28.10.04  

Forces centrífugues

Aquesta nit hi ha un eclipsi total de Lluna. Crec que es tracta d'un esdeveniment que no valorem prou. Potser és un dels millors espectacles que ens ofereix la natura periòdicament i tot sovint se'm passa sense ni assabentar-me'n. També és cert que aquí Barcelona és força difícil poder veure res al cel i a més, havent de llevar-me d'hora al dia seguent, però segur que algun dia serà l'adequat per veure el meu primer eclipsi.
Avui quan venia cap a casa pensant en l'eclipsi, m'ha passat una cosa molt curiosa i que sempre que em passa em dóna peu a atribuir-li explicacions que van molt més enllà del que realment ha passat. El fet ha estat que mentre caminava pel carrer, una noia s'ha creuat amb mi però en direcció contrària. En un moment, entre les nostres mirades s'ha interposat un arbre. Hem seguit caminant, però alhora, jo mirant cap el lloc on imaginava que havia d'aparèixer ella, just per l'altra banda de l'arbre. Però no ha estat així. Tots dos caminàvem a la mateixa velocitat i per això l'arbre sempre es trobava entre nosaltres dos. A la fi, quan ha aparegut, ja estava molt allunyada i les nostres posicions massa obliques. M'ha fet dibuixar un somriure. Tot sovint, en la teva vida normal, pot ser que et trobis gent que va a la mateixa velocitat que tu, que compartiu una direcció comú, però que no saps perquè, el fet d'anar en sentits oposats fa que en trobar un obstacle entre vosaltres dos, per molt que volgueu passar-lo i seguir caminant, sera massa tard quan te n'adonis que les coses poder ser massa perfectes i que per molt que es comparteixin certes constants, una sola variable farà impossible coincidir. Una cosa semblant passa quan comences a girar al voltant d'un arbre o d'una columna, i pel punt més oposat a tu, algú tambe es mou en la mateixa direcció i sentit, fins i tot aneu igual de ràpids, i mai, mai, arribareu a saber un de l'altre. Fins que un no corri, s'aturi o bé surti del cercle per poder veure per un instant mentre us creueu. No obstant ja s'ha sortit d'òrbita i t'allunyes del centre giratori sense cap possibilitat de frenar. Malaïdes forces gravitacionals...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


26.10.04  

Salut tingueu

És molt tard i acabo d'escriure una merda de redacció per al curs d'anglès. Si ja tenia una mala època per escriure aquì al blog, coses que ja de per sí em poden sortir de forma més o menys fluïda, m'ha costat moltíssim més haver d'escriure a sotracs perquè has d'anar mirant que el que escrius sigui coherent i sigui normatiu. I total, per acabar escrivint sobre una història sense sentit... Bé, serà el primer dia que trencaré el propòsit que em vaig fer d'anar a dormir ben d'hora. I a més, el pitjor dia, perquè demà tinc classe de quarts de nou del matí fins a quarts de vuit del vespre. Només espero tenir una estona per a menjar alguna cosa.
I pel que fa a la resta, doncs tot segueix més o menys igual. Amb una mica menys de cabell pel tall, amb una selecció d'hoquei per fi oficial i campiona i amb bones idees per escriure, però que sempre se m'ocòrren al bus o al metro. Estarem tornant als inicis. Ara que la gent està decidint deixar estar això dels blogs, altres tornem a escriure amb el mateix estil matusser que quan vam començar. Eh, i m'agrada...
I el pitjor de tot, acabar de veure que la darrera oportunitat d'anar al concert de la Leonor amb ella se m'escapa entre els dits de la mà. Hi haurà més dies. Espero...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


17.10.04  

Uf, estic sense ganes d'escriure. Però molt. I mira que tinc coses al cap per escriure, però no m'hi poso. Demà ho tornem a provar.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


12.10.04  

Sopars

M'agraden molt els sopars. Els improvitzats a qualsevol lloc, al primer restaurant que es troba. Els de reserva al lloc de sempre, a la taula de sempre. Els de grup molt gran on no es coneix ningú i corre la beguda que dóna gust. Els íntims a casa d'algú altre. Els de sofà i plat a les cames. Els de cap d'any. Però sobretot, n'hi ha un que m'agrada especialment. Són aquests on amb un grup d'amics quedem a una hora i a casa d'un de nosaltres, per telèfon, passant-nos el missatge els uns als altres, on no saps mai qui acabarà anant-hi i on l'únic precepte és que tothom que vingui ha de portar alguna cosa per menjar o per beure. Com que el grup ja fa molt temps que ens coneixem, gairebé sempre es compta amb elements fixos, com són les truites que sempre fa algú o el que sempre porta les cereveses. Sempre existeix el dubte aquell per veure si hi haurà prou menjar, si no es hem deixat a ningú, si no faltarà res... jo l'únic que se és que sempre acabo arribant a una taula amb gent important per a mi i amb molt més menjar del que em puc imaginar. I extranyament, certa varietat dins dels possibles plats que es poden preparar en un cas així. Ja se que els meus amics sempre em diuen el nom del porc perquè sóc jo el que faig córrer la idea que el proper dissabte podríem quedar per sopar a casa d'algú i fins divendres encara busquem qui té la casa lliure i sense saber qui arribara a venir. Però després, quan els veig allà reunits me n'adono que en el fons ells també estan contents d'haver-ho fet.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


