29.11.03  

A la ciutat

Detalls, mirades, gestos, somriures mig tallats entre l'alegria i la tristor. Paraules que es diuen i d'altres que no calen ser dites. Mil imatges que em transporten a la meva pròpia vida, a la meva ciutat, sense haver viscut ni un sol cas dels que es mostren i no obstant, sentint-me tant representat com si d'una fotografia del meu entorn es tractés.
Una música exacte, mesurada, envolvent. Un personatges fràgils i que semblen que en qualsevol moment ho engegaran tot a rodar, però que se n'adonen que això tampoc no paga la pena.
He vist por, he vist responsabilitat i manca d'esperances als seus ulls, però l'escena final és tant indicadora que no podia haver acabat de cap altra manera. I segur que els seus podrien ser els mateixos rostres que seien amb mi al cine, els que compartim taula al restaurant o seiem al metro. Tots tan iguals, tots tan diferents. Cadascú amb les seves coses però ben segurs que són pròpies. Alguns cops de forma involuntària, altres en contra de la seva vountat.
Però en qualsevol cas, una pel·lícula sincera, propera i... maca, collons, maca!

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

On són les llibertats?

Em repugna veure com cert partit polític que es vol fer amo i únic representant en aquest estat de la paraula democràcia, l'utilitza sense cap tipus de vergonya per als seus propis fins i es capaç de portar a terme una reforma del codi penal que considerarà tot referèndum popular que no hagi estat organitzat per l'autoritat, com un delicte que es pagarà fins amb 5 anys de presó. En dies com aquest em fot vergonya pertànyer a aquest sistema polític. Els que manen són capaços de dir-nos a tots que no tenim dret a decidir res per nosaltres mateixos, ni tan sols a proposar-ho.
Jo no vull defensar ni justificar els plans del lehendakari, però em sembla molt fort que el poble del País Basc no pugui decidir si li sembla bé o no.
Però de què tenen tanta por? que la gent se n'adoni que hi ha moltes més persones que pensen igual i que ja estan farts de tantes pràctiques feixistes encobrides? És que ja no ens queda ni tan sols el dret a parlar. És indignant. I després veus coses com les del post d'ahir...
I la gent que els va votar, què collons deu pensar de tot això? no pot ser que mig país siguin uns feixistes acabats i que no tinguin cap tipus de capacitat de raonar, tal i com mostren els dirigents. O potser ja els va bé que les comunitats segueixin essent totalment irrellevants...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


28.11.03  

LIBERTAD, LIBERTAD, LIBERTAD !

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


27.11.03  

Pero que sigan ahí, que sigan...

"No es lo mismo reconocer "errores" en la posguerra iraquí, como hizo el lunes José María Aznar, que abominar de la ocupación militar. La ministra de Asuntos Exteriores, Ana Palacio, lo entendió ayer tras llevarse una seria reprimenda del presidente por haber reconocido que "la vida cotidiana, sobre todo en Bagdad, está en condiciones peores de lo que estaba con Sadam Husein"."

"Horas más tarde, en el Congreso, el PP volvió a quedarse solo al vetar, en medio de una gran bronca parlamentaria, un texto en el que toda la oposición instaba al Gobierno a condenar, investigar y promover un juicio sobre el asesinato en Bagdad de José Couso, cámara de Tele 5, a manos del Ejército estadounidense"

"La Mesa del Parlamento vasco abrió ayer un expediente sancionador contra el parlamentario del PP Carlos Iturgaiz "por votar desde el escaño de Jaime Mayor Oreja", según el presidente de la Cámara, Juan María Atutxa. Iturgaiz rectificó ayer el discurso mantenido por su partido y admitió que no fue un acto involuntario "con el hombro", sino que "cometió una torpeza". No obstante, aseguró que no llegó a votar, sino que sólo "enredó" con los botones del escaño de Mayor, que estaba ausente"(..)Según Atutxa, el diputado del PP emitió "por tres veces un voto en blanco desde el escaño de Mayor". Aseguró que hubo "manipulación" con la tarjeta electrónica que activa ese escaño"

"Aznar alerta a los catalanes del riesgo que supone Esquerra "Es imposible estar tranquilo ante la posibilidad de que un partido que defiende la independencia, como Esquerra Republicana, entre en el Gobierno". El mensaje lanzado ayer en Barcelona y ante los empresarios catalanes por el presidente José María Aznar"

"De "revival de naftalina" tachó ayer el portavoz parlamentario del PP, Luis de Grandes, el homenaje que rendirán el próximo lunes todas las fuerzas parlamentarias, a excepción del Grupo Popular, a los que lucharon contra el franquismo"

