|
|
|
|
|
|
31.10.05 què serà ,serà, serà lo que serà M'encantaria saber parlar francès i poder-te dir: "oui", "je t'aime", "mon amour"... però clar, jo no parlo francès... escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | Artfutura'05 Ahir la tarda vaig poder estar a l'Artfutura, que es feia al Mercat de les Flors. La veritat és que fins divendres m'havia dit a mi mateix un parell cops que hi aniria però si a la fi no em donen una última empenta i em diuen per anar-hi potser hagués acabat sense fer-ho. I me n'hagués penedit molt, així que primer de tot, agraïr-ho a la meva acompanyant. I si m'hagués sabut malament no haver-hi anat és per no haver pogut veure les Strandbeest de Theo Jansen sobretot. Em van agradar molt les  creacions en 3D que es van mostrar i vaig trobar molt interessant la conferència dels responsables de la creació dels personatges de la darrera pel·lícula de Tim Burton, sobretot pel fet de poder veure com des del simple dibuix es poden arribar a fer unes marionetes tant precises com perquè fins i tot per pantalla puguin enganyar a alguns i fer-los creure que és imatge creada per ordinador. Però sens dubte, si del que es tractava era de veure aparèixer certa "vida" en objectes, tota la meva admiració va anar cap a aquest simpàtic i xerraire holandes que ens va mostrar los seves "bèsties de la platja" de primera mà. Es tracta d'un artista amb un gran coneixement científic que ha dedicat els darrers anys de la seva vida donar forma a enormes figures esquelètiques fetes tant sols de plàstic i corda que ell anomena els animals de la platja. És en aquest medi on gràcies a la força del vent i sense cap altra ajuda esdevenen mòbils, i el que és més interesant intel·ligents, ja que són capaces de per si mateixes acumular l'energia que els proporciona el vent i poder sobreviure a través del propi moviment. Allà mateix enfront del Mercat n'havia portat una i ens va estar ensenyant el seu funcionament. Es tractava d'una mena d'insecte gegant que gràcies a les seves ales i a moure's de cantó podia encara el vent de la platja per tal de seguir movent-se. La veritat és que si podeu veure els seus videos, no ho deixeu de fer perquè val molt la pena.
escriu flop! - Ivan Rodriguez |
link |
28.10.05 Juguem? La majoria de cops em deixo guanyar perquè és la forma més senzilla de dir que no he perdut.
escriu flop! - Ivan Rodriguez |
link |
26.10.05 Há uma música do povo  Fa dies que vull parlar d'ella. M'ha enamorat, m'ha encisat des del primer instant en que la seva veu inundava l'espai on gaudia d'ella, encara avui mesos després, em fa posar la pell de gallina quan l'escolto. La veritat és que no recordo on vaig conéixer el seu nom. Tan sol sabia que es deia Mariza i que un dia em trobava baixant el darrer disc d'aquesta cantant de fados d'origen mozambiquè i arrels lisboetes. Tinc una certa atracció romàntica cap a Lisboa des de que hi vaig ser ja fa dos anys i suposo que buscava en la veu d'algú d'allà la malenconia i suau tristor que tenien els seus carrers i els seus sons. Recordo que el primer cop que em vaig posar el disc, no vaig poder moure ni un múscul, sentat i gaudint de l'aroma i tacte que em transportava. No obstant, darrera de la inevitable emprempta del cant que ha portat el portuguès arreu del món hi havia una espècie d'emoció especial, de silencis continguts, de sentiment en cada nota i cada gir de la veu d'aquesta dona d'aspecte esvelt i elegant. No era la imatge que en tenia d'ella si no la que m'havia fet dins el meu cap i no me'n vaig poder estar de buscar alguna foto seva. Tal com l'havia imaginada... la seva pell fosca i els seus ulls negres, embolcallats rera aquells vestits llargs que sol vestir em confesaven que el seu so era sincer i honest.Però la meva coneixença dels fados era (i continua essent) molt escasa, així que em vagi dedicar a cercar aquella a qui tots havien escollit com la llegenda de les veus del petit pais atlàntic: Amália Rodrigues. L'espera fins a poder escoltar-la va ser omplerta amb la veu de la Mariza i quan vaig poder gaudir dels cants de l'Amália vaig poder assegurar que Mariza es pot sentir tranquila de no haver malmés ni per un sol instant el record d'aquest bell cant. Un consell, no us la perdeu. