29.10.03  

Bona nit

En aquestes nits sense ordinador, abans d'anar a dormir, en aquell instant en que la son t'agafa i notes que el dia s'acaba. Em poso el discman amb el el darrer CD que em vas grabar. És així com imagino que ets al meu cantó xiuxiujant-me en francès les últimes paraules del dia. I em confeses en veu baixa que algú t'ha dit que encara t'estimo. Tranquil, ja puc dormir-me perquè estic segur que ja ho saps.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


21.10.03  

Felicitats Pipin

El passat 12 d'ocubre ( i jo com és que em vaig assabentar tant tard...?) l'apneista Pipin Ferreras va superar el rècord del món d'apnea en categoria No-Limits submergint-se a -170 m de profunditat a les costes de la República Dominicana. Si voleu més informació sobre aquest esport o sobre el mateix Pipin, visiteu un post que vaig escriure fa un temps.
Sens dubte es tracta d'uns dels rècords més impressionants que un home ha realitzat mai en un esport que no té tot el reconeixement que mereixeria, però en el cas concret del Pipin això arriba a marques molt més elevades per tot el que significava aquest rècord. A les mateixes costes on l'ha superat , Pipin va conèixer la seva esposa, Audrey Mestre. Les mateixes aigües on s'ha submergit l'apneista cubà van ser les que van veure morir l'Audrey fa justament un any mentre intentava superar la mateixa marca que ara ha fet el seu marit. És a dir, la càrrega emocional que ha hagut de superar Pipin s'afegia a la pròpia pressió psicològica que signfica un descens així. És per això que el mateix Pipin relatava que "más que un récord es un tributo a Audrey".Com podem veure, en aquest esport homes i dones competeixen per superar les mateixes marques però això comporta assumir els mateixos riscos. Audrey tenia en el seu poder el rècord pòstum absolut de la categoria, fins i tot per davant de Pipin.
Des d'aquí, tota la meva admiració per aquest esportista i en memòria de la seva dona. En un futur, James Cameron molt possiblement durà al cinema la vida d'aquests dos grans esportistes, fet pel que va grabar tot el descens del rècord.

Si voleu més informació, visiteu els links de l'anterior post o aquests sobre el rècord.
Biografia de Audrey Mestre.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