"En el pleno municipal de Badalona celebrado ayer, el PP voto en contra de una moción presentada por CiU en la que se propone levantar un monumento en la ciudad para recordar a las víctimas de la guerra civil y, especialmente, a los 127 badaloneses que murieron en los bombardeos de la aviación franquista que sufrió la ciudad.
"Los electores nos votan para que mejoremos el futuro no para rebuscar en el pasado", dijo Xavier García Albiol, presidente del PP local, para intentar justificar el voto en contra. La propuesta fue aprobada por el resto de fuerzas políticas. "Que los concejales presentemos estas mociones es una estafa al ciudadano", añadió Albiol"

"El candidato del PP a la Presidencia del Gobierno, Mariano Rajoy, ha destacado la "calidad y fortaleza" de las relaciones entre España y EEUU que ha conseguido José María Aznar y ha defendido que ese vínculo es "indispensable" para garantizar la defensa europea. El líder de los 'populares' ha prometido reforzar esa línea si gana las elecciones"

"Ana Botella traslada la sede de la concejalía de Asuntos Sociales a un barrio de lujo. Un total de 15 millones de euros (unos 2.500 millones de pesetas) se gastará el Ayuntamiento de Madrid en la nueva sede de la concejalía de Empleo y Servicios al Ciudadano, dirigida por Ana Botella. Con ese dinero se pagará el acondicionamiento y el alquiler de cinco años de un edificio, que está en el señorial Barrio de Salamanca y tiene 7.800 metros cuadrados y 96 plazas de aparcamiento"

"El futuro proyecto internacional de reactor experimental de fusión ITER no se instalará en Vandellòs (...)La Generalitat destacó el fracaso del Gobierno ante el 'poder del eje francoalemán' mientras que el presidente del PSC, Pasqual Maragall, apuntó a José María Aznar por 'su errónea política de alianzas' como responsable de que Vandellòs no acoja el 'segundo proyecto de investigación más grande del mundo'.El ITER dará trabajo a 3.000 científicos internacionales y creará decenas de miles de trabajos indirectos."

Y solo leyendo durante veinte minutos la prensa de hoy..."


Però tranquils !! que la Copa Amèrica serà a València! Espanya està a l'Eurocopa i juguen la final de la Davids!! Ole, ole !!

A traves del blog del senyor duncan4

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Ja és nadal !

Ahir vaig estar prenent un café al centre. Cal dir que ahir el primer dia que obrien els llums i la gent ja ha entrat en medi: "Nadal". Encara falta un mes i ja ens hi han fotut a dins. Ahir discutia amb ma mare sobre el que tornaran a ser les nostres festes de Nadal. El 24 anem a Molins de Rei pel vespre a sopar a la casa nova dels avis, els fa il·lusió estrenar la casa amb el sopar de Nadal. Bé, fins aquí cap problema. Això comença a liar-se quan em diu que ens haurem de quedar a dormir allà perquè com el 25 també tenim dinar a casa els avis, per què baixar i tornar a pujar. Bé, per què està a deu minuts? Doncs no, cal empalmar sopar amb dinar. I clar a la tarda no fagis res perquè tens la panxa com una bòta. Però això no s'acaba aquí. Resulta que els catalans, més llestos que ningú, el 26 fotem el dinar de Sant Esteve. Recull el que va sobrar de la carn d'olla el 25, passa't el dia fent canelons (Bé, la meva avia...) i canelonada el 26. A casa meva, que no destacaria per ser molt gran. Tant se val, vinga, tots a dins. Jo aquella tarda ja no aguanto més, he de sortir a prendre l'aire. Sempre quedem amb els amics aquella tarda perquè estem tots fins a dalt de menjar.
I jo, no se perquè però he acabat parlant de Nadal, tot per culpa dels llums que ja em fan creure que hi sóc i aquest post no hauria de haver estat escrit fins d'aquí un mes.
Però cal dir, que aquest any els llums si més no, no són els típics d'estels, ases i mules i jesussos anunciats. Aquest any són unes bosses vermelles il·luminades. I segons la cambrera de la cafeteria on èrem, aquest any ens volen indicar que estem en una època de crisis econòmica perquè les bosses eren de color vermell (!) i perquè estaven cap per avall, sense res a dins. I mira que et dic, que no tingui raó. Perquè jo miro les butxaques i continuen tant buides com diumenge.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