7.10.04  

La Prova

Aquest estiu hem establert una competició ferotge entre els meus amics. Va arribar a les nostres oïdes la remor d'una prova que ens proposava superar una marca i establir qui de nosaltres era el millor. Era una prova contra el rellotge però a la vegada era una prova contra la resta de nosaltres i sobretot contra la nosta pròpia fisiologia i psicologia. No era una prova qualsevol, era una lluita acarnissada però a vegada plena de noblesa i joc net. Tots amb les mateixes armes, tots sota el mateix rellotge.
La prova va ser anomenada com "la del pa bimbo". I consisteix en el següent: cal menjar-se una llesca de pa bimbo, normal (el de sempre, amb crosta) en el menor temps possible. L'única regla és que no es pot beure res en els minuts previs a la prova i no es pot manipular la llesca fins que no comenci a córrer el crono. Potser pensareu que és una prova senzilla, però només us esmentaré la marca que es considera récord: 30 segons. No us refieu. No és senzill. Només us dic que durant un campionat realitzat entre nosaltres aquest any a les terres d'Altafulla, la guanyadora va ser una amiga amb la soprenent marca de 32". Un servidor en va fer servir 42"...
Bé, jo només us convido a que ho proveu i anoteu aquí la vostra marca. Atenció, no es pot beure res ni abans, ni just en el moment, eh... Si algú vol adjuntar un vídeo amb la realització de la seva marca, aquí serà exposat amb tots els honors. Així doncs, valents, a menjar pa bimbo.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

El negret




Dedicat al meu amic Pel.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


6.10.04  

Anys i anys!

Cony, que avui el blog fa dos anys i jo sense assabentar-me'n!! Osti tu, com passa el temps... i pensar que semblava que era ahir quan descobria que jo també podia tenir un petit racó on deixar les meves bajanades escrites... Merci a tots els que hi heu participat en aquest dos anys, ja sigui llegint, com comentant la jugada, com deixant disminuir la distància que marca aquest medi fins a poder dir que avui sou també els meus amics. En especial, m'agradaria dedicar-li el post a l'Stee, sense la seva empenta hagués tardat moltíssim més a fer el pas endavant. Osti que encara ploraré... sembla que estigui recollint un Goya...
Res, entreu i serviu-vos una birreta a la meva salut. Que el darrer tanqui la porta, siusplau!

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


3.10.04  

Un diumenge més

Feia molt de temps que no tenia un diumenge tant atípic. Ahir no vaig anar a dormir gaire tard, tenia un sopar i després vaig anar a prendre algo però no vaig acabar sortint, així que avui no m'ha costat massa despertar-me. Ja havia quedat amb uns amics per fer alguna cosa aquest matí. Com que és el primer diumenge de mes, hem aprofitat que tots els museus de la ciutat eren de franc, aixi que l'únic problema era decidir a quin anava. Hi havia les opcions del Museu d'història de Catalunya i el Museu de ciències naturals. A la fi, hem optat pel segon. He anat a buscar un col·lega a casa seva i ens hem plantat a la ciutadella amb les bicis en un moment. Hem entrat al museu, que per cert, li diuen de ciències naturals, però no deixa de ser el mateix museu de zoologia i el de geologia de tota la vida, és a dir, animals dissecats amb quatre cartellets i pedres sense gran explicació. Bé, hi han afegit una exposició per això del fòrum i prou més. Realment, un museu al que li tocaria una rentada de rostre però ja... no té sentit un museu així als temps que corren. El verdaderament divertit era escoltar les explicacions que donaven els pares als seus fills per explicar-los què hi feien aquells animals allà i què eren.
Després del museu, ens hem plantat al Parc de la Ciutadella, on hem recollit una amiga i hem dinat uns entrepans. Després d'estar una estona estirats pel parc hem anat a donar un tomb per allà i hem acabat a un lloc on feia molts anys que no hi anava. Hem agafat una barca del llac de la ciutadella i ens hi hem estat una estona entre ànecs, donant-hi voltes. Realment divertit, sobretot pel poc art que té la gent en remar...(jo inclós) Quan es començava a fer tard ens hem deixat caure pel carrer Princesa, carrer Jaume I i així fins a les rambles. Després cap al paral·lel a recollir uns amics més i ens hem anat cap a un bar a fer unes cerveses per passar una mica el temps. Havíem quedat a les set per veure el partit de futbol a la tele, així que teníem uma mica de temps. Quan sortíem del bar duiem a sobre 21 birres entre sis, a part d'unes tapes de peixots fregits, calamars, bunyols i pintxos amb que ens ha obsequiat el mestre camarer. Tot per 21?, un descobriment. Així doncs, amb la panxa ben plena, hem acabat a un bar veient el partit, com feia temps que no en veia cap. No se si serà el millor estil dels diumenges, però us puc assegurar que m'ho he passat com feia temps que no ho feia.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768