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 24.10.05 Confessa! Han passat tres anys fins que he explicat a algú conegut que hi tenia tot de fulls plens de coses escrites, tres anys on no és que m'hagi amagat però sí que deixava d'explicar certes coses per evitar revelar-ho. Tenia aquella sensació que feia que pensés que qui ho llegís podia malinterpretar l'escrit i a la vegada em podia condicionar a mi a l'hora d'escriure. Però ja ha arribat un punt on això no em preocupa, gairebé tinc tanta relació amb qui ja ho coneixia com amb els que no i els que al principi no havien sentit mai a parlar de blogs, ja en començen a tenir-ne un ara i tot. Així que ho he començat a dir a certs persones molt properes i que ja han llegit i fins i tot escrit coses semblants a això. Potser és aquella por a l'estrany, que si almenys saben de què va, la sorpresa pot ser menor. No obstant, m'agrada ser jo qui ho diu a qui vull que em llegeixi i no que ho sapiguin per terceres persones. Estic segur que potser tinc més compte a l'hora d'escriure segons què però si fins ara no m'he arrepentit gairebé mai del que hi he deixat tampoc no crec que ho comenci a fer ara. La veritat és que si hi ha algú a qui conec de pocs mesos i li he ensenyat això, té molt per llegir si vol saber més de mi. No tot és tal com s'explica però tot el que s'explica és tal com va ser. És qüestió de no prendre'm massa seriosament... escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 20.10.05 Parla'm en català! Aquest any no he pogut apuntar-me al curs d'anglès, així que per no perdre el costum i espero que l'ús, estic participant en una activitat de la Universitat que permet formar parelles o grups de converses en diversos idiomes i que així la gent tingui amb qui poder practicar aquelles llengües que vulgui. Jo estic formant part d'un grup on som dos catalans, una mallorquina, un holandès i un anglès. La idea de l'organització de la Universitat és que a través d'aquestes converses, els Erasmus que venen a la universitat tinguin l'oportunitat de practicar el català en un ambient favorable i distés, ja que l'altra persona ja enten que no parles perfectament la seva llengua perquè el mateix li passa a ella amb la llengua que vol practicar i d'aquesta manera facilitar la seva integració. L'al·lucinant del tema és que tot i que jo m'hi esforço molt amb l'anglès, em fa la sensació que parlo igual que fa anys, mentre que cada dia que quedo amb el grup, que sol ser un cop per setmana, l'anglès especialment xerra millor el català. I tot just porta un parell de mesos aquí. Avui a més, hi ha hagut una festa per aquests Erasmus i n'he pogut conèixer un parell més que tambe ho estan provant amb el català i prou bé que se'n surten. Així que tota aquella gent que parlant una llengua més propera al català que l'anglès o l'alemany i no parla ni brot és perquè realment no li posa el més minim esforç o s'amaga sota aquell escut de la vergonya que tant ens caracteritza als de per aquí. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 16.10.05 Vols saber? Els anys d'experiència m'han facilitat la resposta. El més important a la vida no és el volum ni el pes, sino la densitat de quelcom. Apa, reflexiona-hi. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 13.10.05 Hola, em dic Ivan! Estic descentrat. No malament, ni trist, ni deprimit. No em sento malament amb mi mateix ni amb el que m'envolta. Però hi ha quelcom que no rutlla, que no em deixa anar segur, amb el pas ferm endavant. Em dono cops de cap, fa que em tiri enrera quan hauria de còrrer i em fa dubtar quan hauria d'estar segur. Tinc pors que no se d'on surten, algú em tapa els ulls perquè no veig la llum del camí. Per una banda, voldria cridar-t'ho tot a la cara, que em diguessis que no a tot i sentir que almenys em deslligo. Ja se que potser és per caure però qui sap si només és que el terra està a un pam dels meus peus i tot són imaginacions. I per altra banda, voldria estar tota la vida seguint les petjades que deixen els teus peus, l'aroma del teu perfum i enviar-te cartes segellades que constament el carter em retorna sense ni tan sols haver-te-les llegit. Voldria que em diguessis que comencés a córrer, junt teu o cap a l'altra banda, però vull accelerar el meu pas. La meva sang s'esta encimentant i crec que un dia deixarà de fluir; tinc el múscul cardíac a punt de la mort per falta de reg i no obstant, em nego a que em desfibrilin i em salvin la vida. Tinc por, se que és això i res més. Por al sí, por al no i por al "ja es tard, potser ahir..." Por a mi, por a tu, por a ells. Avui sentia que tenir por et fa sentir viu. Bah, paraules brutes d'anunci. Tenir por és una puta merda. La por et talla les ales, et crema als dits abans de tocar el foc, et fa quedar-te quiet, embadalit davant la bestia que et vol menjar i alhora és la que et fa córrer quan calia fer-se el valent. Em