25.11.03  

De micos blancs i records escrits

Avui buscava per l'ordinador una cosa que vaig escriure fa molt anys sobre el mico blanc. És curiós el dia que han escollit per donar-li la punxada, el mateix en que moria Freddy Mercury, però dotze anys després. Descansin en pau tots dos.
Però no he trobat el que buscava, devia fer massa que ho vaig escriure, només recordo que parlava d'una gàbia d'or, lluent com el seu color blanc al sol. No obstant he trobat un text que vaig escriure fa molts anys també per a l'escola i m'ha fet molta gràcia tornar-ho a llegir. Us el copio sencer. Em resulta curiós veure que sempre he escrit les mateixes bajanades:

"Hi ha moments a la vida en que tota persona ha de decidir el seu futur; moments en que un mateix ha de saber per a quina fi s’hi deixarà la sang, el suor i les llàgrimes; moments que podrien canviar la resta de la seva vida, moments en què s’han de deixar de banda els temors i saber fer la primera passa per començar a construir el camí futur, moments com el que estava a punt de viure aquella tarda d’estiu:
El sol ja començava a amagar-se rera els cims, el vent premonitori amb les meves inquietuds bufava fort i gèlid, amb una empenta estranya per les terres on estàvem situats. Jo em trobava palplantat davant la porta. En entrar-hi i veure-la davant meu vaig saber que ja no podria tornar enrera. Els seus ulls es clavaren en els meus, forçant-me a canviar el rumb de la meva mirada. Però sabia que no era així com ho havia de fer i empassant-me de nou la saliva vaig tornar a llevar la vista per enfrontar-me a la mirada oposada.
Vaig fer un nova passa endavant. Notava com la sang em corria per les venes i el suor em deixava xopes les galtes. Fins i tot una petita gota em regalimava pel front fins els llavis. En dur-m´hi la mà per eixugar-la vaig notar l´escalfor que feis el meu rostre ben vermell.
Vaig fer una altra passa. Cada cop em trobava més a prop. Sentia la seva presència sobre meu. Sabia que en aquells moments ella també estaria pensant en les meves paraules. O potser no. Potser la sorprendria, encara que no ho crec.
De totes formes jo continuava avançant. Ja només ens separaven un parell de metres. El cor m´anava a cent, que dic, a mil. Els dubtes em començaven a envair. Però no. Sabia que ho havia de fer. Sabia que el moment ja havia arribat. Era ara o mai. Havia pensat aquelles paraules mil i un cops abans d´entrar-hi però en aquell moment em semblava que hauria d´improvitzar. Així doncs, tancant els punys, apretant les dents i amb el cor a punt de sortir-me del pit li vaig dir:
-”Una de quart i dos brioixos, sisplau.”

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


23.11.03  

Caminar

I He sortit a caminar. Aquest migdia després de dinar he enllestit tots els treballs per tenir així la tarda lliure. Plovia molt lleument, però no tenies la sensació de mullar-te. A vegades sents que necessites sortir al carrer, a respirar aire nou, a estirar les cames ja adormides, a veure més enllà de les parets de casa.
Sempre que surto així. sense rumb, m'agrada donar un tomb primer pel meu barri. Veure les cares d'aquells que viuen més aprop meu i amb els que comparteixo espai i moviment. Jo crec que un és com són els seus veïns, la gent amb la que vas estudiar a l'escola, la que compra al mateix mercat que tu i té el mateix farmacèutic. Un no espera trobar-se gent que no tingui vista d'abans o que no esperaria allà. És per això mateix que m'agrada acabar anant per altres barris que ja impliquen sempre gent nova i dinàmica de persones.
Mentre s'anava fent fosc baixava per l'avinguda del barri. Anava sense la ràdio i sense la bici. Abrigat fins a les orelles i amb les mans a les butxaques. Així que no em quedava més que pensar i observar la gent que se m'anava creuant. He vist passar dues àvies que parlaven del poc que els agrada aquest temps plujós. El grup d'adolescent que comparteixen entre sis un banc minúscul, i que es poden passar hores només restant sentats i compartint el temps. A vegades trobo a faltar aquells bancs. M'he creuat també amb el pare de família que estirava emprenyat el fill perquè aquest no tenia cap intenció de caminar, les dones joves que parlaven amb idioma extranger, el grup d'amigues i com no, el senyor gran empolaïnat fins a les celles, les sabates relluents i el cabell tenyit de negre a punt d'entrar a la sala de ball a fer les seves últimes conquestes. Mes d'un cop, el borratxo que empenyia un carret amb tot el que té i fins i tot algun altre caminant tot sol com jo.
M'he dirigit cap el centre. La pluja queia amb una miqueta més de força però res que arribés a molestar. He entrat pel carrer Tallers, en direcció a les Rambles. Totes les tendes tancades i el carrer extranyament buit. Molt poca gent que refusava la mirada quan els la dirigia directament. Gent amb paraigües incapaç d'apartar-se de prop de la paret tot i que vegin que tu no en tens de paraigües. Grups de famílies d'origen llunyà que han trobat en aquests barris la seva llar. Un grup de joves amb roba de colors vius emetent riures amplis i sorollos.
Un cop a les Rambles, de nou una multitud m'ha rodejat. Massa gent per una tarda així, millor agafar un dels petits carrers del Gòtic i perdre-m'hi dins. Silenci durant alguns segons, només el soroll de les gotes caient als bassals, fins que alguna parella xerrant ho trencava tot i ho engegava a rodar. No els culpo tampoc. I entrar de nou a places conegudes i voler parar a fer un café calent que em revifés per dins però veure que les butxaques són tant buides com en sortir de casa. I no quedar més remei que seguir caminant. I com sempre, perdent el sentit de la orientació. Bé, no perdent-lo, confirmant que no l'he tingut mai. Es així com apareixo a llocs que no recordo haver trepitjat i veure gent que difícilment deu haver trepitjat el meu barri. I arribar a la plaça de la Catedral i veure una parella aixoplugada sota un portal, sentats en un esglaó, abraçats i fent-se un petó, totalment aïllats del món que els rodeja i veure que també són feliços i confirmar que és tan poc el que es necessita per omplir el temps que volarà de les nostres mans que més val fer com ells i abraçar-se i fer-se petons perquè la resta no tindrà tant de valor a la fi.
I la pluja comença ser més forta, més val encongir les espatlles i amagar el coll sota la jaqueta, tal com si fos una tortuga. I córrer després cap el metro, a vegades la millor escapatòria i el camí sempre segur cap a casa.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


