com la pots ajudar. Has compartit bones estones amb ella, has rigut dels seus comentaris divertits i te n'has servit de la seva complicitat i de les seves belles paraules. Però quan ara la veus fotuda no et sents amb tot el dret a ser l'espatlla que ella necessiti. Tu tant sols llegeixes el seu blog i de tant en tant xerreu per messenger. I que n'has de fer? no saps el grau d'amistat que heu assolit, et sents extranyament egoïsta i traicioner. Que fàcil seria poder veure els seus ulls i aleshores entendreu tot, notar la tebiesa de la seva veu, el tremolor de les seves mans. I potser així, no series del tot útil però si més no, no estaries en total desconcert.
Tant aprop i tant lluny...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Dream Team

A mi sempre m'ha agradat el bàsquet. De petit, sempre veia els partits del Barça per la tele i ara més de gran, hi anava al camp. No sóc pas un expert, però m'ho passo genial veient un esport ràpid, espectacular, amb gran tècnica i a que a sobre m'agrada practicar.
Per proximitat, m'he dedicat a veure només partits europeus. Però tothom sap que el millor bàsquet del món sempre ha estat a la lliga del estats units, a la NBA. Però el que ha succeït els darrers anys en el món del bàsquet està trasbalsant força els mites que de sempre s'han mantingut. Si a alguna persona li pregunten pels millors jugadors de la història, és molt possible que hi acabin sortint tots els noms que conformaren el que sens dubte ha estat el millor equip que s'ha pogut veure sobre cap tipus de camp en qualsevol esport. Corria l'any 1992, i en els Jocs Olímpics de Barcelona es va permetre per primer cop que participaren els jugadors professionals de la NBA. Això va fer que d'un any per l'altre es formés un equip amb Jordan, Magic, Bird, Malone, Ewing... els millors. Sense resposta possible. Aquest equip no perdria mai. Contra ningú. No, es que seria com trencar un somni infantil, com descobrir que la vida no és sempre perfecta.
Però els anys van anar passant. Aquells jugadors de la sel·lecció dels estats units van anar abandonant la pràctica d'aquest esport. I els millors jugadors de la seva lliga anaren decidint que no jugarien Mundials ni Jocs Olímpics. I això ens ha deparat que la idea que aquells jugadors mítics van crear envoltant l'equip dels USA d'una aura d'imbatibilitat es va fonent poquet a poquet. I una nit, et quedes a veure un partit entre l'Argentina i els USA. I perden. I ja no guanyaran el Mundial. I passen els anys. I arriben uns nous Jocs Olímpics. I descobreixes que les pors infantils ja han desapregut. Merda, m'estic fotent gran, els jugadors NBA ja no son aquells éssers invencibles de l'any 92. Tornen a ser persones de carn i ossos. I aquests ja no són els mateixos que un dia vas conèixer tu. I mentres veus per la televisió com a Atenes tornen a perdre, deixes anar un somriure de complicitat amb el nen que un dia va veure aquell equip del 92 i a la vegada, li vols tapar els ulls perquè els seu món perfecte no s'acabi d'esfondre del tot.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Así es la vida... la vida es así

Hi ha vegades que les coses que sabies que eren les més senzilles no et surten. Mira, t'hi enganxes, no van, no funcionen tot i que n'ets conscient de la seva senzillesa. I un dia, no saps perquè, ho fas. De forma gairebé mecànica, com la seva facilitat originària ja preveia. I tot i que al final has aconseguit fer una cosa que abans no eres capaç et sents com el més gran dels gilipolles.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Sus ojos se cerraron

Sus ojos se cerraron y el mundo sigue andando,
su boca que era mía ya no me besa más.
Se apagaron los ecos de su reir sonoro
y es cruel este silencio que me hace tanto mal...
Fue mia la piadosa
dulzura de sus manos,
que dieron a a mi pecho,
caricias de bondad,
y ahora que la evoco
hundido en mi quebranto,
las lágrimas trenzadas se niegan a brotar,
y no tengo el consuelo de poder llorar...
Por qué sus alas tan cruel quemo la vida
por qué esa mueca siniestra de la suerte
Quise abrigarla y más pudo la muerte,
cómo me duele y se ahonda esa herida.
Yo sé que ahora vendran caras extrañas
con su limosna de alivio a mi tormento,
todo es mentira, mentira es el lamento
Hoy esta sólo mi corazón
Como perros de presa,
las penas traicioneras,
celando su cariño, galopaban detras,
y escondida en las aguas
de su mirada buena
la muerte agazapada
marcaba su compás.
En vano yo alentaba febril una esperanza
clavó en mi carne viva sus garras el dolor,
y mientras en la calle
con loca algarabía
el carnaval del mundo
gozaba y se reía
burlándose el destino
me robó mi amor...
Por qué sus alas tan cruel quemo la vida
por qué esa mueca siniestra de la suerte...
Quise abrigarla y más pudo la muerte,
cómo me duele y se ahonda esa herida.
Yo sé que ahora vendran caras extrañas
con su limosna de alivio a mi tormento,
todo es mentira, mentira es el lamento...
Hoy esta sólo....mi corazón...
corazón...

