![]() |
![]() |
![]() |
28.12.03 Finestres Aquest vespre quan tornava cap a casa, mentre esperava l'atutobús a la parada, m'he començat a fixar en l'edifici de davant. Ja era fosc i la gent començava a obrir els llums de casa. De cop i volta, s'il·luminava un nou quadrat de la pared vermellosa i pasava de ser un fosc rectangle a un quadre on poder contemplar la vida dels de dins. M'he quedat embadalit mirant tots i cada un dels llenços que els llums anaven pintant. No era per xafarderia, no tenia cap interés especial en la gent que es podia veure, però em resultava molt curiós veure aquelles petites escenes de vida en aquella mena de gran pantalla. S'hi podia veure una dona amb un pal d'escombra, una parella parlant, un nen escrivint... I podien ser només això, o bé donar a lloc a imaginar-te què era realment el que podrien estar fent. De fet, sempre he pensat que els blogs es podrien assimiliar fàcilment amb una mena de finestres de la nostra vida on en obrir el llum, des de fora tothom podia veure el que fem però on també hi cabia la possibilitat que el que ho llegeix interpreti el que hi veu per imaginar-se el que realment ens passa i ens ha passat. A la fi ha arribat el bus i he hagut de marxar cap a casa. Le finestres seguiran allí, potser algun altre dia m'hi torni a quedar embadalit. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | A bici robada, bici posada Com era de preveure no he pogut recuperar la meva bici de cap de les maneres. És curios que ara quan vaig pel carrer em fixo en totes les bicis que veig, esperant trobar-me la meva aparcada per algun lloc. Però he hagut d'assumir que no la trobaré i he començat a buscar-li una substituta. El meu amic P. m'ha deixat una bici que feia servir ell abans de canviar-se-la per una nova. De fet, la hi estava guardant jo, així que només ha hagut de donar-me permís per fer-la servir. Per altra banda, mun pare també em deixa la seva. El problema és que cap de les dues és de la meva mida i i em costarà una mica adaptar-m'hi fins que em pugui comprar una altra que em vagi bé. On sí que m'he deixat ja els calers és un nou candau, però aquest cop una mica més segur que els anteriors. Bé, això espero. Segons diu la caixa on venia es tracta d'un "Antirrobos U" d'acer cimentat antiperforació i resistent al cissallament. I no t'ho perdis, que diu que està "Garantizado de por vida". Espero que no sigui una fantasmada. Ara tans sols em falta aconseguir-ne un altre per la roda. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 23.12.03 Robat Baixo de la biblioteca i vaig a buscar la bici. Miro en un aparcament de bicis que hi ha on l'he deixada. No la veig. Qué extrany. Juraria que era aquí. Déu estar a l'altre aparcament de bicis. Doncs tampoc. Ai, ai, ai. Torno al primer i mirant bé veig els meus candaus tallats al terra junt a la barra on fa unes hores era lligada la meva bici. ![]() Bé, si algú veu pel carrer una mountain-bike de la marca Boomerang, color café i amb alguns detalls blau turquesa, doncs que potser és la meva... No servirà de gaire però mira, em dieu el lloc on està aparcada i ja m'hi passaré un altre dia. I si algé té una bici ronya que vagi a llençar, que pensi en mi, que ara estic una mica tirat. Bé, només volia ja fer-li un petit homenatge a la meva pobra bici, que tal com deia el Makaroff: "Con ella no me confundía, sabía siempre lo que hacía, cuesta abajo y cuesta arriba, a la misma velocidad..." escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 18.12.03 A posteriori M'encanta veure que tinc les ulleres ben brutes i fins i tot m'agrada una mica quan s'entelen. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 17.12.03 Com bé diu el Monzó, el més important és fer sempre el que et surti de la punta de l'ànima. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 16.12.03 Interfície Dimitir. Potser una de les coses més difícils d'aquesta vida. Tots volem arribar al nostre punt màxim de rendiment i en aquell precís moment, just en el punt d'inflexió, ser capaços de apartar-nos del camí i perdre'ns en la història dels èxits. I això és realment el millor? Segur que no, si no, no aguantarien tots fins passat aquest punt. També és cert que sempre pensem que el màxim encara està per arribar. Clar que per altra banda hi ha els que han fracasat, els que no han complert, els que han mentit, enganyat, clavat cops per l'esquena, i posat pals a totes les rodes. I aquests, covards, miserables, fastigosos i obscurs, mai, MAI, es desenganxen de la ferida d'on continuen xuclant la sang. I a vegades queden am el cul en l'aire. Agafats a la ferida i borratxos de la dolça sang però amb el cul a l'aire. I en comptes de fotre-li una patada al cul i treure'l, el deixem que clavi les ungles encara més fort i s'hi continuï mantenint. I no podem oblidar els que honestos i veritables, reconeixen que l'han cagat, que el que els envolta els va gran, que no saben com ensortir-se'n i potser es van