fot estar així, sentir-me així. I se que per molt que digui que no més, hi tornarem un cop i un altre. No crec que tingui remei. I el pitjor de tot és que em sembla que m'està començant a agradar aquesta situació. És còmode viure al forat, tapat, fent bona cara amb la màscara del riure posada i qui sap si plorant per dins. que tampocno dic que ho estigui, només que no es veu. Fa temps que ningú no em pregunta què sento. No com estic ni què tal estic ni què faig. Si no què sento. A vegades penses si algu s'ho pregunta. Bé, no cal que ningu m'ho pregunti ara tampoc, potser... escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 10.10.05 6 d'octubre  "Hola a tothom! Aquest és el meu primer post en un blog propi i si tot això s'ha fet realitat ha estat gràcies a la inestimable ajuda de l'amiga Li Stee. Un petonàs Stee!! i gràcies... Espero seguir postejant per aquí amb assiduïtat. Salut!" Doncs així començavem fa ara ja tres anys... La veritat és que se m'ha passat el dia, no se on coi tenia el cap, però realment crec que ha estat un mètode de protecció de la pròpia memòria perquè fot una mica de basarda pensar que fa tant de temps que vaig deixant parts de mi per aquí. Tot i així, em sento orgullós d'haver aguantat tant. La veritat és que quan miro al voltant i busco aquells que van començar al mateix temps que jo hi trobo a faltar molta gent. La majoria es devien cansar, d'altres no tenien ganes que llegissin el que sentien en aquell moment, d'altres potser ho han abandonat per noves modes. Així que voldria dedicar aquests primers tres anys a gent com el Bastos, Sergi, Zom, Stee, Victima, UrbanNoises, Albert o Nikto que han estat aqui tot aquest temps i que mai he deixat de llegir-los i encara segueixen. Segur que me'n deixo algun (no m'ho tingueu en compte) però jo crec que aquest ja els llegi a fa tres anys. Merci, el camí ha estat més entretingut amb vosaltres. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 5.10.05 A la muntanya! "Qué buenos son, los profesores universitarios! Qué buenos son, que nos llevan de excursión!" I així serà, demà al matí marxem a fer un treball de camp al Montseny per a la facultat. De fet, diu el professor que es tracta d'una excursió botànica amb l'estudi de la flora dels dominis mediterrani, euro-siberià i boreo-alpí a Catalunya a més de fer una introducció a l'entrevista etnobotànica. Vaja, que ens anem a mirar quatre alzinars, dos suredes i alguna fageda i que xerrarem amb algun pagès que trobem per allà per saber quines plantes fa servir i ja que hi som, a veure si en treiem alguna d'ús medicinal. La veritat és que per una banda fot una mandra impressionant haver de marxar quatre cotxes des de la facultat per donar un tomb pel Montseny amb els companys de classe, que no se si seran tots uns pixapins com jo o bé ara resultarà que són tots de poble i vénen preparadíssims. Però per l'altra banda, hi ha certes ganes de marxar una mica fora la ciutat i vulguis que no, alguna cosa aprendrem d'aquell bon home que ens dóna classes. Suposo que és el que tenen les assignatures optatives, que a la fi te les fan agafar obligatòriament perquè no hi ha més horaris lliures i et surt el que et surt però t'acaben agradant. Així que ara em veig fotent 6 crèdits de Botànica Econòmica, una assignatura en essència força interessant però ja veurem que n'acabem treient. La veritat és que no s'ha quedat curt de treball, a part del de camp, s'ha inventat unes pràctiques de laboratori i un treball de recerca etnobotànica. Que així en principi no hauria de ser massa complicat però que em veig que m'acabarà menjant tot el temps del trimestre. He escollit estudiar l'ús de les plantes medicinals i alimentàries en els grups immigrats més abundants a Barcelona i com han fet variar el mercat i la producció per aconseguir els productes que ja consumien en el seu país d'origen. Així que si algú coneix associacions d'immigrants de Barcelona, segons país d'origen, o bé d'algú en concret que estigui disposat a col·laborar amb unes senzilles entrevistes, serà benvingut. La primera sorpresa va ser assabentar-me'n que les principals nacionalitats immigrants a Barcelona són: Equador (33.000), Marroc (13.500), Colòmbia (13.300), Perú (13.100), Argentina (11.500) segons dades de la Web del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 2004. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | Carmina Burana "O Fortuna Carl Orff M'encanta, és tremenda! Senzillament,tremenda. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | |
|
|
|
|
||
|
 |
|||||
 
|
||||||