{Gardel/Lepera}

Del disc "El Cantante" d'Andrés Calamaro. Tremenda. La cançó i el disc sencer.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


10.8.04  

Paraules menudes

La veritat és que no hi ha hagut moltes coses del Fòrum que m'hagin interessat gaire fins ara i molt menys que m'hagin motivat a estar-hi per elles, però amb l'excusa de l'aconteixement, TVC ha creat un programa que em té captivat i em deixa embadalit davant de la pantalla al Canal 33 els dilluns a partir de les 2 de la nit. Es tracta de El sol de la nit. En ell, nens dels diferents continents del món responen a les mateixes preguntes, tot fent que defineixin conceptes tant universals com "casa", "mar", "felicitat", "nit" o tants d'altres... He de dir que jo i els nens no acostumem a portar-nos massa bé, diguem que els evito força, però he arribat a la conclusió que ho faig perquè no aguanto els crios que estem educant al nostre entorn. És increïble veure com nens que no han pogut tenir accés a tants mitjans de comunicació o d'aprenentatge són moltíssim més capaços de definir-te els mateixos conceptes que en canvi als nens d'aquí els fa utilitzar expressions totalment il·lògiques. Realment, un programa molt recomanble.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


5.8.04  

Pensaments, només pensaments sense sentit...

Tu guanyes i jo perdo, tu puges i jo baixo, tu avances i jo retrocedeixo, tu vius i jo moro, tu parles i jo callo, tu saltes i jo m'enterro, tu menges i jo vomito, tu rius i jo ploro, tu gaudeixes i jo pateixo, tu aproves i jo suspenc, tu crees i jo destrueixo, tu triomfes i jo fracasso, tu fas olor i jo faig pudor, tu sures i jo m'enfonso, tu escrius i jo esborro, tu recordes i jo oblido, tu pareixes i jo avorto, tu escups i jo m'empasso, tu reparteixes i jo escapço, tu cremes i jo apago, tu cardes i jo em masturbo, tu somnies i jo dormo, tu comences i jo acabo, tu acabes i jo començo, tu signes i jo segello, tu voles i jo m'arrossego, tu estimes i jo detesto, tu farceixes i jo escampo, tu escrius i jo llegeixo, tu estires i jo empenyo, tu compres i jo venc, tu hi ets i jo no.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

descansi

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


2.8.04  

Equilibri

Ets petit. Et puges sobre la bicicleta sense pensar-hi. Pedaleges sense cap por. Tens les rodetes que impediran que arribis a caure. No tens cap preocupació. Sempre endavant, no tems el dolor perquè no el tastaràs. Ets feliç, però només perquè et sents segur. En el fons vius enganyat. I un dia, algu decidirà que ja estàs preparat pel dolor. Algú decidirà que pots córrer el risc a caure perquè no pots viure sempre amb les dues rodetes. Sobretot perquè són més un fre que un ajut. Ara l'equilibri només dependrà de tu. És el primer cop que aquells suports no són als teus costats. Et sents vulnerable per primer cop. Però no tems perquè encara saps que hi ha una mà que t'agafa per darrera i que no deixarà que res et passi. Ara, quan ja havies après a anar-hi amb els suports, hem de començar de nou. Ara ja no mires només endavant. De tant en tant deixes anar una mirada enrera per veure si el teu punt de seguretat segueix allà. I pedaleges amb més força però també amb més por. No pots caure a una banda, però tampoc no pots apartar-te'n perquè per l'altra també cauràs. Has d'aprendre a mantenir-te en el punt més llunyà de les dues bandes. I de cop i volta, notes que la mà ja no hi és. Que algú crida rera teu, cada cop més lluny, que vas sol, que ell ja no t'agafa. I et sents lliure i et sents segur de nou, perquè ara sí, ara ja ets tu qui domina el dolor, qui es posa a prova de veritat. I segueixes endavant, extasiat per la nova sensació, per aquell coneixement que mai ja no perdràs. Però tot i així, sempre, sempre, la primera vegada acabaràs anant pel terra. Coneixeràs la seva duresa, i ja no voldràs tornar a caure, però no per la seguretat que mai res et pasarà, sinó perquè no voldràs repetir aquella mala experiència. Ho tornes a intentar. T'hi puges de nou, i ara ja sí, avances un pedal rera l'altre i no et caldrà ni la mà del darrera. Ara ja ets tu sol.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


1.8.04  

Hitek!!

L'altre dia, parlant amb una amiga em vaig sentir gran, com si ja hagués perdut part de la meva joventut i els joves d'ara ja no fossin els mateixos que van compartir amb mi la infantesa. Em va sortir un record de quan jo era nen, però la meva amiga no va saber de què coi li parlava. Era el tema del pressing catch i quan vaig intentar que sorgís la nostàlgia parlant del Último Guerrero, o el Hulk Hogan, vaig notar que les meves paraules eren del tot extranyes per a ella i aleshores va ser quan el pes del temps va caure sobre meu. Aquells matins de cap de setmana, quan apareixien les televisions privades per primer cop i ens passàvem minuts i minuts veient el ròtul de la programació del dia, i anar fent temps fins que començava aquell programa bèstia però que tant em divertia. Llavors se'm va ocórrer que si no sabia que era El hombre del millón de dólares o El Enterrador, aleshores podria ser que tampoc no sabés que era un "chino cudeiro"... I les meves previsions més pessimistes es van complir. Senyors, hi ha jovent d'avui dia que no saps que és el Humor Amarillo! És que a la força hem de ser de generacions diferents si no hem conviscut durant els nostres anys de tendresa infantil amb aquells milers de japonesos que es fotien unes nates impresionants només protegits amb un trist casc vermell. Aquells comentaristes que no tenien ni idea de japonés i s'inventaven el que bonament podien. Aquelles proves que mai ningú no passava i algunes que ningú no entenia. Aquells farts de riure, a la força ens han hagut d'haver fet diferents. I no, pel que sembla ja és cosa del passat. Però bé, encara avui dia, quan et mires a la cara amb algú que sap que també va ser un "dels teus" només has de dir: "Laberinto del Chinotauro" o "Rodillos de primavera" per fer córrer el temps enrera i poder fer aparèixer un somriure còmplice en l'altre.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768