20.11.03  

Life is music

Em sembla que mai no he demanat massa coses pel blog, de fet molt cops escric esperant que ningú comenti res. Però avui m'agradaria fer un post que fa força temps que vaig pensant. Més que res perquè és una cosa que volia fer persona a persona però trobo que és més fàcil per aquí.
La meva cultura musical no és gaire extensa, ni tampoc especialitzada. Escolto molt la ràdio, no pas les radiofòrmules però sí en general, i la música que m'agrada pot ser molt diversa. Tampoc no sóc de baixar-me un gran nombre de cançons per internet i tampox no sóc gaire amant de dedicar els meus pocs diners a comprar discs. És per això que us volia demanar que em recomanessiu els que per vosaltres són els vostres discs essencials. Ja no em refereixo a cançons, que això potser tots coincidiríem en moltes d'elles com a essencials sino a tot el disc. Perquè penso que una de les coses més difícils per a un músic deu ser clavar tot un disc, que no hi puguis treure cap cançó i alguna d'elles et sembli sublim. Ja he dit que jo no he estat gaire amant d'escoltar discs sencers i ara ho voldria recuperar.
Així que si poguessiu indicar-me els que per vosaltres són els tres discs imprescindibles de sempre i els tres que destacarieu entre el darrer em farieu un gran favor. M'agradaria que si pogués ser, ho fessiu en diverses llengües, és a dir, els tres en català, tres en anglés, francés, espanyol... entenc que no tothom escolta música en tots els idiomes, així que si nomes voleu posar d'un, n'hi ha de sobres. Vamos, crec que el que que estic fent, i s'està notant molt, es aprofitar-me dels vostres gustos musicals per ampliar els meus. Si més no us ho agraeixo.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


