|
|
|
|
|
|
30.3.04 Tanca els ulls  Feia molt de temps que no sentia tanta il·lusió per poder veure en els teus ulls si l'havia encertada. Tenia moltes ganes que la tinguessis entre les teves mans i sentissis aquell formigueig davant el repte per iniciar. Com vaig llegir un dia, perd-li el respecte i omple-la d'idees i històries tants cops com desitgis. Jo sempre seré aquí per donar-li una ullada quan tu ho vulguis. Res no em farà més feliç que veure't feliç per culpa meva, encara que sigui per poca cosa. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 27.3.04 Seleccions catalanes ja!  Ahir a la nit em ficava al llit amb la ràdio encesa. Mentres canviava d'emissora, sento unes paraules que parlen de l'èxit per la selecció catalana d'hoquei. Torno enrera i escolto bé. Fa un temps que sento rumors que la federació catalana de patinatge estava treballlant molt bé per poder aconseguir l'oficialitat de les seves seleccions nacionals. I ahir va ser el dia. La federació catalana de patinatge ha estat acceptada com a membre de ple dret dins la federació internacional, amb total independència de l'espanyola, amb caracter provisional fins a la confirmació en l'assemblea de novembre de la pròpia federació internacional. I això què vol dir? doncs que a partir d'avui mateix, les seleccions de catalunya d'hoquei en línia, de patinatge artístic, de patinatge de velocitat i d'hoquei patins poden competir a nivell internacional amb total oficialitat. En aquesta darrera disciplina, Catalunya ja era una potència mundial, doncs la mateixa selecció d'espanya, estava formada integrament per jugadors catalans, a més de conformar gairebé la totalitat d'equips de la lliga espanyola. Per tant, podem dir que després de les seleccions de kòrfbal, excursionisme, kickboxing... ja hem aconseguit que l'oficialitat per a la selecció catalana en un dels esports grans sigui tot un fet. Estic segur que no serà el darrer. Molt probablement Catalunya jugarà al campionat mundial B d'hoquei patins, ja que és una selecció nova i ha de guanyar el seu pas al mundial A. Aquest mundial es farà a Macau, a la Xina, l'octubre vinent. Estic molt content que aquest dia hagi arribat. Ara confiem plenament en la confirmació irreversible del novembre.
Felicitats a tots els que hi han contribuït amb el seu treball silenciós, discret i efectiu. I també a tots aquells que estant-ne assabentats feia temps, no han esbombat la notícia i han impedit les maniobres des dels estaments centrals per a impedir-ho. Altres enllaços a la notícia: Vilaweb, Avui i Federació. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 25.3.04 Nunca Sin cobertura - Batería agotada - Fuera de servicio - Out - Fuera - Agotado - Sold out - Ya no hay - Ocupado - Cerrado - Closed - Agotadas las existencias - Vuelva usted mañana - Hoy ya no - Peligro de muerte - Prohibido - Fuera - Expulsado - A la puta calle - Que no - Por terminar - Sin papel - Error - Tenemos un problema - No, no y no - Entradas agotadas - Imposible - No acercarse - No entrar - Privado - Prohibido el acceso - Calle cortada - Prohibido adelantar - No aparcar, avisamos grúa - No fijar carteles - Pena de muerte - Crédito agotado - Suspendido - Fuera de plazo - Demasiado tarde - Fuera de mi casa - No fumar - Silencio - Exit - Falta - Penalizado - Vaya a la cárcel - Multa - Ilegales - Desalojen la zona - Váyanse - Abran paso - Tancat - Todo vendido - Esgotat - No estás en la lista - Adiós - NO escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 19.3.04 B/N gastat  Ahir vaig estar mirant el programa que fan a TV3 on expliquen la vida d'algun avi català. Parlaven de Fructuós Gelabert. El considerat com el primer català que va rodar una pel·lícula de cinema aquí. Això va ser a finals del segle XIX. Durant els inicis del segle XX Gelabert es va dedicar a gravar en la seva primitiva càmera escenes quotidianes. Primer de tot voldria reinvindicar el paper de tots aquests pioners, que han fet coses molt grans i abans que ningú i que en altres països serien considerats mites. Aquí gairebé ni els coneixem. I això que en tenim d'internacionals. Però enseguida em vaig fixar en les escenes que mostraven les seves pel·lícules, sobretot els documentals. En aquell temps la gent no podia concebre que l'estaven enregistrant i el seu posat era del tot natural. Aquella gent segurament va conviure amb els meus pares, però em semblaven molt llunyans en el temps. Els vestits, els pentinats, la forma dels cossos fins i tot, em semblava molt extranya. I una cosa molt semblant em passa amb les fotografies antigues. M'encanten les fotografies de fa decades, sobretot aquelles que retraten els que m'han precedit i sobretot que han trepitjat els mateixos llocs que jo. Veure fotografies del meu barri, reconèixer el mercat, els carrers, alguns edificis... Ja sé que sóc un enamorat del meu barri, però crec que encara ho sóc més de tots aquells que hi han viscut i que van decidir un dia, fer-hi una fotografia. A vegades penso que ara que tinc mitjans molt bons, com és la càmera digital, de dedicar-me a fotografiar tots els racons de Barcelona perquè així, d'aquí a uns anys, tornar-me-les a mirar i identificar els espais.
