Diuen els entesos que l'única cosa necessària perquè un s'adormi no és pas que hi hagi silenci absolut, ni una foscor impenetrable, ni tan sols que estiguis més cansat que mai i molt menys la teva pròpia voluntat de dormir-te. L'única cosa, l'únic imprescindible, és que estiguis quiet.
Si saps que hi ha coses que et mors de ganes de dir, si ja estàs fart d'haver-te mossegat tants cops la llengua en el darrer moment, si t'has fet creure a tu mateix mil excuses per aplaçar sempre el fet i no obstant saps perfectament que el que vas a dir no serà ben rebut ni tens cap tipus de possibilitat que funcioni allò que vols, perquè et sents tan malament quan arrenques un nou full del calendari i a l'agenda segueix anotat aquell petit senyal que t'indica que encara li ho has de dir? A més, intueixes molt clarament la rsposta i no tens cap intenció que et tornin a fer mal. I tot i així, em moro de ganes de dir-li-ho. Però sobretot, em moro de ganes perquè rutlli. I ho veig tant clar que no rutllarà...
I un dia amb tu s'inicià la vida a l'univers. Vas ser la matèria primigènia, el punt minúscul on tot es concentrava, tot el que existeix i ha existit just en l'instant abans d'esclatar. Vas ser la constel·lació que s'expandia a velocitats de vertigen, les gal·làxies que ens donaren vida. Vas formar part de cada un dels estels que composaven el més gran dels espectacles les nits que em sentia sol i mirava enlaire. Vas ser el planeta on habitar quan volia aixoplugar-me, el satèl·lit que girà al meu voltant en una el·lipse imperfecta, l'asteroid que aterra en mi i deixè el cràter més profund en cada un del centímetres quadrats de la meva pell. Has estat els continents on vaig depositar les meves esperances i que em permeteren posar-me dret i començar a caminar, les serres que a les que vaig desitjar apropar-me, les muntanyes que cada cop es feren més altes i difícils de passar, les roques que un dia ens tiràrem al cap, les pedres precioses robades del meu banc, la pedreta dins la meva sabata, el gra de sorra que s'escapà entre els dits, el tros de pols que fa gratar-me els ulls per creure que encara hi és, el fragment més petit de tot allò que es pot veure, el més semblant a res però que encara és, res més doncs, que l'essència i el record que queda quan ja el vent se t'ha endut.
Avui donant-me un tomb pel blog de la Bo Peep, m'hi he trobat un enllaç a una web força curiosa, es tracta d'un lloc on et permeten fer un retocs a una fotografia de la teva pròpia cara i en aquest cas he provat de posar-me uns quants anys més, força anys més... I el resultat és el que és. La veritat és que es veu curiós però m'hi reconec una mica i si he de ser sincer, amb mantenir el mateix cabell que ara i sortir així a la foto ja seria molt més que feliç. Proveu-ho, i ja em direu que tal el resultat. Ara, les ulleres no me les trec. I jo que pensava que d'aquí a 40 anys ja estaria resolt aquest tema... I foto una pinta de típic vell que no s'ha adonat que li ha passat l'època i encara continua vestint i fent igual que quan tenia 25 que espanto.
A vegades tan sols demanaria un instant on confiessis només en mi, on veiés que ets capaç de tancar els ulls i deixar-te portar de la meva ma, agafada a la meva cintura i girar mil cops al so de la música. No puc deixar de pensar en tu cada cop que l'escolto i donaria el que fós perquè et passés a tu el mateix. Potser caldria que jo també cregués algun cop en mi...
When the good lord is such a good lord With such a good mother too They have blessed me In the good graces of you I have heard a hundred violins crying And I have seen a hundred white doves flying But nothing is as beautiful As when she believes in me
How good it must feel To be so young and free And a song that pleases a queen Will always please me I have heard the wisest of wisdom And I have dined in palaces and kingdoms
But nothing is as beautiful As when she believes in me
Now, all of life Is just passing the time Until once again Your eyes look into mine I have been adored by a stranger And I have heard the whispering angel
But nothing is as beautiful As when she believes in me
Avui donant-me un tomb pel blog de la 