18.11.03  

16 de novembre

i les elecions ja han passat... Crec que ningú pot quedar-se indiferent davant dels resultats que s'han donat. Ni tan sols aquells que no han votat se n'estaran de veure com acaba tot això. Primer de tot, m'he sentit content per veure que la concepció política catalana és molt més diversa que no pas el que trobem al nostre voltant. Sens dubte, crec que dintre de les opcions polítiques actuals majoritaries aquí, tota representació es donarà en la mesura que es troba actualment. Sens dubte, hi faltarien extrems que no volem (atenció als vots obtinguts per partits de tant mala pinta com el de la plataforma...) però crec que n'hi ha per donar i repartir. Per primer cop en molts anys, la decisió de conformar govern no es troba en mans d'un o dos partits. Fins a 4 partits es troben en disposició d'entrar a formar part de l'executiva. Sens dubte, n'hi ha dos que voldran imposar la seva majoria de vots i escons, però tan sols un podrà decidir qui vol que finalment hi arribi. Situació certament extranya i que ens situa en una posició tremendament interesant. Personalment no he entés mai el concepte d'aliances polítiques si no és per exigir i cedir en uns marges establerts prèviament. És a dir, no voler sorpreses posteriors. De fet, no em desagradaria un govern en minoria del partit amb més nombre de vots. De fet, també es tracta d'això. Sens dubte, sé que es tracta d'una barbaritat administrativa per la inestabilitat que representaria però ho trobaria força just. Cada votació seria una explicació clara del que pensen cada un dels partits sense la barrera dels pactes. Però entenc que això és massa perillós pels propis partits, que seran capaços de pactar amb qui sigui per no perdre la seguretat de ser-hi. Per altra banda, Hi hauria la possibilitat plantejada per ERC de la formació d'un govern de concentració nacional, tot deixant fora els representants del PP. Torno a veure força dificultats per arribar a certs acords amb aquesta forma, sobretot per la negativa d'ICV de formar govern amb CIU. No crec que PSC li desagradi tant aquesta fórmula com semblen mostrar, però sens dubte la unió en aquest govern de caire nacionalista-catalanista, seria molt mal vist per l'electorat espanyol del PSOE. Perquè aquest és un dels factors que s'ha de tenir en compte a la hora d'interpretar les desicions que pugui pendre el PSC, sobretot per la necessitat que té el PSOE de mostrar que són capaços de governar en algun lloc de l'Estat. Sens dubte, dels 4 possibles formadors de govern, fins i tot contant-hi el PP, és l'únic que té el fet de estar lligat a un partit espanyolista com una llossa que pesa molt més que no ens pensem.
Per la banda de CIU ha vist complerts el major dels seus desitjos, que en la meva opinió, era almenys tenir la possibilitat de ser-hi. De tocar la moral al PSC. I ho ha aconseguit. Sense oferir res a l'electorat, sense proposar res de nou, sense identificar-se ni mullar-se. veure la cara de desesperació de Maragall destacant que per sobre detot de tot, si sumem i fem la mitja i restem els d'allà i pugem els d'aquí i afegim els que no volíem, sí, els partits que presenten opcions de tendència progressista (com a una de les seves característiques, la única seria en el cas d'ICV) han obtingut una majoria de vots i d'escons suficient per formar govern. Molt bé, pero era això el que volien? de ben segur que sí, però el que de debo desitjaven és que CIU i ERC no tinguessin la possiblitat de formar govern. I això no ha passat. És per això que el seu discurs cap a ERC hauria d'anar més enlla de que són un partit progressista, perquè saben que els republicans tenen altres característiques en els seus programes, que poden arribar a pesar molt més en unes eleccions generals que no pas en unes municipals, on el fet de tenir uns plantejaments de caire esquerranós sí els poden unir més.
I per part d'ERC, empessos per un creixement d'un 92% de votants en 4 anys els impulsa com a tercera força catalana però amb un pes específic de molta més volada que aquests 23 escons. Sens subte estan on fa anys que desitjaven estar. Ara ja poca gent tindrà aquesta por tan catalana de dir que sí, que el programa d'ERC també pot ser el seu, que les idees que plantegen no tenen perquè estar englobades en el "això no toca" ni en el fantasma de "contra la idea d'unitat espanyola=terrorista". M'agradaria conèixer les dades sobre la procedència d'aquests 270.000 vots nous que ha obtingut ERC. És ben cert que en l'actualitat comença a votar tota un part de població jove que comparteix en gran mesura teories pròpies d'ERC, que veuen en CIU i PSC dos partits de "vells". Perquè no ens enganyem, que CIU és un partit de dretes, ho hem començat a dir fa molt poc temps, de sempre havia estat la opció nacionalista. D'aquell nacionalisme de "fer país" i caire romàntic que tant poc es mullava i que li permetia pactar amb el partit més espanyolista i sobretot, contari a les idees de descentralització del poder estatal, en virtut d'una pluralitat nacional a Espanya. I sí, aquí els seus electors entenien que així podrien tibar la corda i ser necesaris. Això, l'elector català jove no ho vol ni sentir. No són poques les persones que entre les seves exigències al donar el vot a ERC era la negació de tot paper polític del PP. I han cregut que ERC era qui millor ho representava.