17.10.03  

Caca

Estic rodejat de noies que estudien farmàcia amb mi, a la resta d'ordinadors de la facultat, i com vegin una mica del que estic escrivint perdre tota la reputació que tants anys m'ha costat aconseguir.
Fa dies que només escric i em venen temes al cap sobre el que faig sense ordinador, les classes de la facultat, com trobo a faltar això i tonteries així. Jo crec que és degut a que només tinc la possibilitat d'escriure a unes hores totalment extranyes per a mi. Jo solia sentar-me davant de l'ordinador a partir de les 10 de la nit i si escrivia ho acostumava a fer més tard de les dotze. Això potser no hi té cap influència, però em fa la impressió que a aquelles hores estic més predisposat a inventar-me coses o bé a fer una mena de repàs del dia que he passat. Clar, això a les cinc de la tarda, després de classes i amb ganes de marxar a a casa, doncs no és el mateix. I avui, després de dinar també a la facultat, m'ha passat pel cap un d'aquells temes de posts que un dia o altre han caigut però que moltes vegades dius, va, ja ho escriure quan estigui molt desesperat. Doncs bé, crec que ha arribat el moment. Ja no tinc ganes de parlar de la poca vergonya del director de la televisió pública espanyola per no dimitir després de trobar-se que va mentir en una notícia ( de debó es creuen que només va ser en una...??!!) ni de la cara de gilipolles que tenia l'Estadista de l'any amb corbatí. Tampoc no estic per exposar tot el que em va sorprendre d'una conferència a la que vaig assistir l'altre dia sobre les incògnites que s'amaguen darrera de tot el que va passar l'11 de septembre. Fins i tot m'és igual parlar sobre la disputa del .net i el .com. Del que vull parlar és molt més proper, és avui que en tinc ganes. De la resta, qui sap si ho comentareé mai, però aixo d'avui, un dia o altre havia de sortir. Vull escriure sobre el cagar. Sí, d'acord, el Flop! és un porc, el Flop! ja no té recursos però jo en vull escriure.
Partim del punt que és una cosa que més sovint o menys, millor o amb més dificultats fem tots i cada uns dels que llegim això i els que ens envolten. De la noia del meu costat ( per favor, que no llegeixi això...) ha sortit merda del seu cul algun cop a la vida. El més segur és que hagi estat avui el darrer cop. I tot i així, és un tema totalment tabú, fins i tot per sobre del sexe en molts casos. Recordo una pràctica on s'havia de portar restes fecals al laboratori per fer-ne una anàlisi. Les cares de desaprovació van ser importants. I jo tampoc no entenia perquè. D'acord, a mi la merda tampoc no m'agrada però no crec que sigui tant escandalosa. Fa pudor i embruta, però la carrega d'individualitat i de necessitat de estar sol que requereix ha arribat a sacralitzar el fet de defecar. Moltes parelles, casades de molts anys, amb fills, que es veuen nuus a diari i que fins i tot es poden dutxar junts, no s'han vist mai cagar l'un a l'altre. Sí, potser un dia va entrar al lavabo i l'altre era sentat, això ho hem superat, però no pasa d'aquí. Jo mateix, no sóc capaç de fer sortir res per l'anus si hi ha algú al mateix espai que jo. Ni ma mare! I això em pasa sovint també als banys públics, on si entra algú al bany del costat i puc escoltar el sorolls que aquest procés requereix, perdo totes les ganes. I aquest és un punt important. El fet de cagar fora de casa necessita d'una preparació i una voluntat molt forta. Conec gent que ha començat a cagar fora de casa als 21 anys. Però ja no tan sols en el bany fastigós d'un bar de carretera. No era capaç de cagar a casa la seva àvia. Clar, quan piràvem de viatge era desesperant per a ell. Es podia estar dies sense treu res, apurar uns quants passan-t'ho molt malament i si finalment havia d'anar, adoptava aquella difícil postura de cagar sense seure i ni tan sols tocar amb les mans. El que diríem vulgarment, a pols. Un any que vam anar de càmping, el que fèia 21, es va portar un PatoWC. Sabies que havia estat el dia, per la cara de satisfacció que portava. Això sí,tenia una llicència, deia que a l'habitació dels hotels sí que cagava perquè era la seva casa per uns dies.
Jo la veritat, no és que pugui cagar a tot arreu, pero en força llocs sí. A vegades, he de realitzar la tècnica de la tassa forrada. És a dir, fer una capa protectora sobre la tassa amb paper tot imitant la forma i evitar així el contacte de la pell amb la ceràmica. Bé, ningu no és perfecte. Tot sovint no necessito aquestes coses. A la facultat, per exemple, puc cagar un i fins i tot dos cops al dia. Si sempre hagues d'estar fent aixo, acabaria amb tot el paper del lloc. Aixi que el que faig es anar sempre al mateix vater i creure'm que nomes l'utilitzo jo. La putada es quan hi ha algu. Si passa aixo, en tinc un de reserva, que no coneix gairebe ningu i alla estic tranquil. Perque una de les altres coses que a la gent li fa molt fastic es seure's a una tassa i notar l'escalfor de l'anterior usuari. Per no dir ja quan cau el fragment i l'aigua que esquitxa va a parar directe a el que seria el teu anus. D'acord, aixo em fot fastic fins i tot a mi.
Pero on si que no tinc cap problema és a cagar a casa d'amics. Crec que hauré cagat a casa de tots els que hi he anat. A vegades fins i tot m'emporto alguna cosa per llegir per sentir-me com a casa. Perquè això sí, una bona cagada no és complerta si no tenim alguna cosa a les mans per llegir. Ni que sigui el pot de xampú. Jo acostumo a llegir històries curtes o el diari. Per la durada, l'ideal eren els poemes, però la veritat, no em trobava en situació gaire adequada.
Per tant, com estic segur que tot el que he escrit també us passa a vosaltres i si no, tiempo al tiempo, ja em contareu com us ha anat...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


15.10.03  

Ara que puc robar una mica d'internet pels puestos...