equivocar a l'acceptar. A voltes no se'ls hauria de deixar marxar tampoc. Que arreglin el que han destrossat. Potser ho desfarien encara més, no? També sento compassió pels que veig que han estat traït i paguen plats que no han trencat. Aquests mai haurien de marxar. Per què al cap i a la fi, qui decideix el que ha fet o no ha fet bé? nosaltres? tu? Deixa'm que me'n rigui. I deixa que brami si crec que he de bramar. Perquè no hauries de ser aquí, perquè fa temps que tots saben que els enganyes i se't veuen les intencions. Fuig d'una puta vegada i enfonsa't al mar amb una pedra lligada als peus. I tu, si ho creus convenient, lluita pel que et van pendre, el que creus que has perdut i el que et vam robar. De fet, és teu, sempre ho ha estat i si ara no ho tens, no és culpa teva. Mira el paràsit i veuràs que no ets com ell. Tu vals més. De debò. Bah. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 13.12.03 Aquesta és la cosa més maca i més sensata que he llegit en molt de temps en un blog: El hecho de dormir con la persona que quieres tiene el curioso poder de reducir las fronteras de tu país a un rectángulo de 1,40 por 2 metros. Gràcies Desde mi ventana. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 10.12.03 Acollonint al personal Uuuuuhhh... que arriben els catalans...!! amagueu les criatures i treieu els alls!! Que al Parlament de Catalunya se'ls ha ocorregut que poden manar essent rojos, independentistes i ecologistes!! S'han tornat bojos!! I qui mantindra l'estabilitat, qui moura les empreses ara? qui impedirà que aquests vulguin tenir algo més que una "comunitat"? Aaaagghhh, estem perduts, el país trasbalsat i aquí ja dirigeixen la nau els que sigui... Per favor... més valdria que per dir bajanades deixessin les rotatives aturades i escrivissin diaris sense ànims d'exaltar odis, pors absurdes i desconfiança. Tots coneixem el poder que tenen els mitjans de comunicació i de la poca capacitat de la gent de discernir el que està posat amb voluntat de crear malestar i la simple capacitat d'informació. Avui ja parlen de "lo que sea". Demà, potser demanaran que els fotin fora només per pensar diferent. I mentres, el president del govern espanyol, amb màniga ampla... ![]() escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | Presentacions Blanca, el blog. Blog, la Blanca. Bé, i tots els que ho llegiu, doneu-vos per presentats també. Compte que esgarrapa i rascarà la porta si jo sóc dins de l'habitació. Espero que us porteu bé. ![]() escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 8.12.03 Fotos a mi? L'altra dia estava pel centre amb la meva cosina i vam parar en una tenda de pòsters. Ens vam quedar mirant-los des de fora perquè la tenda era a punt d'obrir. Mentre ens els miràvem vaig sentir com algun feia una fotografia. Quan em vaig girar, vaig veure que era un noi qui ens la estava fent a nosaltres. De primeres no em va importar gaire que em fessin fotos sense permís. Érem al carrer i tothom té dret a fer les fotos que vulgui i tampoc no crec que les vengui a una revista del cor. Però avui llegint uns comentaris al fotoblog del Cesc, me n'he adonat que potser el fotograf també es podia tractar de l'autor d'un fotoblog i qui sap si ara hi ha per internet una foto de ma cosina i meva rient-nos amb un poster del Mick Jagger i en Bob Marley. Si algú la troba, ja m'ho dirà. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 6.12.03 A voltes De vegades m'agrada sentir els peus nuus sobre el terra fred, com l'aire em passa aprop de la cara gràcies a la velocitat i com la ment se m'entela mentres em deixa les mans anestesiades i la pell insensible. escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | 2.12.03 Gran conversa surrealista d'ahir Flop! :: dice: jo no tinc tant a decidir, o estudio o no estudio mecachisss... dice: not pensis ke tb es dificil xD mecachisss... dice: jo estudiava... i fa 3 setmanes... que ja no estudio Flop! :: dice: si, be, jo hauria d'estar estudiant ars mecachisss... dice: i ke estudies? Flop! :: dice: Farmacia mecachisss... dice: pero... quant fa ke vas canviar? Flop! :: dice: canviar de que? mecachisss... dice: de carrera Flop! :: dice: mai, sempre la mateixa Flop! :: dice: XD mecachisss... dice: viam viam... començem pel principi... ke coi es ars? xD Flop! :: dice: ars?? Flop! :: dice: com el manifiesto?? Flop! :: dice: XDDD mecachisss... dice: Flop! :: says: si, be, jo hauria d'estar estudiant ars Flop! :: dice: XDDDDDDDDDDDD Flop! :: dice: jo hauria d'estar estudiant ARA Flop! :: dice: XDDDDDD mecachisss... dice: aaaaaaaaaaaaaaaaah mecachisss... dice: joder mecachisss... dice: kina rallada! jajajajajaj Flop! :: dice: ostia, puc posar-ho al blog, siusplau?? Flop! :: dice: XDD mecachisss... dice: jajajjajjajajaja mecachisss... dice: kina vergonya xDDDDDD si, posa-ho! Aquesta Xènia... ;) escriu flop! - Ivan Rodriguez | link | |
![]() |
|
![]() |
![]() |
||
![]() |
![]() |
|||||
![]() ![]() ![]() |