Sens dubte, una altra part d'electorat que ha votat a ERC ho haurà fet perquè de debo sent que els republicans seran capaços de canviar coses, d'avançar en una paraula, perquè els veuen poc lligats de mans. S'haurà de veure si aquesta il·lusió va en creixement, s'estabilitza com una força només a Catalunya o lluita per plantejar-se en un futur com una força de govern de majories, amb tot el que això representa, és a dir, voluntat per encabir el major nombre de votants possibles. Si poden evitar aquesta idea i seguir creixent, no la descarto com una opció de futur per aquest país. I sens dubte hi ha votat també una gran part de gent de Catalunya que té unes aspiracions de formació d'un nou àmbit per Catalunya que saben que l'únic partit que la pot arribar a plantejar és Esquerra.
Un pacte de forçes progressistes permetria aquestes idees? Crec que no, sobretot per la força que exerciria el PSOE sobre el PSC en no voler que la gent d'Espanya asociés el seu partit com el que s'uneix als independentistes. Que seria útil pel govern i direcció del nostre país, sobretot pel que fa a carpeta nova i full en blanc? això sí que seria injust dir que no es una opció a tenir en compte.
I per últim no vull oblidar el paper que ha fet el PP en aquestes eleccions. Se sabia sense cap tipus de posibilitat de govern, ni tan sols li importava. Per a ells el Govern de Catalunya no te cap validesa real, ni tant sols la que els catalans li donem. Estic segur que si no hi fós, no perdrien el son ni un sol dia. Per a ells això només era una antesala de les Espanyoles del març. I han aconseguit 100.000 votants més que fa quatre anys. I aquí si que no entro a valorar si els votant són de dretes o d'esquerres, en la meva modesta opinió, el votant del PP només vota per fidelitat a una concepció de partit espanyolista dins de Catalunya. I han crescut en 100.000 persones. És tan sols una dada objectiva per a una opinió subjectiva. No em sembla gens malament que existeixi aquesta opció política, faltaria més; sí em sorpren que el seu vot es basi només en aquests paràmetres. Tot i que he de dir que ho entenc més que no pas a Espanya, on sí que em soprenen les majories que obtenen, ja que la gent no hauria de tenir la necessitat de votar un partit nacionalista espanyol si no és perquè senten amenaçat la seva identitat. D'aquí en podríem parlar molt més encara. Temps hi haurà fins el març.
També val a dir, que hem deixat la porta àmpliament oberta als representants espanyols del PP per implantar de nou la por sobre els votants de les generals que el llop de l'idependentisme els torna a voler plantar cara, per obtenir de nou una majoria que no tingui en compte cap dels escàndols que han tacat la seva ultima gestió. I és realment necessària aquesta confrontació? doncs evidentment que no, però crec que no és des d'aquí que hem de fer-hi res. Crec que per primer cop en molts anys, la gent ha votat tant divers que per un cop haurà exposat el que de debó pensaven.
I no voldria acabar el meu llarg i segur que incomplert anàlisi de les eleccions de Catalunya sense valorar la validesa de la llei electoral que ens regeix. No entraré a dir si el PSC hauria de governar perquè té més vots ni que es necessària una llei electoral per evitar diferències, tots coneixien les regles del joc i les acceptaven. Només que crec que la gent hauria de conèixer més com és aquesta llei, i si es possible reformar-la. Perquè personalment, als dies que vivim actualment, no entenc per què un escó val menys vots a un lloc que a un altre. Evidentment que això ho dic des de una perspectiva barcelonina i que des de la resta de comarques es veu com la única possibilitat de tenir representació al Parlament, perquè és evident que si no Barcelona s'enduria tots els escons però la forma en que es fa hauria de canviar. La gent ja té la total capacitat d'informar-se i les llistes clarament s'haurien de configurar amb representants de totes les comarques, però és clar que això dispararia el nombre d'escons. Bé, s'haurà d'estudiar.
I ara sí, ja acabo, però no vull oblidar-me dels Escons Insubmisos, que han obtingut una nombre de vots soprenent: 2.240. El que representa un 0,07 % del total. Essent la desena opció. A tenir en compte al futur.