Merci per les felicitacions, m'alegro molt de celebrar-ho tots plegats, perquè se que alguns hi sou des de ben al principi i s'agraeix que seguiu preocupant-vos pel Flop! I a la resta, gairebé el mateix. Suposo que ja haureu vist això sempre aixi i fins i tot en català, però també sou part de tot això.

Bé, després de deixar anar un parell de llagrimetes, dir que tot segueix igual. Sense ordinador pero sense saber ocupar el temps que allò em treia abans. Ara a quarts de dotze ja tinc son i marxo cap el llit. Podria veure la tele amb els meus pares però em foten molt de pal els programes que hi ha a aquelles hores. Podria llegir però a casa no tinc un bon lloc per fer-ho i als sofàs ja hi són els meus pares amb la tele. Podria sortir però tampoc no vull anar a dormir massa tard. Així que marxo a dormir. Ha hagut dies que fins i tot he estudiat per fer alguna cosa...
A més, com no puc parlar pel messenger, és dificil quedar amb la gent de per aquí. Hi ha alguns que us vull veure de fa dies però no trobo la manera adequada per contactar. Si truco per telèfon, no sou a casa o penso que estareu enfeinats fent algo per molestar al mòbil. I per mail és com massa "por favor, le iria bien reunirse conmigo para hacer un lunch?" Al messenger era més facil, si estàs allà és perquè estàs a casa i no tens res més interesant per fer.
Bé, estic en negocis per obtenir un promotor per la compra del nou ordinador, i encara he de portar a recuperar el recuperable de l'altre. De mentres, segueixo parasitant els de la facultat. Ara mateix he sortit de pràctiques de laboratori. Sóc monitor de pràctiques, és a dir, ajudo als meus companys de curs a fer-les. Són dotze dies repetint la mateixa pràctica però coneixes gent, aprens força, serveix per treure't una mica la por a parlar en públic i a sobre em donen un punt a l'examen final. No està del tot malament... Però això sí, tinc força tardes ocupades.
De mentres, quan no tinc res més a fer i amb qui volia quedar m'ha dit que no podia, agafo la bici i torno a donar un nou tomb pels mateixos carrers de sempre.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


6.10.03  

El 6 d'octubre

Últimament, com no puc connectar-me a internet a les nits, vaig a dormir més d'hora. Això fa que quan em llevo pel matí estic més despert que no pas abans i tingui el cervell en funcionament més aviat. Aquest matí mentre era a la dutxa, m'he posat a pensar en les dates que em venen d'ara en endavant. Aleshores m'ha sorgit: si dilluns que ve és dia tretze, això vol dir que avui és dia sis. Si avui és dia sis i estem a octubre, avui és sis d'octubre. Si avui és sis d'octubre i fa un any era sis d'octubre, fa un any des de l'anterior sis d'octubre. Si a l'anterior sis d'octubre estrenava el meu blog, avui fa un any que el tinc. Si avui fa un any, és que és el seu aniversari !!!
Vamos, que fa un any que això està obert i jo sense arreglar-me. Us hagués convidat a una gran festa però ni jo mateix m'enrecordava. Podeu venir vestits de carrer, no passa res. I només m'ha donat temps d'anar a buscar unes cerveses i fer quatre coses de jalar. Però l'important és que hi sigueu i ho poguem compartir.
Realment, he de donar les gràcies a aquella noieta que una nit com la de fa 365 em va dir: "doncs ja tens blog!" i em va llençar a aquest món sense paracaigudes. Em sento orgullós de cada una de les coses que us he mostrat aquí i m'autofelicito per no haver borrat res i no haver-me arrepentit encara. M'alegro molt d'haver-vos conegut a través d'aquest medi, tant als que només m'hi heu deixat un missatge com als que heu fet que us estimi com ningú abans. Sense vosaltres aquest any hagués estat molt més avorrit.
I ara no em queda més que seguir escrivint, perquè estic a la facultat i no puc ni fer un trist banner o un dibuix per cel·lebrar-ho. M'ha pillat la festa d'aniversari sense ordinador i sense càmara de fotos. Així que si algú es vol estirar...
Bé, que si em diuen que un any passa tant ràpid i s'hi pot arribar a escriure i llegir tant, no me l'hagués cregut mai. Per sort, estava equivocat.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768