Si algú coneix alguna web on hi hagi fotos antigues de Barcelona, i en especial del barri de Sant Antoni, em faria un gran favor dient-m'ho. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 18.3.04 Fum Aquesta nit, estava a punt de tancar la tele, quan canviant de canal he posat La2 on feien un documental. L'estava veient amb mon pare. Hi sortia parlant una dona, ja gran, que explicava que sap que el seu marit no l'estima, perquè si ho fes, no es seguiria fent el mal que sap que es fa i cuidaria de si mateix per estar amb ella i no tancat a l'hospital enganxat 24 hores a una màquina. Més tard, hi apareixia una dona embarassada i tot i que el metge l'hi ha explicat els mals que està ocasionant al seu fetus, segueix omplint de fum les habitacions de casa seva. A l'Hospital del Mar, ens han ensenyat dues radiografies. Abans i després. Una amb pulmons complerts i una altra on els pulmons s'han d'intuir. La imatge d'un pulmó amb un emfisema imparable, amb els teixits completament destrossats ja ha estat massa pel meu pare. S'ha aixecat i ha marxat a dormir. Sap que morirà d'això i no s'hi vol encarar. Va dir que ho faria quan complís els 50 i això és d'aquí a tres mesos. Ja sap que jo l'ajudaré però si no hi posa de la seva part... escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 15.3.04 Per fi M'he tret un pes de sobre. Em vaig dir que si tornaven a guanyar, m'exiliava a Andorra. Estic molt content per la presència important dels partits catalans al congrés i del fet que cap partit hagi aconseguit majoria absoluta. Però sobretot em sento molt alleugerit en veure que la gent d'Espanya ha sabut treure's de sobre aquesta pressió manipuladora que exercien els populars i que per fi, la gent està per sobre dels partits, per autoorganització a l'hora de sortir al carrer, de saber estar en una situació dolorosa i d'exigència per als governants mentiders. I molt orgullós en veure que la gent de Catalunya té la suficient maduresa i independència d'opinió per poder votar sense que les manipulacions (de nou, per part dels populars) hi hagin influït. Comença una nova època. Treballe-m'hi. Però no oblidem, l'anterior president no pot marxar sino és en la més baixa de les misèries personals i la més vergonyosa de les dignitats polítiques. Així el portin al Tribunal Internacional. I finalment, ara recordo totes i cada una de les movilitzacions i manifestacions en que he participat, des de les de la LOU fins a l'espontànea d'ahir la nit, passant per les del moviment antiglobalització o contra la guerra. Que els governants anteriors prenguin nota de totes elles i que els que hi entren tinguin ben clar que serem a l'aguait per tornar-hi quan fagi falta. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 11.3.04  6.3.04 No sé per què Avui el gust del sucre d'aquelles ensaïmades que em compraves algunes tardes m'ha fet pensar en tu. I en les teves mongetes verdes amb patata, els macarrons i el peix amb ous durs el calaix del contes, aquella gossa negra i cridanera, la porta folrada de vermell amb el tirant enorme que desitjava escoltar perquè volia dir que era hora de marxar a casa, i he pogut veure't seguint-me molt mal amagada entre els cotxes el primer dia que em vas deixar tornar a casa tot sol des de l'escola perquè no n'estaves del tot segura. He tornat a olorar la crema per les mans que et posaves algunes nits mentres amb esparadrap tapaves les ferides que et feia el fred. He vist part de la meva infància reflexada en totes les coses que feies per mi i que mai no vaig saber agrair-te prou. He tornat a sentir la manta que cobria el teu llit, he escoltat el teu clauer gran, ple de claus inútils i aquell moneder vell i gastat que sempre duies amb tu quan anàvem a comprar el pa. Aquells passejos llargs fins la peixateria del Poble Sec on compraves el bacallà i les olives i on em duies tant si volia com si no. Anyoro escoltar la teva veu xerrant amb mig barri en aquelles aturades que em feien avorrir tant i que ara donaria tot el que tinc per tornar a avorrir-me al teu cantó. Ja ningú no em té preparat l'entrepà quan arribo de l'escola ni em banya perquè no sóc prou gran per fer-ho tot sol. Ara ja no em poso vermell quan vaig pel carrer i em presentes a les teves amigues. Mai no vaig entendre com n'estaves d'orgullosa i no has estat sinó amb els anys que he pogut notar que l'absència es fa més pesada si el que falta no seria capaç d'estimar-te més del que ho va fer. M'agradaria que m'haguessis vist ara i tornar-te molt més del que em vas donar. T'estimaré sempre. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 4.3.04 i si...? Me encanta sentir aquella sensació que reps quan una cosa que t'ha anat malament s'arregla de forma inesperada i que per suor, per sort o per que tocava que fós així, s'acaba complint el que volies. Pases el mal moment, et sents pitjor amb tu mateix, creus que ja no val la pena tornar-ho a intentar però en l'últim sospir penses: "i si...?" El món seria molt diferent al que coneixem si no existissin aquestes dues paraules, si no creguéssim que tornar-se a equivocar no és un error i que l'única obligació que tenim és llevar-nos del terra quan caiem. Si totes les vegades que em dit "tant se val" haguéssim afirmat " per què no?" o potser només amb el simple "i si...?" potser haguéssim assolit les mateixes fites on som ara, potser fins i tot en haguéssim obert el cap en més d'un intent però sens dubte, la sensació que ens quedaria en els moments que sortís bé valdria per tot. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 1.3.04 La solució a la pregunta del tag Ai... ens fotem grans... La primera és de quan vaig començar el blog. La segona vindria a ser actual. Per sort el cabell encara dura!  
Ha arribat el Nadal He hagut de fer un petit racó al blog per posar-hi els banners que m'ha enviat el Sergi. Està aquí a la dreta. Espero que us agradin tant com a mi. Els podeu veure al calaix. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | |
|
|
|
|
||
|
 |
|||||
 
|
||||||