Be, ara comença una època de pactes i filatures. Veurem com acaba la cosa, però sobretot, que hi surti guanyant la gent. I si això fa que des de fora es conegui millor el que volem aquí i perquè ho volem, doncs tot això que haurem guanyat.
Enhorabona a Catalunya!

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


14.11.03  

Temps d'escollir

El diumenge torna a haver eleccions. Aquest cop al Parlament de Catalunya. De nou, tornaré a posar en dubte el sistema democràtic d'elecció als nostres representants pol·lítics perquè crec que no s'ajusta a la total llibertat i capacitat de decisió per part del ciutadà.
Jo votaré. Tinc un partit que defensa en gran mesura opinions molt properes a les meves i aquest serà el meu suport. Però entenc que hi haurà molta gent que no troba cap partit pol·lític en que es senti representat. La majoria d'ells no votaran, ho faran en blanc o fins i tot votaran voluntàriament en nul (una tonteria, perquè el volt nul no té cap validesa, és com si no existís). Per això us vull tornar a escriure el post que vaig fer per les municipals tot explicant el que jo trobo que seria més just.

" Jo voto per un partit, fins ara el mateix sempre, perquè comparteixo la majoria de les seves propostes bàsiques i perquè és la meva opció personal. Dic això perquè la opció que defensaré ara no seria pas per la que optaria, però crec que hi hauria de ser present d'alguna manera.
En l'actualitat, quan es determina una jornada electoral, qualsevol persona amb dret de vot pot escollir entre diverses opcions. Pot votar el partit que li sembli més adequat, no anar a votar, que el seu vot sigui considerat nul i també el vot en blanc. Si bé l'abstenció no em sembla una bona mesura contra el sistema democràtic si hi estàs en contra i no actues per altres mètodes més democràtics paralelament; el vot nul no té cap valor, no es compta i ja està. Pel que fa al vot en blanc, per a mi, indica que participes del sistema democràtic pero tant se val qui et representi. Es considera doncs un vot vàlid però no computable. Això vol dir, si no vaig errat, que apareix en el recompte però no otorga cap tipus de representació. En un cas hipotètic on s'obtinguessin els següents resultats:

PP= 41% PSOE=30% Vots en blanc=20% Altres= 9%

El PP seria la força majoritària perquè ha obtingut més de la meitat dels vots computables, és a dir, del 80% quan hi treiem els vots en blanc. Això no seria cap impediment, si realment la gent que ha votat en blanc tingués com a opcio política una indiferència per qui sortís escollit.
En la meva opinió, seria necessari un vot alternatiu als existents que representés a aquells que pensen: "vull participar del sistema democràtic però no vull que cap partit obtingui el meu vot". D'aquesta manera, en el cas anterior, el PP no obtindria majoria perquè al considerarse computables els vots d'aquest tipus, no arriba a superar el 50% necessari. La meva proposta seria nomenar a aquest vot "el vot en negre". Estaríem parlant d'un vot que podria evitar que els partits obrtinguessin majories, que tinguessin en compte l'opinió real dels electors i per descomptat, ser just amb aquells que no es veuen representats per cap partit. Evidentment, aquests vots s'indicarien amb cadires buides al Congrés o Parlament, i les decisions s'haurien de prendre amb un 50% dels vots a favor, tot tenint en compte que ells no votarien.
Però com això és realment impossible que mai sigui pres en compte pels partits polítics, que viuen inmersos en una posició que ja els va bé, emparats en la clau "força majoritària-oposició", no lluitaran mai perquè aquesta opció es tingui en compte.
Això em va fer pensar que l'única possibilitat de la gent per rebel·lar-se seria que es presentés un grup de gent i que es comprometés a no participar mai de la vida política. En el moment que nosaltres els votèssim, sabríem que ells mai no pendrien decissions per nosaltres. Ja sé que és un tema complicat, però seria bo que la gent s'ho plantegés. "

Doncs bé, aquest partit que jo imaginava, existeix verdaderament. Es diu Escons Insubmisos (Ei) i en les darreres municipals van aconseguir una representacio simbòlica. Estic segur que si aquest partit fós conegut per la gran majoria de gent, els vots creixerien notablement. I qui sap si un dia aconseguissin un sol escó... La revolució que pantejaria el fet que un seient del Parlament fós buit tots els 4 anys, faria reflexionar força els partits polítics.
Així doncs, el dia 16 estaré pendent del total de vots, veuré com ha quedat la meva opció política, però també donaré una petita ullada a l'Ei, per veure si la gent se n'ha enrecordat. Però sobretot, voteu. ( i si pot ser, no al PP...)

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |
 

Página rarísima?

Em resulta molt curiós. Si poses "paginas rarisimas" al google, la única opció de cerca és aquest blog. Això em té totalment intrigat i fascinat. Ningú més ha escrit aquestes dues paraules seguides en tota la xarxa? En els milers de webs que hi ha, no s'ha podruït mai això? no m'ho puc creure. Això equivaldria a dir que sóc el propietari d'aquestes dues paraules seguides a internet, més o menys... o una mena d'inventor de la frase. Clar que, per altra banda, associar el meu nom a aquesta idea, "paginas rarisimas", no se jo si es molt recomanable... Bé, espero que la cerca satisfés a qui la va fer.

Ara, mireu que pasa quan piques a "Páginas similares"...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


11.11.03  

Descansi



Recordo el primer cop que vaig saber de la seva existència. El meu pare em va donar el Cavall Fort que tocava aquell mes, on hi sortia un reportatge sobre ell. A vegades, no sabem ben be perquè, recordem petits detalls de la nostra infantesa, tal com imatges perdudes. Recordo clarament aquell Cavall Fort. El meu pare em va explicar la seva situació i em va ensenyar els seus llibres. A partir d'aquell moment va nèixer un cert interés cap a la seva obra que he intentat omplir.

Miquel, no us oblidarem mai i seguirem llegint-vos.


escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


8.11.03  

Negre sobre blanc

Aquesta nit es produirà un dels espectacles més grans que la natura pot regalar als nostres ulls, un eclipsi total de Lluna. A diferència dels eclipsis de sol, on la zona afortunada és molt petita, la que podrà observar com la ombra de la Terra va tapant la Lluna serà tota aquella on sigui de nit. Durant unes hores, miles de persones es poden trobar embadalits mirant cap el cel, descobrint que a vegades les coses que sempre han estat aquí poden ser més belles del que mai ens havíem imaginat.
L'eclipsi es produirà entre les 00:30 i les 4:00 a Catalunya, essent total a partir de les 2:06 i fins les 2:30. Per tant, si aquesta nit a les 2 no heu trobat res a fer i encara sóu desperts, alceu la vista, mireu el color rogenc que el satèl·lit pren en aquests instants i potser arribareu a pensar com es pot estar trist si tenim coses com aquesta.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


7.11.03  

De sinònims i antònims

Encara no m'he acostumat a que la gent es dirigeixi a mi com a Flop!. De fet és ben anormal perquè molts dels meus amics que no saben que escric tot això m'ho diuen de fa temps. Però quan ho escolto en boca d'algú que sé que em llegeix, tot és diferent. Ja no és el Flop! que jo mateix faig servir per parlar de mi en tercera persona, ni tan sols el meu nick del messenger, és com dir-me: tu ets el que escrius allò. Ja se que sona una mica extrany i típic de fòbic social però no puc deixar de pensar-ho. Ho trobo curiós.
Per altra banda, m'agrada de tant en tant fixar-me en les estadístiques del blog per veure com arriba la gent fins aquí. La majoria són links de gent que conec i llegeixo, però a vegades apareix alguna redirecció perduda d'algun buscador. Sempre hi ha les que arriben amb unes indicacions totalment extranyes, d'altres que veus que directament estaven buscant el blog però les que més em sorprenen, en relació amb el que escrivia abans, son les cerques que apareixen com a "flop". Sempre penso què volien trobar quan escribien això o si realment m'estaven buscant a mi. Moltes d'aquestes visites vénen d'altres països i seria curiós veure què era el que cercaven. Clar que quan ho vaig buscar al diccionari d'anglés no vaig dur-me una gran alegria. La relacio directa era "fracassat". Mira, pensaré que només és una d'aquelles paraules que s'escriuen igual i signifiquen diferents coses. Que si al "gato" li va servir, per què no em servirà a mi...

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |


4.11.03  

La bona nova

Tenim novetats pel que fa a l'ordinador. Ahir el vaig portar a casa un amic i després de diversos intents i combinacions vam aconseguir carregar tota la informació que no volia perdre en diversos discos compactes. Això vol dir que no he perdut ni les meves fotografies ni els arxius del blog ni les agendes ni res del que considerava important.
Ara, formatejarem el disc dur, hi tornarem a instalar el sistema i a veure si funciona. Si hi ha sort, d'aqui a poc tornaré a sol·licitar la connexió a internet i pot ser que en pocs dies torni per aquí. Clar que caldrà veure si en endavant hi faig alguns canvis o fins i tot en consegueixo un de nou. Això ja ho veig més difícil. Però bé, si he aguantat gairebé un mes, ja no em ve d'uns dies.

escriu flop! - Ivan Rodriguez | link |

webcam
fes click per fer més gran
adreça

socflop.blogspot.com

traducció
Para ir a la traducción en castellano (Internostrum)

clica aquí
calaix dels regals


Agenda


Prova del PA BIMBO

Aquest és el marcador de la prova. Si hi vols participar, només cal que escriguis aquí
la teva marca i l'afegirem.

  1er: amic Flop! 27"
2on: amiga Flop! 32"
3er: Flop! 42"
4art: xerop 57"
5è: ona 62"
6è: Gumets 90"
 
links
contacte


 
banners

by Dagon

línkame

línkame

by El Forat

by El Forat

by El Forat

línkame

mini flop!

i con camiseta blog

clica'm i sabràs més de mi
so flop!

arxius
Flop! Octubre'02-2007 | Firefox | 1024x768